La RACVL, un pacte i altres maneres d’insultar els valencians

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat per sorpresa un pacte amb la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Vivim en un país on tots pacten amb tots sense el consentiment de gairebé ningú. Ja ens va bé. Res, que la cosa ha alçat molta polseguera -i hi continua, ara mateix, per les xarxes socials. No entenc l’estranyesa: l’AVL va nàixer per a separar la llengua i ara pacta amb una colla d’indocumentats que han treballat les darreres dècades pel secessionisme lingüístic. On hi ha la sorpresa?

Si, a més, ens atenem a les declaracions d’Antoni Ferrando, catedràtic en Filologia Catalana i membre també de l’AVL, que a Vilaweb ha comentat que ni se li ha reconegut el dret com a membre del Ple a presentar esmenes, ni s’han tingut en compte els 7 membres electes (tot i que crec -i açò ja és opinió personal- que un d’aquests set nous membres també s’hauria baixat els pantalons davant dels anticatalanistes), res no té sentit. Igualment, remarca les incoherències de la proposta de declaració, així com la presència de mots no normatius (“com ‘decà’ per ‘degà'”, que “no és adequada i posa de manifest que la declaració no compromet la RACV a usar la normativa oficial del valencià”). O posar al mateix nivell l’AVL -la institució, INSTITUCIÓ, normativa oficial- i la RACV -“una fundació pública de la província de València, que combat la normativa lingüística oficial”. Finalment, apunta Ferrando en la direcció que el diàleg s’hauria d’obrir amb altres entitats que estudien científicament el valencià com les universitats valencianes.

Que l’AVL no és sant de la meua devoció, és cert. Tecles sobre l’ortografia i la gramàtica a part, per què no reconeixen, ara que fan audiovisuals i altres històries sobre autors valencians, Joan Fuster com un autor en la nostra llengua? Fixeu-vos-hi: no és un ningú; és Joan Fuster, el gran, no només escriptor valencià de postguerra, sinó també vertebrador cultural del domini lingüístic. Encara que algun nou membre de l’AVL li tire les culpes de totes les desgràcies que hem sofrit els valencians. Però ara es pacta amb els que li van posar les bombes. O els que li enviaren una altra bomba a Sanchis Guarner. Hem perdut el nord, amb aquest afany de pactar amb qualsevol perquè “s’ha d’arribar al consens dels valencians”. Ens han agredit, han agredit la nostra llengua, i ara els donen la mà i els situen al mateix nivell. Ep, i alerta a tirar-li les culpes, al PP, que ara no pinta fava en tot això (tampoc al govern actual, només que abans el més fàcil era dir que era culpa del partit governant). Res, que el senyor Ramon Ferrer ja té la seua foto, ja torna amb els seus amiguets de la RACV (de la qual prové), i que, una vegada més, dels assumptes de la llengua, se n’ocupa tothom. Tothom excepte els filòlegs. Els filòlegs? Per a què serveixen els filòlegs en una acadèmia de la llengua? Com a dada, acabaré aquesta entrada recordant que l’alternativa a Ferrer era Manuel Pérez Saldanya, que va perdre les eleccions. I així, tot. En fi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *