XXX Premi Enric Valor, a Picanya

Un dels moments solemnes del curs, el vici dels mestres, és el lliurament del premi Enric Valor que organitza el Bullent i l’Ajuntament de Picanya. Una hora exquisida, de fer àgilment per la cultura, pel reconeixement al mestre, per la paraula justa, per la música, per la política ajustada, i també per la pròpia literatura. 
El moment emotiu de veure aquella entrevista entre amics, un vídeo breu i emotiu, no exempt de la cruesa d’envellir, gairebé els últims dies en vida de l’autor, encara tan lúcid i compromés per la llengua, una entrevista que se’ns farà necessària de passar a l’escola ara que justament començarà l’any Valor (a veure si més enllà de la sèquia de Montcada, pel nord de la Sènia i de Vinaròs, passen la veu del gran escriptor que va ser, i n’aprenen també dels grans mestres. L’artifici de Víctor Català i la cura d’Enric valor, pocs l’han sabuda imitar, segons que explica Jem Cabanes, i molt pocs escriptors, malgrat de tenir més nom, l’han sabuda passar per bona literatura. Almenys sense que se’ls notés gaire, la falsa paret.
Anit, Folk i Festa, que és un altre grup que combina dolçaines, percussió, tuba i acordió, van arrodonir el lliurament. Són bons, i exportables. I les rondalles que s’hi van narrar, ep, i encara qui va guanyar l’edició d’enguany, Ivan Carbonell, que es va sentir satisfet i adelerat de tenir un premi de nom tan noble. 
I la nit encara no s’havia acabat. Ni aquesta rondalla.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *