Déu és en els detalls. Mies van der Rohe
Hi ha quelcom de quasi poètic en la importància que Steve Jobs va donar sempre a la bellesa en els objectes que va crear. En la seua convicció de que un objecte tecnològic a més de funcionar el millor possible havia de ser bonic, el més bonic possible.
Com un William Morris postindustrial? No ho havia pensat mai així, encara que no sé si me n’has convençut. Potser perquè sóc estrany a la faramalla promocional de nous productes d’Apple, al culte tecnològic-consumista (ni prou popular ni prou elitista pel meu gust) que genera i al penso que exagerat impacte en la vida de les persones que se li atribueix. També sóc (era) suspicaç a la retòrica de Jobs, que certament tenia alguna elevació poètica, però tambe el dring indissimulable de la murga corporativa i mercadotècnica per a vendre més telèfons.
Però més segurament tot es redueix a que sóc molt poc refinat.
efectivament, tot això ho dius perquè no tens un mac :p
blanquet i arrodonit…