Tirant de cançó, amb Miquel Gil

Aquest aplec de cançó que avui recorre el País, per iniciativa privada i popular, contra governs i ajuntaments que prohibeixen l’actuació dels nostres, torna a posar damunt la taula el doble país que som. De l’un costat, Rita anuncia que tornarà a presentar-se de batlesa de la gran ciutat, malgrat la contracultura que representa contra els valencians (sobretot si no se senten espanyols), la destrucció que ordeix i l’odi a la llengua dels valencians amb què ens governa –Camps ja no sabem si pinta gaire, malgrat que figura, vestit i compungit, encara com a president dels valencians. De l’altre costat, hi ha associacions, clubs, escoles, i altres colles que funcionen al marge d’un viure estret, minúscul, ossut, perquè volen mantenir una certa dignitat que represente que la civilització ha passat també per aquest territori (aquesta és una dignitat diferent, molt diferent de la primera). Hem de portar els escriptors, els músics, els actors, els mestres, la cultura i l’educació en general, a càrrec nostre, com un doble impost, contra aquells bàrbars de colons que s’han assentat en les institucions valencianes i ballen, mengen i beuen cuixots i pollastres en canvi de no gaires llums, ni materials ni espirituals. Com que estan convençuts que tornaran a guanyar a cegues, de carrer com qui diu, asslten, es burlen, conviden, es regalen, malversen, amb complicitat de la mateixa institució que diuen representar. La seua màxima és, si tenen majoria, i contiuarn tenint-la tenen butla per fer i desfer dins i fora de la llei. 

Per compensar tanta intel·ligència, els nadius ens organitzem, concerts, exposicions, lectures que aconhorten i ens facen passar la penitència: a l’Eliana, el Camp de Túria, aquesta nit ens ha tocat Miquel Gil: un plat fort d’aquest Tirant de cançó que organitza Acció Cultural a favor de la jubilació dels músics a partir dels seixanta-set, un músics que no podem deixar passar a partir de les deu i mitja. Per salut, per gimnàstica, perquè ací a Europa és una de les veus més importants dels últims vint anys, una aposta per l’art, la investigació, l’estudi, la barreja, contra aquella mediocritat de polítics de fireta i un antídot al mes de març que tota aquella desferra de televisió impúdica dels valencians oferirà contra l’educació i, particularment, contra l’homo sapiens de Vinaròs a Guardamar.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *