Xiuxiueig (2017)

Premi Armand Quintana de Calldetenes. 

 

(Inici)

Tenir cinc adolescents a casa de manera ocasional, durant unes quantes hores, pot ser esgotador. Tenir-los en règim de pensió completa, com és el meu cas, dia rere dia, requereix paciència, aplom i l’íntim convenciment que seria molt pitjor estar sol. La solitud mata i la vida només té sentit si fem alguna cosa pels altres. Si aquests altres són persones grans –pares i mares en declivi-, no hi ha més recompensa que el consol d’haver fet allò que pertocava. Si són joves –fills propis o d’altri-, la recompensa viu davant els nostres ulls i ens proporciona molta felicitat al llarg dels anys. Això, és clar, si aconseguim fer les coses bé.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*