La substitució

Ja ho vaig dir no recorde en quin apunt: els canalles del pp sembla que van substituint els valencians originals per uns altres homenics que se’ns assemblen físicament, però que no tenen res a veure: encara no feia uns dies que ens havien tancat Catalunya Ràdio, unes hores en pena, els dials i freqüències ja havien sigut ocupades per ones i ràdios il·legals, completament espanoles i idiotes. El 106.3 i el 87.5 van passant una mena de músiques per a retardats i artistes cerebels més fins: espana i els espanols han aconseguit un colp contra l’autonomisme valencià que enlloc no té semblança ni mesura, ni els melitars no ho van somiar: ara puges al cotxe, poses la ràdio i ja t’ha eixit qualsevol desgraciat apilant notícies, música, acudits, publicitat, grenya, caspa i tota aquella pudor de llengua castellana que val per tot: als valencians ens han eliminat qualsevol rastre que semblés excessivament valencià: la llengua. Ara peguen fins i tot contra una acadèmica blavera, que també això els fa mal i els empolsega el piu: pobres fabra, rita, camps, blasco, rus, ciscar, i la figa mandanga d’unes mares beneïdes que no en tindran culpa ni poca, però ves si van fer mal de no alvortar en qualque oportuna hora. Als valencians ens peguen amb una verga de bou i encara no ens despertem d’una letàrgia que ens dura de quan els Borja pixaven carrer avall pels empedrats de Gandia i Beniarjo, que encar demanem si no en tenien una de més grossa, dura i tibant, una vergasa per fer-mos mal a l’ànima.

No hi havia a València malparits, ni capats ni escapçats, que com vosaltres visquen per aigualir-nos el vi. No pegue contra vostre un dolor incurable que us faça perdre la gana de menjar i odiar tant la llengua d’Ausiàs March. Moniatos! 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “La substitució

  1. ” Ah fills de pputa!
      ah fills de la gran pputa!
      ah fills de pputa!
      Nu,ja no ens queda res (*)
      nu, ja mort,
      com el volieu.
      La mà, caiguda,
      fent-vos la “ppeineta” CABRONS
      agafant-nos el viure de cada día
      Fills de pputa!
      Fills de la gran PPuta!
                Oratori per Marilyn Monroe- V. A. Estellés (adaptació de Durru).

    (*) Si que ens queda, no ús penseu i molt, visca el País i la bona gent que
         se l´estima, au cac@u. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *