València, a un pas de la suspensió de pagaments

De la fallida tècnica, en realitat. Perquè malgrat la defensa a ultrança dels grans projectes, dels esdeveniments colossals, ningú no pot viure contínuament de ser un circ mundial, si no et dius Soleil. Ni els països més poderosos. Ni els països emergents. València no és cap de les dues coses, malgrat que el PP i Canal 9 s’encaborien a fer-nos-ho creure. Els valencians representem més aviat un sainet, però la política ha decidit el camí dels grans esdeveniments mundials, per posar-nos al dia, a la línia de l’èxit mundial, a primera divisió del luxe i la festa contínua.
Fa dies que els mitjans van destapant xifres econòmiques preocupants, i el Govern Camps ha encetat una campanya de defensa de la seua moral: que creen molts llocs de treball, que acollim tant de turisme internacional, que som moda i estil mundial, amb aquesta manera de fer.
D’acord, hem tingut grans esdeveniments esportius, i museus d’Arts que poden agradar més o menys, i encara afegiria que semblem de vacances tot l’any, els valencians, per com expliquen les notícies  a TVV.
Però la realitat no pot amagar-se sempre als mitjans ni, esperem-ho, als valencians mateix. Som el país més endeutat d’Europa, fins al punt d’un risc avisat pels bancs. Les caixes valencianes demanen oxigen perquè van perdent gas, i pitjors coses. La sanitat valenciana està endeutada en milers de milions d’euros, l’educació pateix si fa no fa el mateix virus d’endeutament, el Govern no té caixa, ni liquidesa i, ens temem, fiabilitat per continuar un joc de perills que podria resultar-nos fatal, almenys a la majoria de valencians que vivim d’allò que treballem. Els retards en els pagaments de la Generalitat valenciana han encés un llum d’alarma que no és gratuït, sinó un indicador del que passa rere la façana de tanta ostentació.
Per als qui no som del luxe o socis d’un camp de golf, ni tenim esportiu per anar a dos-cents per la vida, la cosa pot pintar magra. La tresoreria valenciana està endeutada més enllà del 2040, per més lluny encara tenim hipotecada la credibilitat els valencians. I pitjors coses que no ens conten.

Remeis? No li val l’austeritat, solament, perquè la indústria és la que és, i el camp una trampa, una desfeta en potència; de l’urbanisme (els valencians n’havíem fet bandera) no ens pagarem ni els cafés, ni els entrants, després de trencar la gallineta dels ous de porcellana.
Cap potència no pot viure contínuament del conte. I els valencians, malgrat la lletera de canal 9 i els gal·làctics del govern, malgrat pegar-li foc a gran part dels esforços, som el que som.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 pensaments a “València, a un pas de la suspensió de pagaments

  1. … de veure què els valencians continuen molls i cap d’ells posa en qüestió la seua colonització financera.

    Xé, ja n’hi ha prou de tirar-nos les culpes entre nosaltres mentrés ells amb els nostres diners mantenen una economia sanejada.

    Als valencians ens sobren, fins i tot diners, per a tot allò que tu dius luxes però què és el més normal de qualsevol país occidental. Sols ens fa falta la voluntat de descolonitzar-nos d’aquests espanyols, que mentrastant es parteixen de riure de veure que els valencians continuem molls … (i tornem a començar)

  2. Intentaré d’explicar-ho de manera més entenedora que David Peix:

    1. Portem més de 30 anys explicant aquesta història, que tu i d’altres rebleu contínuament, sense adonar-vos-en que és inòcua. I això no fa repensar-vos l’estratègia del missatge?

    2. Fa uns mesos entrevistaven al canal de la Univ. Polítècnica de València, una de les responsables econòmiques del PP a la Generalitat, on advocava per generar riquesa a base d’endeutar-se. Extrem que fa qualsevol emprenedor, i amb això, segueix la tònica de la gent més arriscada, d’arreu del món. Qui no arrisca, no pisca. Si jo visqués com tu dius i pensés des de l’avgda. de la Castellana, diria, ie! , que ens estem endeutant i el pastis és únic, el de tots els españols. Aneu alerta !. Però jo no visc, ni pense com a tal. Tu sÍ?

    3. Jo visc en una colònia d’España. I me la bufa que l’erari de la metròpoli es balafie. Ja s’ocupen prou, els nostres colonitzadors, a autocompensar-s’ho, a costa del nostre treball, excedents i espolis continuats.

    4. Està molt bé anar a birbar les séquies, i explicar-ho, com a passatemps sentimental i nostàlgic, emperò la nostra societat, ja, ho és del segle XXI, i la dels nostres fills més encara. Si volem perviure, i fer-ho bé. En condicions d’igualtat amb les altres avantatjades del globus terraqui s’haurem d’espavilar.

    5. Que estic amb tu que podem tindre una educació i sanitat de primer ordre, i no en tenim, però no podem carregar els neulers sobre les altres manifestacions de projecció internacional: Ciutat de les  Arts, Circuits, Òpera, America’s Cup, etc.

    6. S’entèn Sydney sense l’Òpera? . Coneixes cap país, de relleu, sense cursa automobilistica ? Zambia, Cuba, Veneçuela, etc ?. És això cap on volem anar ? . Et diria que amb diners, torrons, la felicitat que cadascú se la fabrique, però allò de la cosa pública és molt seriós i perillós, quan has d’encabir-hi molta gent que no pensa exactament com tu, o té els teus anhels i preparació cultural.

    7. Algú de la teua comarca carregava contra Camps, per desinformació i pre-judicis, i un sentit nacional, al meu entendre massa sucursalitzat,  quan el que ha fet en el tema del quadre de “La batalla del Puig” del Marçal de Sax és un acte de Sobirania. Quan li digueren que qui havia de negociar la vinguda del quadre, a canvi de tornar el manuscrit de Thomas More era el Ministerio Español de Cultura, Paco s’ha negat. L’excusa i explicació posada pels anglesos era mateixa que la dels españols en el tema de la Dama d’Elx. La puta realitat era una altra. Ni els de Herri Batasuna ni Pujol ho han fet mai tan bé.

    Espere que comencem a entrendre-nos entre nosaltres i a vore si es descarreguem de tanta mentalitat colonitzada, que sols perjudica una part de la colònia i beneficia a la part colonitzadora llesta i intel·ligent. Poseu-vos com volgueu: el PP valencià no té massa a veure amb el PP español. I caldrà crear les condicions adients  per a que els surta més a compte deixar España que romandre-hi.

    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *