Xiva té els millors oculistes, marià

Aquest és el tercer apunt que perc hui, xe, caguen la merda.
Volia parlar sobre la ceguesa d’espana i els seus polítics, d’esquerra i de dreta, de com ens han portat plegats fins el millor moment: ara som a mans de professionals, això almenys suposem, que ja no ens gestionaran xitxarel·los inútils. Marià, s’ha de ser inútil, per no voler reconèixer què passa: si no servim, que vinguen uns altres a fer la faena, a rentar la roba bruta i a posar a estendre els llençols, si és que queda res de net.
Els oculistes, i les millors òptiques, són a Xiva, i per això caldria que veníreu de pressa, tu i els teus, a vore si encara podeu salvar la merda i que amagueu: aquell forat de la meseta és tan gros que Europa no se’n fia, ni els mercats, ni els inversors: ni 100 ni 200, els milers de milions que calen no caben en el furgó, Marià, per això ningú no dóna una ileta pel vostre prestigi, ni per la confiança, ni per res: espana no val un xavo, mariano. Ni un ni cap. Vet ací, però tu ves-te’n al furbol, o als bous, però no tornes.
Fa segles que els espanols no veuen sinó una realitat diferent, que no és la que veiem la resta, i per ells, fins que les faves les pagàvem els idiotes, els comptes els funcionaven. Però ara s’han de traure ells les castanyes, perquè les nostres faves s’han acabat completament, que ací s’ha acabat el pot, el perol i el crèdit és una caguerà de bou. Ni el bou no li val per çò.
No, no és un rescat, Marià, és una palla europea en forma de bitllets que haureu de tornar trinco-trinco, multiplicats… Sols, els de la meseta, no duraveu mig any, per això ens atenalleu a la vostra dependència, perquè sols se vos cruspien malfaeners, corbs, rates i tota la pollastreria fatxendosa i bonyiguil.

Marià, que això ho has provocat tu? Que tu has pressionat Europa? Que tu els has donat la solució? Home, encara ens faràs creure que Europa espera el teu equipàs d’intel·ligència: Rita, Rus, Fabra, Blasco, Aguirre… quines llumeneres, Rato, Olivas i totes les botifarres en oli del pp, menistres o llepons, perquè ens alliçoneu, marià, en economia, en cultura, en domini de llengües… Xe quin coneixement més balafiat, com no ho havíem pensat abans de posar-vos plegats en una universitat, però a distància, allà a ferlamà a la lluna, o a mart, o més lluny, caguen redell, quins filòsofs no esteu fets.

– No és un rescate! No és un rescate!
– Xe, però se podrà ser més fava!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.