?Feu com jo, nos us fiqueu en política?

‘Millor encara és que el món admire el nostre país.’ Nike.
Al Pau Gasol l’han fet servir per dir això. El xicot és gran, i ja haurà triat llliurement de dir-ho com li ho han escrit, a canvi de diners i de sentir-ho verament, no ens enganyem. Llàstima. El bàsquet també és de conversos catalans, en la seua majoria.
Però jo el que volia era parlar d’ètica, de l’ètica dels atletes, principalment. La frase que els repeteixen i ells creuen que es creuen és: ‘no us fiqueu en política, vosaltres sou atletes, no polítics. Veniu a competir. Això d’Ossètia, o el Tibet, com si sentisseu ploure. Veniu a competir.’

Anit, en el documental que oferia el 33, ‘De Madrid a la lluna’, un dels protagonistes deia: ´la immoralitat del franquisme, del mateix dictador en persona, era aqueixa frase: «Feu com jo, no us fiqueu en política.» Esborronador, no?
Solament aquest comentari ja val el documental, impecable, de visió obligada.

Si fa no fa, la frase, immoral com a poc, és el que prediquen els funcionaris dels Comites olímpics, uns fartaolles de sous impensables, de luxes prohibitius, de vegades de luxes prohibits, de poca feina però de menjar i beure i amb dret de cuixa, a costa dels humils, dels desgraciats, dels que encara els maleïm poc.
El president del COI, Jacques Rogge, fa el discurset de rigor a l’estadi el Niu. Com en festes anteriors l’havia fet Samaranc, o altres presidents. Com fan altres presidents d’altres esports de masses, del futbol, del bàsquet i d’altres inventets de l’esport internacional, de la UEFA, la FIFA o la FOFA… La mare que els parí, tants vividors i puteros, la majoria, sense embuts i sense amagar-se vivint del conte de la lletera. Què prediquen? Vosaltres feu com nosaltres, no us fiqueu en política.

Quin tall de mamons. Però, què fan els atletes? Els de primera fila, alguns d’ells, són a paradisos fiscals: tennistes, futbolistes, corredors de cotxes, s’umflen les canelleres amb la bandereta, besen l’escut (com besen, supose, el xoqueret o el piu d’algú altre), però tenen els diners allà, a Suïssa o a Andorra. Uns altres diuen allò de: Que el món admire el nostre país!
Quin país? Ah, és evident que ells pensen en aquell país que pensen. Ves, tambe cal dir que és difícil eixir-se’n del solc, perquè llavors arriba la mediàtica, els del Comite olímpic nacional, una i gran, i l’altra, la brunete, i llavors més val la pena tenir la boca tancada, com a Pequín, muts i a fer d’atletes: feu com Ell, no us fiqueu en política.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *