‘Cal que nasquen flors’ atia el feixisme valencià

Com que ara ve Nadal (i matarem el gall), tot d’escoles de música, o escoles infantils, o escoles en general, a més de cors i altres galindaines municipals de bandes i corals preparen concerts per complir amb la tradició. Quina llàstima que aquell cançoneret de Sanchis Guarner, publicat per Gorg, siga tan poc conegut, malgrat que no fa gaire, un parell d’anys potser, una impremta de Picanya en va fer una edició facsímil que, pel que sembla no ha arribat a les escoles. Així que la majoria dels concerts s’apleguen amb tot de tòpiques cançons en castellà, algunes coentes com els alls, altres encara de pitjor regust i encara d’altres que serien per arremetre contra la música mateix. A Bétera, per exemple, dissabte cantaran Arre burriquito i algunes perles d’aquest estil tan galdós. Bé, supose que el programa no provocarà cap ensortit, al contrari, tot de cares bonhomioses faran veure com estimen aquelles veus d’angelets.
No serà el cas d’una escola de l’Horta, a tocar de València, que ha afegit al repertori ‘Cal que nasquen flors a cada instant’ de Llach, i per això els grups parafeixistes del poble han atacat amb contundència l’escola: amenaces, insults, pintades i pamflets, completament en castellà, amb tot de bajanades, mentides i, el que és pitjor, una segona lectura que convida, directament, a passar per la pedra, ells voldrien pel garrot, l’equip docent. L’afer no és cap broma. Sobretot perquè hi ha els xiquets, enmig de les amenaces, els mestres, i famílies que agafen por. Hi tenen motiu. Perquè ni polícia, ni jutjat, ni polítics d’aquest frau de democràcia que vivim no actuaran de cap manera contra els provocadors.
Segons els feixistes autors dels pamflets i les pintades, el mestre de música obliga  a cantar els xiquets sota l’amenaça de suspendre’ls, però ells, els editors del pamflet, animen els xiquets a cantar qualsevol cançó que no siga catalana. Podien venir a Bétera, els albercocs, a cantar el burriquito, arre, arre, per triomfar plenament de goig. La directora d’aquella escola és valenta, de Bétera, i fa molts i molts anys, quan ben bé érem uns xiquets, no pensàvem cap dels dos que ens faríem mestres i directors d’escola. Llavors, ja féiem córrer un cançoneret en valencià que contenia aquella cançó que, a ella especialment, li agradava tant: ‘Cal que nasquen flors a cada instant’, que llavors ja provocava crispació en els hereus de tanta dictadura.
L’esperpent que el Govern valencià ha provocat amb ciutadania prou que podia umflar-se i vestir-se de qualsevol bubota: fins i tot arrbar a qüestionar què podem cantar o no a l’escola.
No els en cal més: els provocadors del manifest i les amenaces saben que poden campar tranquils, lliures i desvergonyits: ja són moltes les escoles que reben sense resposta, sense investigació, amb permissivitat.

La prova la tenim demà, en el concert antifeixista que es farà a Burjassot. L’home que va matar el jove Guillem Agulló, fa quinze anys, solament va ser quatre anys a la presó pel crim; ara és lliure com tants perpetradors d’assalts, atacs i altres consentides accions de terrorisme emparat amb la seua justícia.
Per cantar en valencià, cau l’amenaça sobre aquella escola, a l’Horta, que fa anys dirigeix una amiga del poble. Fins en aquesta ratlla ha arribat la situació d’impunitat dels uns, senyors polítics de la millor terreta. I senyors jutges, i senyors policies. I bon profit, i menjar caguera.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 pensaments a “‘Cal que nasquen flors’ atia el feixisme valencià

  1.        Si no fóra que ja n’hem vistes tantes en aquest país n’hi havia per no creure-s’ho. Doncs això, ells a la seua que és destruir i desfer i nosaltres a
    procurar no desanimar-nos, perquè la faena que tenim per davant no ens
    l’acabarem en bons anys. El cançoneret de Sanchis Guarner sí que degué
    arribar als col·legis i instituts, perquè nosaltres el tenim al departament, no
    sé si enviat per l’AVL. Potser ja ho deies de broma vist el poc cas que en fan
    els del burriquito i els de l’ande,ande,ande.

  2. Ja fà anys es diu que al País Valencià patim un terrorisme de “baixa intensitat”. No és cert. Al país valencià patim, tots aquells que volem continuar sent-ho i pel fet de ser-ho, un terrorisme psicològic pur i dur amb tints feixistes i fins i tot amb manifestacions violentes, que, sembla ser, compta amb el vist-i-plau deles autoritats. I ho dic així perquè al meu poble sempre s’ha dit que “qui calla atorga” i en aquest beneït país no hi hà cap autoritat ni política, ni judicial, ni policial que faça justícia i investigue a aquesta colla de botxins i assassins feixistes. Els valencians vivim condemnats simplement per ser-ho. El límit d’aquest despropòsit, la gran barbaritat que mostra la poca qualitat moral i humana d’aquest energúmens és la utilització dels xiquets i les escoles en els seus objectius. Aquesta gent és menyspreable i fastigosa, no mereixen cap mirament.
    M’alegre de la valentía dels mestres i la directora d’eixa escola. Ells volen que ens caguem, però no ho aconseguiràn, no ho han aconseguit fins ara.
    Per cert: podríes recomanar-me algún disc on es recullen nadales en català?
    és per a la meva filla.
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *