Ais de Provença, primera parada

Vam arribar ahir a Ais, després d’un viatge amb cotxe que no se’ns feu gaire pesat. Les dues parades a l’autopista descriuen la diferència de serveis que paguem al país i a la Provença. Som al barri Jas de Bouffan, als afores d’Ais, justament on tenia l’estudi Cezanne, una caseta que va heretar del seu pare, des d’on divisava el turó Santa Victòria que va pintar diverses vegades, de manera extraordinària. Som just al carrer Achille Emperaire, nom d’un altre pintor, jove, que va patir la dificultat dels artistes de l’època, agosarats i molt menys conservadors que manta de contemporanis com patim, sobretot, d’un estol d’arribistes aconformats del poder i de la glòria.
Faig un resum de l’apunt d’anit, que vaig perdre no sé com, trasbalsat pel dramàtic accident de Madrid, per la burrera d’una retirada de tancs que no avança, per tants atemptats amb morts com apunta aquest estiu que va dibuixant-se com un dels més tràgics.
Nosaltres som de vacances, camí de la Toscana, amb una llibreria que ens acompanya en aquest viatge iniciàtic per als xics. Hem seguit els consells de JJ Isern: portem Pla, sobretot, entre altres novel·les que aniré apuntant: Les illes, les escales de Llevant, la vida amarga, Itàlia i la mediterrània…
Com un dol, vam començar ahir, per tants que no tornaran ni tindran retorn. Per tant poc consol com trobaran els seus. Marxem cap a Avinyó ara mateix.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *