A Madrid? Quins collons!
Què collons se’ns ha perdut a Madrid? No res, allà solament que anem a portar-los els diners, els pocs diners que tenim, a pagar, a pagar-los carreteres, trens, rodalies, serveis, escoles, hospitals… Els ho paguem tot i ells prou que se’n riuen, de la perifèria. Perquè damunt se’n burlen, perquè som idiotes, de pagar-los i deixar que se’ns riguen, se’ns pixen damunt. Totes aqueixes bandes de polítics, la banda PP i la banda PSOE, són els encarregats de fer-nos passar per caixa. Després hi ha aquells trens radials, van tots, sense excepció, cap a Madrid, a portar-los els diners. I les autovies, totes ha de passar directament cap a Madrid, perquè no els falte de res, fins i tot els vols de cost baix i cost elevat també han de passar per allà, sense excepció. Madrid és el gran bordell, i tothom hem de passar per omplir-los el calaix, perquè el gaudesquen, tot de madrilenys i espavilats, milers i milers de funcionaris que viuen a costa de milers i milers de desgraciats… Cada dia, cada dilluns, i cada dimarts, els trens van plens de saques per pagar-los els capricis… Els dimecres, els dijous… Com és que aquell desert, enmig del no-res té aquesta atracció, sobre la perifèria? Vet ací el miracle. El secret. Aquells bandits, una banda professional realment legal i democràtica, segons les seues lleis i normes, han aconseguit de legalitzar aquesta manera de viure.
Anit em van demanar si volia venir a Madrid a veure una exposició d’impressionistes. A Madrid? Què collons se m’ha perdut, allà? En aquell territori de lladres i de gànsters? Si és que no vull ser una regió de Madrid, home!
[això he decidit escriure després de llegir l’entrevista a Germà Bel, que publica l’AVUI]
Doncs mira, t’has pogut perdre, entre d’altres, això (i no només ho dic jo, sinó que ho diuen també aquest i aquest altre, poc sospitosos de confraternització amb l’enèmic). I això només n’es una mostra, perquè per sort existeix un altre Madrid, perquè no tots som lladres i gàngsters, perquè com a tot arreu n’hi ha de malparits i de bona gent.
És ben cert que hi ha poca comprensió (i no dic que calgui si no es vol) entre ambdós pobles (sovint potenciada des de dalt) però allò no pressuposa que l’un i l’altre siguin dolents, ni un millor que l’altre: són (som) diferents, i ens podem entendre o no, però no n’hi ha cap de millor per “naturalesa”. Aquesta confrontació creada des del poder i des de diversos estaments, és la que tot just interessa per tal de mantenir l’estatus quo actual. Sembla mentida que encara caiguem en aquests tòpics i paranys.
I efectivament ni se us ha perdut (ni se us ha deixat de perdre) res a Madrid, en el mateix grau que no se us ha perdut res al Bierzo (per posar un lloc qualsevol) més enllà de fer turisme; però d’això, al tó quasi xenòfobo que mig es pot interpretat al teu post… (potser m’equivoco, o potser he interpretat malament…) doncs crec que t’has passat un pelín (però només és una opinió com qualsevol altra)
Demonitzar tot un poble, o una ciutat concreta, perquè els seus dirigents (o més ben dit els dirigents estatals la seu dels quals es troba aquí) siguin de tal o qual manera, o perquè els seus costums siguin diferents, és el mateix que fa l’espanyolisme més ranci. I em desconcerta i em molesta, tant trobar-m’ho d’aquest cantó com de l’altre.
Però ja dic, potser m’he equivocat i he malinterpretat les teves paraules.
Una salutació cordial des de Madrid.
Belén.