23 de març de 1937

refugi

El 23 de març de 1937, a les vuit de la vesprada, el Baleares, creuer pesat de l’armada franquista, va disparar amb els seus vuit canons sobre la ciutat de Castelló.

No va ser, ni de bon tros el pitjor bombardeig que va patir la ciutat, però va ser el primer, sense sirenes, sense avís, sense refugis.

En parle a Després vénen els anys, en copie ací un fragment:

“En arribar a casa ha buscat un document que té sobre aquell bombardeig, parla de més de vint morts, persones de totes les edats. A la plaça de Tetuan, que aleshores es deia Fermín y Galán, van morir vàries persones, potser s’estaven fent una orxata al quiosc o prenent la fresca a la tardeta, com diu Michele. L’aire de Castelló a finals de març ella el recorda, recorda la perfecció de certs vespres de primavera a la ciutat. No sap si aleshores, si aquella vesprada de 1937 seria el mateix, potser la gent estaven a la plaça gaudint d’un d’eixos vespres on l’airet encara fresc es passeja per la ciutat que ha estat tot el dia exposada a un sol que ja escalfa, que ja promet. (…)

El que més impressió li fa és pensar com en uns minuts la guerra, no la dels eslògans i les crides, la guerra de les explosions i els xiquets morts sobre les llambordes, va arribar a casa de tothom, a tots els ravals i a totes les places. A partir d’aquell dia va començar la por i les nits sense llum, com a Barcelona, a ca sa mare. Com a tantes cases de tantes ciutats, les mares van començar a posar els fills al llit vestits i tothom van aprendre a fugir enmig de la nit per buscar refugi. Michele li ha explicat que ell no va poder anar a l’enterrament de les víctimes, encara estava molt malferit, però hi van anar molts companys i li van parlar d’una manifestació multitudinària de dol amb tota la ciutat acompanyant els seus morts cap al cementeri. Suposa que eixa processó tristíssima devia travessar el parc, amb els forats encara oberts dels obusos, potser era un dia de primavera preciós i ningú no se’n va adonar.”

Dilluns farà 78 anys. El Baleares va ser enfonsat pels republicans a la batalla del Cabo de Palos, hi ha set monuments en memòria dels militars caiguts en l’afonament del vaixell, un d’ells a Mallorca. En memòria dels civils morts a Castelló el 23 de març no hi ha cap monument, cap ni un.

2 pensaments a “23 de març de 1937

  1. Hola Maria! T’escric des de Mallorca. M’ha encantat el teu llibre i també m’ha emocionat. És una gran història. A mi de menudet també em van omplir el cap amb històries de la guerra i m’he trobat molt identificat aquesta “adhessió al passat”. Gràcies per aquest llibre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*