Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 29 de maig de 2010

Malalt de camp i d’escola.

De matí, sobre les onze, els alumnes de quatre anys, les Girafes de l’escola Gavina, rebien un guardó per un magnífic treball de preescriptura col·lectiva dins la fase final dels Premis Sambori que es lliuraven a la facultat de Farmàcia, al Campus de Burjassot. A tocar, també hi havia una jornada festiva sobre ciència, organitzada per la facultat de ciències i destinada als més joves: la ciencia més lúdica i recreativa per als futurs científics.
Amb el meu germà anàvem segant brossa, a pocs quilòmetres de distància. És moment d’anar avançant la feina del camp. M’he deixat la màscara i, mentre escric, sóc enmig d’un atac al·lèrgic de consideració.

Ara mateix, els alumnes de secundària ja són en els preparatius de la seua segona estrena de la temporada. ‘Les piratesses del Bergantí’ és una obra divertida i lúdica del taller de Teatre de l’escola, que avui representen a la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) un teatre d’animació de carrer en quatre dmensions. Cal veure l’obra per entedre com és possible afegir una quarta dimensió, en directe, des d’una acció teatral escolar d’envergadura, fresca, amb més de quaranta actors que fan anar el públic de bòlid, si no és que el tomben de riure.
Però aquesta vesprada he quedat a aclarir uns quants arbres, a més de veure l’emplaçament d’una futura caseta de reg, que l’obrer potser que em comence dilluns, en l’últim dels trossos que em queden per adobar el reg per degoteig i no estar-me pendent de feines en excés.

Demà serem a la plaça Major de Picanya, en el Mecat Solidari que organitza l’associacionisme, l’escola, l’ajuntament i tutti quanti a favor d’Haití. Haití?, nosaltres tenim una parada de joguets d’ocasió que els xiquets han regalat per contribuir en la recollida de diners. Hi haurà actuacions, balls, danses, parlaments, i una plaça que és un niu de vida, una gernació compromesa per manta coses.
Ja sé que és diumenge i que tinc més obligacions, però aquesta vegada em sembla que no em podré estalviar d’anar-hi, i perdre’m de venir al camp. Almenys fins a migdia, fins que em toque de venir a cals pares a organitzar la paella i fer el repàs de feines del camp de la setmana. Com qui diu, passar l’examen davant mon pare. Una altra mena d’escola, realment.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent