Exposats a la tragèdia

N’hi ha tragèdies que són involuntàries, o fortuïtes, o accidentals. També n’hi ha de conscients, malgrat que puguen ser inexplicables. Aquesta de l’illa d’Utoya a Noruega és tan terrible, que un sol home puga assassinar més de vuitanta persones a sang freda, que no trobem una explicació  raonada, no la té, si no és des del punt de vista de la bogeria.

Ara, n’hi ha molts que ja han explicat què i com, i n’hi ha que van repetint-se, perquè no acaren el problema, potser, solament la descripció una i una altra vegada de la pròpia tragèdia. Jo tampoc ho faré, ara mateix. Sense treure que molts estem exposats continuament a la bogeria d’uns quants. I aqueixa bogeria fonamentalista n’hi ha que la suporten habitualment, que fins i tot ja no els espanta, per això quan el terrabastall toca en un llogaret tranquil i, Noruega ho semblava, a prova de bojos, el succés encara ens corprén més profundament. L’egoïsme d’algunes distàncies, però també el tractament mediàtic que se’ns vol oferir.

A mi em van corprendre les paraules de Rubalcava, que va dir que ell ja estava acostumat a eixes coses, que ja no el sorprenien, i que ací (sic) ja havien pres les mesures escaients feia molt: més democràcia. Em van sorprendre tres coses, d’aqueixes paraules d’aquell home que vol ser president, quan compara aqueix terrorisme d’un boig. L’una, comparar aqueixa matança amb alguna cosa que ja ha passat ací és fer demagògia, si no és que es referia a les trenta-quatre dones mortes durant l’any a mans dels seus homes. Cada any que passa com més va més assassinats, i no sembla que, per ell, siga un problema de primer ordre. La segona cosa que va dir és que ell, ei!, tenia el problema resolt. Supose que no es referia a l’extrema dreta valenciana, que encara campa lliure a la seua voluntat d’acció premeditada: des de les bombes a Fuster o a Guarner, des dels morts de joves a mans d’assassins, la política espanola ha tingut sempre una resposta: tirar terra al damunt, no castigar severament ningú, deixar que les coses continuen com si aquells no foren una banda premeditada, estudiada i preparada per atacar amb la tolerància de policia i polítics de pp i de psoe. Tercera raó. Argumentar que els espanols són model de democràcia, lliçó de democràcia, és tenir la cara ben dura. Ací ja no aplica allò de la demagògia, el polític, aplica senzillament la mentida. Una de les raons sobre les quals es basa la política, sobretot quan vol ser tant tolerant amb l’extrema dreta i les vares de mesurar són desiguals i injustes.

No explique què ha passat a Utoya, amb aquells joves, perquè solament el temps podrà fer més passadora la tragèdia. I ni això no evitarà que molts ciutadans continuem exposats a la bogeria, a les armes, ací, a Noruega, a l’Índia, a l’Afganistan, o a l’Irac.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Exposats a la tragèdia

  1. Aquest de la masacre de noruega potser actuava sol. Però no està sol. Per desgràcia el seu crim (boig, psicopàtic, d’ideologies intolerants i xenòfobes) s’emmarca en la fascinació per una extrema dreta que està reorganitzant-se. Que en alguns paisos ha représ la línia armada, mentre que en uns altres fa avanços per la via política.
    La simple seguida de les pàgines web d’on s’amamanten aquestes males bèsties ja deixa veure que hi ha interconnexions entre els sociòpates feixistes de tota europa. València no és una excepció. Fòrums on justifiquen l’odi a l’estranger, màxime sí és musulmà; on es palpa l’amenaça de convertir la vella Europa en Euràbia; on es fan proclames per a lluitar fins a la reconquesta. Aquest materialsón tan necessaris per a aquesta violència brutal , en mans de certs joves d’un perfil psiquiàtric molt tocat, com els explosus mateixos. Després vénen els morts, i la condemna, o la reprobació als qui no la fan. Me pregunte si han condemnat (com cal) tots els partits polítics (dic tots, incloent petits partits d’ultradreta) aquest doble atemptat? O això sols li és exigible a Bildu? O sols són condemnables segons quins terrorismes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *