La selecta biblioteca del dentista

M’han filat, potser per això avui m’han demanat si és que sempre vaig esstudiant per la vida, amb el llibre baix del braç. No llegesc, gaire, els dic, n’hi ha que ho fan de veritat. Jo solament que passege els llibres, amunt i avall. Però no m’he atrevit a seguir xerrant, sobretot de l’avantsala i el temps que ens toca de romandre esperant d’obrir la boca.
Perquè n’hi ha dos moments fotuts, en això de visitar el dentista, no sé quin dels dos és pitjor. De primer l’espera, amb tota aquella borumballa de revistes tan pesades, coentes, que al remat, pel que vaig observant, poca gent va agafant amb interés. Potser és perquè el pànic que passem la majoria, en l’entretemps, solament que faltaria adobar-lo amb alguna cosa massa densa. I ves que n’hi ha ofertes interessants, a poc que es deixaren aconsellar una miqueta, el dentista i les ajudantes: el suplici ara mateix, és per llogar-hi cadires. Bé que n’hi ha llocs on es repeteix l’exercici d’aquest calaix de revistes cutres, coentes, insultants i tot el que vulgueu afegir, però és en aquest agradós indret de l’odontòleg de varietat de lectures tan poc adients, que acabe per portar un llibre de casa. Així renuncie a allò que m’ofereixen gratuïtament. Bé, potser que no tan gratuïtament, que amb els preus de la boca, no m’estranyaria que pagàrem el suplement per una bibliotca tan excelsa. Poc o molt, la tria varia poc, i ja sembla que allò que em trobe en aquesta casa, n’hi ha també a les barberies, perruqueries, metges especialistes, i diversos llocs d’exigència lectora per matar l’espera. Com un gen, som una marca del tipus que som, i no tenim remei, malgrat els esforços. Encara com, davant aquest atemptat diari contra la decència literària, amb els esforços i el ventall de revistes atractives existent al mercat, aquells de Barcelona s’han deixat tancar Nat.
I després del calvari de les revistetes, encara et queda passar el segon suplici, totalment indefens, ara a mans del dentista mateix. Com per burlar-se’n de res, en aital desavantatge.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *