Amb el caos, la incompetència. Divendres cauen algunes fases de la xarxa elèctrica. També cauen més coses, però solament que en triem una, per al relat: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. La torre de llum que alimenta l’empresa en la qual treballem no l’adoben fins a quatre dies després de l’aiguat. La Central de distribució és a escassament mil metres, i la torre avariada a dos-cents metres, però tant se val; passem quatre dies sense serveis informàtics, ni neveres, ni congeladors, ni cap maquinari convencional: tots els aliments s’han de llançar al fem, diuen que per precaució. La realitat valenciana, davant l’imprevist natural, és ple d’incompetents. A més d’un país de pollastrots, malgrat els segells de qualitat, ISOS, o els grans guanys d’empresaris i directius d’Endesa, Hidroelèctrica o Telefònica, som mestres de la incompetència. Incompetents perquè sí. I això que nosaltres, segons ells, encara tenim sort: ara mateix, noranta-sis hores després de la tempesta, hi ha tècnics que busquen on és l’avaria a ca’ls veïns.