Els mil del Puig, veriueu-ho.

Ahir es feu el 53 Aplec del Puig a la muntanyeta de la Patà. Els independentistes fa molts anys que s’hi apleguen. Ara n’hi ha molts més, arreu que pegues un colp en terra, te n’ixen tres, o cinc, o mil que diu el meu xic amb no poca ironia. Això és, n’érem mil, ahir, com l’any passat, com l’altre, perquè sempre en som mil, i uns quants que ens fan les oracions. L’entusiasme del final sempre el posa Josep Guia, que algú li farà mai el monument que mereix, amb barret inclós i jupetí. Però trobe que n’hi ha que no es preparen prou, els discursos, les maneres, malgrat que cada any n’hi ha mil, allà asseguts, escoltant-los. Voluntàriament, religiosament, eucarísticament, com aquell tros de pimentó torrat de l’Estellés. Ep, que ara ja tenim un so perfecte, potent, net, que altres vegades hem patit per escoltar-los una mica, què volien dir. Realment, ara ja sabem què diuen, perquè varien poc els discursos, les consignes, els lemes, per això coincidem, un quants dels mil que venim cada any, que caldria fer un pas més, una certa pedagogia, en favor de millorar l’audiència i el contingut. Ja sabem què volem dir, però justament els que venim repetint-nos d’audiència, voldríem escoltar una altra cosa, una altra pràctica verbal, per anar buscant altres maneres. Perquè som dels que creiem que, això de la muntanyeta de la Patà, cada any, hauria de variar una miqueta. Per didàctica, per pedagogia, per assegurar el furur dels més coratjosos, dels que han estat sempre, sobretot ara que se n’apuntaran tants, a córrer en favor de l’objectiu principal i únic.
Per la independència.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *