Màgia

Nit de mags, de màgics Reis de l’Orient que, amb un encanteri premeditat, cada any ens espanten la innocència.
Màgia folla, entre balcons d’impossible escalada, amb l’edat i els anys que carretegen els tres homes, pobres, barbuts com a poc, tots tres savis immortals.
Al remat, nit final, un dia o altre, amb les garrofes a mig plegar, que és de per riure un sopar de sucres i sigils, de regals adobats, embolicats amb records que desvetllen el passar del temps que ja anem fent.
Quin cabdell de fil tan llarg, mare, de nits i dies.
Que la màgia és al retaló del jorn que, traïdor, despertarà del son l’infant.
Però, qui pogués dormir com el xiquet, amb aquest mateix neguit, un colp l’any.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Màgia

  1. No, no hem de renunciar a aquesta magia, a aquesta il·lusió. Hem de lluitar amb totes les forces per trobar un raconet d’il·lusió, d’emoció,  cada dia.
    I si no, cal inventar-lo, que per això som humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *