No és aquest un bloc polític, però sí és cert que la política m’agrada, la segueixo i defenso perquè, com deia Fuster, “la política o la fas o te la fan”. No és cap secret que milito activament a Esquerra des de fa molts anys, primer des de l’Ebre, ara des del Llobregat…
Aquesta nit he assistit a un míting al Foment Cultural i Artístic de la
meua (nova) ciutat. Excel·lent espai que ha posat el cartell de ple per
sentir al millor president del Parlament que ha donat Esquerra, Ernest
Benach, sempre elegant en la forma i l’expressió, que ha captivat als assistents amb el seu discurs seré i documentat. Abans, l’apassionat Xavier Vendrell, figura imprescindible de
l’independentisme, amb un discurs ple de força i emotivitat ha fet embogir la sala. Completava l’acte el nostre regidor-portaveu, Lluís Fabrés, també incansable activista polític tant des del govern municipal, primer, com ara ja fa uns anys, des de la dura oposició. Discursos plens que ens han recordat d’on venim i on volem anar.
I no puc estar-me de parlar d’en Joan Ridao, home seriós i treballador, que em sembla brillant en les formes i elegant en el verb. Un home informat i molt documentat, jurista meticulós que ja estic desitjant veure’l en acció a Madrid, espero que amb grup parlamentari propi per poder tenir més veu i vot. Ara és el seu moment i amb ell, el nostre.