“De Burjassot a Kansas”
Anit vivírem un acte bell d’homenatge al poeta Estellés. A valència.
la generalitat autonòmica de dalt havia enviat una delegació al sud per complir el paper polític de l’any estellés, un paper al qual havia renunciat el govern valencià dels impostors, emparant-se que estellés és un poeta català de burjassot i ells, el govern de tramús i xufa, analfabets i lladres de cultura, no tenien res a pelar en una llengua que no reconeixen, si seran cafres els ases albardats a polítics.
però no us penseu que més enllà d’unes quantes paraules de reconeiximent, aquells del nord portaven res més. Re de re. Re. Ni un euro per a la celebració del centenari, que al nord ja tenen moltes despeses, segons que diuen, sobretot per pagar a comtes que fan d’editors espanyols; aquests sí sí, que sense esme ni bous cobren milionades per atiar-nos les èglogues.
però la casa d’acció, el centre octubre, que anit era fins a la bandera per retre la joia al poeta, la festa va ser d’èxit, per les paraules i la presència dels poetes. Entre més, pel poeta Jaume Pérez, que va fer de savi i va salvar-nos amb lliçons de mestre vell, de discurs tranquil, seré d’un home que ha llegit i sap fer una lectura didàctica d’un poema extraordinari: elevar la llengua del carrer al parnàs dels autors universals. Sembla que ho ha dit ell, JP Muntaner, que els poetes americans preferien estellés a riba o espriu, per com es reconeixien en els seus versos: ells a kansas, nosaltres a valència, a burjassot o a bétera.
Jo era al costat d’un altre poeta elevat, gran com un museu, de vuitanta-dos anys, i m’explicava que veia en Llibre de meravelles una meravellosa novel·la que ningú no ha escrit, encara. Jo afegiria que també veig una pel·lícula, però de segur que vindrien els espanyols a cagar-la. Miquel de Renzi també era de llibres de meravelles, però també del gran foc dels garbons, o de coral romput, d’hotel parís i de tants altres llibres que són una obra extraordinària, estellés pur, impossible que ho puguen entendre al govern valencià, si són l’escapulari del mort al clot, que si els entra set que siga del pixum d’una burra.
De la plataforma cívica per estellés, no us penseu que se’n va explicar gaire cosa… anit hi vam perdre una bona oportunitat.