Cafè en gra

A mesura que passen els dies i es diuen mes coses (“es diuen”, no “es saben”) sobre el cas de l’herència del Sr. Florenci Pujol, estic mes convençut que els pujolistes de tota la vida ho seguiran essent i d’aquí un temps prudencial, Jordi Pujol haurà explicat algunes coses que no havia explicat mai. Els seu apòstols, que varen fugir cames ajudeu-me de l’hort de Getsemaní el dia de autos, esverats i temorosos, es refaran i s’atreviran a treure’s la túnica penitencial per tornar a reivindicar al mestre.

En escoltar les quatre frases que ha dit des de Queralbs, m’hauré de portar la contraria a mi mateix, als seus, i als seus enemics acèrrims, i acceptar que, per ell,  te una lògica incontrovertible que es posi a disposició de les autoritats judicials i tributàries espanyoles i dubti d’anar a declarar al Parlament de Catalunya.

Ja s’han escrit, i s’escriuran moltes més pàgines sobre la personalitat i les obres del Pujol-president. D’aquestes, les que pretenguin descobrir els perquès mes que no pas els fets en sí, tindran per davant un repte apassionant on hi hauran de col·laborar historiadors, psicòlegs, politòlegs i sociòlegs.

Només algun capdetrons, insensat, el fatxerío habitual i la canilla de polítics de presa, des de la Camacho fins al Herrera, el compararan amb un Barcenas, un Fabra o un Matas.  Res a veure, la trajectòria d’uns lladres de coll blanc, que han entrat a la política per folrar-se no serà mai igual a un que va entrar a la política després de sortir hostiat de la presó franquista i en un moment històric on s’exposava a seguir rebent.  És una diferència i no pas petita. No es tracta de defensar-lo ni atacar-lo, sinó de cercar d’entendre els perquès, i intueixo que això portarà a un entramat complex amb implicacions emocionals, religioses, familiars, filosòfiques, psicològiques i segurament econòmiques, però no pas principalment.

Si em poso al lloc de Pujol, amb tota la pressió que rep, entenc que prefereixi enfrontar-se a la justícia i la hisenda espanyola, on segurament te bones cartes per jugar, i no al Parlament da Catalunya on la banda des quatre esmolen els guants per sotmetre’l a un ring de kick-boxing amb tècniques de rugbi i regles de futbol de tercera regional: joc ras i potada al cap.

Si el Sr. Pujol te la suficient presència d’ànim i la sinceritat de saber explicar que ha fet i perquè ho ha fet, de manera creïble, l’hauran desposseït del títol de Molt Honorable, però es guanyarà el de molt admirable. Fins avui dia, cap polític defenestrat ni en procés de demolició ha reconegut i explicat els seus errors ni, sobretot, les motivacions que el van empènyer a cometre’ls.