Circ de torpeses: el ridícul de la justícia.

Han
exculpat don Carlo. L’ha salvat el
jutjat de Nules, amb un salvaconduït etern, infalible contra el sol i la
llum
de la justícia. Don Carlo és alliberat de càrrecs i culpes, el gran
president de Castelló, de la Diputatio Provincial: Fabra-ae. Alguns dels
càrrecs pel
qual el volien imputar, han prescrit. D’altres, no. Ha prescrit que no
pogués
justificar guanys anuals de milions d’euros. Exculpat. Ha prescrit que
defraudés a la Hisenda pública valenciana més d’un milió d’euros,
exculpat.
L’han exculpat d’altres casos, d’amiguisme, de corrupció, de ruïna, de
les
maneres franquistes… Completament exculpat. Prescrit. Visca Nules,
sobretot
visca el jutjat de Nules, i els jutges i jutgesses que han anat
passant-se el
cas perquè la cosa anés envellint fins a la prescripció. No vol dir que
no siga
corrupte, o lladre, o trampós, aquell polític del PP. No. Vol dir
exactament
que ja han convenit de no castigar-lo per les faltes; a ell, no. Vet ací
la
justícia dels valencians.

Quina sort que tenen alguns delinqüents,
padrí Carlos, que sempre els toca la grossa. A Fabritio el posaran en formol, els
castellonencs, perquè els dure aquesta i altres vides, sobretot si els milacres
els va fent d’aqueix calibre, salvant-se de culpes, ruïnes i robatoris a dojo,
que arribaran a convertir-lo en sant, un pelegrí de tant pedigrí; serà la nova
Madgalena, amb bastons, canyes i mocadors en peregrinació a l’ermiteta: quina
fabrada de sant i de justícia.

 

Això
de Castelló, València, i Alacant, voleu dir que no és la cova
regional d’Alibabà a Europa? Als pobres, mestre Carlo, no els caurà mai la bena dels ulls?

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “Circ de torpeses: el ridícul de la justícia.

  1. A Carloto Fabriolo
    la justicia (si n´hi ha)
    li toca el campanolo
    L´absolt de corrupte
    ¡¡veges tú quin exabrupte!!
    Senyors que impartiu justicia
    que ús donen pel cul
    com a prop a Estambul
    (per alló de “la pasión turca”)
    ..I en aixó s´escolta una veu
    celestial que deia:
    ” Lei credi que c´est l´hora de parlare d´amore?…”
         
        1er Premi de Poesia Eròtica de la Dipu de Castelló.

                              Salut i que Santa Llúcia ens conserve la vista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *