Ara la guerra dels sexes entre CDC i la CUP.
Si una parella es vol mantenir estable i satisfeta en la relació que els permet assolir els objectius cal superar la guerra dels sexes.
Suposem dos jugadors CDC (deixarem per més endavant la posició de CDC dins JxSí) i la CUP que per assolir la independència del seu país necessiten cooperar, anar junts. Ara bé, tenen gustos diferents (clàssicament a l’home li agrada la boxa i a la dona el ballet).
Per una banda, CDC vol la independència, però reduint al mínim la presència de la qüestió social (hegemonia classes mitjanes altes) i demana la presidència per Mas. (I-QS)
Per altra banda, la CUP vol la independència, però també canviar a fons les polítiques socials (hegemonia petita burgesia i sectors classes treballadores) i prefereix una presidència coral.
Si no arriben a un acord (l’un I+QS, l’altre I-QS, o al revés), si es barallen, hi ha eleccions anticipades i els unionistes engeguen una campanya basada en el desgavell i desprestigi de l’independentisme. Com a conseqüència no s’assoleix la independència del país. Perden -1 cadascú.
Si van junts es guanya la independència amb guanys per un i altre (2,1) o (1,2) segons es realitzi finalment la pròpia opció més preferida o no.
Heus aquí la taula del joc. La primera xifra de cada parella correspon a la CUP i la segona a CDC.
|
CDC |
|||
|
CUP |
I+QS |
I-QS |
|
|
I+QS |
(2,1) |
(-1,-1) |
|
|
I-QS |
(-1,-1) |
(1,2) |
|
És l’estructura del joc anomenat guerra dels sexes sobre el qual hi ha abundant literatura. El joc no té estratègies dominants. Que vol dir que la meva decisió depèn de la decisió de l’altre.
Per exemple, l’elecció del jugador (CDC) depèn de com n’està ell (CDC) de convençut que l’altre (CUP) vol la independència (sumar forces), de l’elecció de l’altre. Quan més vulgui la independència l’altre (CUP) més està en mans del primer (CDC). Quan més pugui fer creure l’un (CDC) a l’altre (CUP) que no cedirà (que no hi haurà independència) si no és sota les seves condicions, més pot imposar les seves condicions. Igualment, però al revés per la CUP, on posa CDC ara CUP i al revés (clàssicament, si l’home que vol anar a la boxa junts, pot fer creure que abans d’anar al ballet ell es queda a casa perquè al ballet s’adorm i ronca, guanya)
Tal com hem plantejat el joc, aquest és simètric, té els mateixos guanys i/o pèrdues per cada jugador. Tot són catxes (farols), en realitat estan igual. Tot és fer veure o fer creure que.
En realitat pot molt ben ser que el joc, tot mantenint la mateixa estructura, no sigui simètric, que els estats (del món) finals tinguin uns valors molt diferents pels dos jugadors. Ho analitzarem en un proper apunt.
Ara només fer notar que si la parella es vol mantenir estable i satisfeta en la relació que els permet assolir els objectius (superar la guerra dels sexes), cal no entrar en la via de la competició, les catxes i la imposició, sinó en la via del canvi personal, del debat, de l’empatia i la col·laboració.