Blocs de VilaWeb

Tinc una xicoteta impressió sobre el tancament de RTVV: potser, només potser, ens hem preocupat una mica massa de TV3, l’hem considerada televisió dels Països Catalans -quan més aviat ha estat barcelonina-, i hem dit allò de “ja s’ho faran ells”, quan parlàvem de la manipulació i la mala gestió. I és cert, era una cadena partidista, on ens pixaven a sobre i el Lluís Motes de torn deia que plovia. Però era la nostra. Molts han escrit que desintonitzaven la nostra televisió valenciana; molts altres, ara exaltats, ni la veien. I uns quants, també molts, en creiem en la recuperació. Parle, evidentment, dels que teníem una certa consciència; ara, molts se sumen al carro de les crítiques quan només es dedicaven a veure canals castellans i castellanistes. Jo m’he criat veient Canal 9: he rigut amb Autoindefinits o Socarrats, he patit amb Herència de sang, Negocis de família o L’Alqueria Blanca, he jugat a Qui l’acerta, l’endevina, o he gaudit amb el Babalà, i tot mentre berenava amb una ‘uela’ i sentia renegar un ‘uelo’ que ja no estan. I ara, de sobte, m’eliminen un tros d’infantesa. En fi, sobren els moltíssims apel·latius que em vénen al cap. Només recorde aquella cançó i mire el cel, i no, ja no puc vore el sol de tants que n’hi ha volant.