A mamar el Monte de Piedad!

M’arriba de la Generalitat ‘el butlletí d’avisos’ número vuit sobre el camp: la campanya contra el Poll Roig de Califòrnia ha començat, si vols salvar les taronges. Contra l’Aonidiella aurantii tire-li Clorpirifos, o el metil o el piriproxifen…

Contra les caixes valencianes, podíem concentrar els tractors valencians, els turbos, les cubes, les mànegues, tots els llauradors, i fumigar-los la casa, les oficines, els directius, l’Olivas, el Geperut Camps, i la Reina-rita, ofegar-los de metil, de clorpirifos i de piriproxifen. A veure si la plaga, o la passa, o la pandèmia de fracassats que ens han governat la política i els estalvis s’avenien a morir-se atacats de polls, o es convertien en polles, o lloques, de tant covar-mos els ous.

Bancaixa es casarà amb Caja Madrid, que es deixarà follar a l’engrós, i aquell pàmfil que va governar uns dies els valencians, encara diu amb cara d’enterro que estava content, davant el Casal 9. Content s’està el geperut, el rato, el PP majúscul, d’anar a cagar-la amb els espanyols, a Madrid, perquè els diners valencians ja sabrem on continuaran invertint-los, els mamons.

Ja m’havia preparat, però ara començarem la campanya final de traure els diners, els rebuts, tots els moviments de bancaixa, o bancaja, a la caja de l’oso; a fer la mà el Monte de Piedad, perdre per perdre, els posem davall d’una rajola, els diners. Ens els gastem, ens els mengem, d’una fartà, que és més o menys el que fa anys que van fent ells, amb els nostres diners: llàstima que no es moren de l’empatx, que la caguerà ja va sient grossa.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Un pensament a “A mamar el Monte de Piedad!

  1. A mesura què el poder polític es descentralitza, el poder financer, el real, es centralitza a Madrid. Tot està “atado y bien atado”. Les autonomies ténen governs titelles què ens distrauen fent-nos creure que som autònoms mentre apliquen polítiques espanyolistes i Madrid aclapara tot el poder. El procés d’espanyolització s’ha accentuat d’ençà la transició. Espanya ha jugat bé les seues cartes mentre nosaltres ens hem deixat entaforar com uns babaus, perdent-nos en guerres estèrils entre nosaltres, també i tan bé programades per ells. Ho tenim fotut.
    Jo de diners a “Bancaja” o al “Banco de Valencia” cap ni un.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *