El triomf dels mercats
1er. Alienació respecte el producte del treball. L’individu com a persona queda reduït a res, no pot construir-se com a persona. Resulta en un simple portador, al servei de, la seva força de treball-mercaderia. Sanitat, ensenyament, habitatge, no existeixen com a dret, sinó com a mercaderia; amb un treball convertit en bé escàs i uns salaris per continuar en la pobresa, l’individu produeix els béns que determinen els poderosos, lluny de les seves necessitats materials i espirituals
“El treballador es converteix en un esclau del seu objecte […]. (L’alienació del treballador en el seu objecte s’expressa, segons les lleis econòmiques, de la següent manera: com més produeix el treballador, menys ha de consumir, com més coses valuoses crea, menys valor té ell i més indigne és; com més elaborat és el seu producte més deforme és el treballador; com més sofisticat és el seu producte, més bast és el treballador; com més poderós és el treball, més impotent és el treballador; com més espiritual és el treball més embrutit i esclau de la naturalesa esdevé el treballador).
L’economia nacional amaga l’alienació inherent al treball, sense considerar la relació immediata entre el treballador (el treball) i la producció. En efecte, el treball produeix meravelles per als rics, però produeix privacions per al treballador. Produeix palaus, però per al treballador coves. Produeix bellesa, però deformitats per al treballador. Substitueix el treball per màquines, però llança una part dels treballadors a un treball bàrbar, i converteix a la resta en màquines. Produeix esperit, però origina estupidesa i cretinisme per al treballador.” Manuscrits econòmico-filosòfics, XXII, 5
2on. Alienació respecte l’activitat vital. El treballador només pot decidir, autodeterminar-se, en el temps lliure, a l’hora de l’esbarjo; quan treballa és treball forçat, no pot construir el seu futur, sobreviu:
“El seu treball no és, per tant, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d’una necessitat, sinó només un mitjà per a satisfer les necessitats fora del treball. El seu caràcter estrany s’evidencia clarament en el fet que tan prompte com no hi ha una coacció física o de qualsevol altre tipus es fuig del treball com de la pesta. El treball extern, el treball en què l’home s’aliena, és un treball d’autosacrifci, d’ascetisme. […]
D’això en resulta que l’home (el treballador) només se sent activament lliure en les seves funcions animals, de menjar, beure i engendrar, i, a tot estirar, en les de tenir un habitatge, vestir-se, etc., però en les seves funcions humanes se sent només com una fera. Allò que és animal es fa humà i allò que és humà es fa animal.” Manuscrits econòmico-filosòfics, XXIII, 9
3er. Alienació com a ésser genèric, com a espècie humana. Dels punts anteriors se’n deriva que per la majoria dels humans, convertida la seva força de treball en simple mercaderia, el Planeta on viuen no és el seu Planeta, el món que construeixen no és resultat d’una activitat lliure i conscient, sinó resultat de la imposició dels mercats. La guerra amb el Planeta i la destrucció ecològica està servida.
“Per això precisament és només en l’elaboració del món objectiu on l’home s’afirma realment com un ésser genèric. Aquesta producció és la seva vida genèrica activa. Mitjançant ella apareix la naturalesa com la seva obra i la seva realitat. L’objecte del treball és per això l’objectivació de la vida genèrica de l’home, perquè aquest es desplega no sols intel·lectualment, com en la consciència, sinó activament i realment, i es contempla a si mateix en un món creat per ell. Per això el treball alienat, en arrancar a l’home l’objecte de la seva producció, li arranca la seva vida genèrica, la seva real objectivitat genèrica, i transforma el seu avantatge respecte de l’animal en desavantatge, perquè es veu privat del seu cos inorgànic, de la naturalesa.”. Manuscrits econòmico-filosòfics, XXIV, 1
4at. Alienació respecte els altres homes. Els punts anteriors porten al conflicte, als enfrontaments, a la guerra entre els humans:
“Una conseqüència immediata del fet d’estar alienat l’home del producte del seu treball, de la seva activitat vital, del seu ésser genèric, és l’alienació de l’home respecte de l’home. Si l’home s’enfronta amb ell mateix, s’enfronta també a l’altre. El que és vàlid respecte de la relació de l’home amb el seu treball, amb el producte del seu treball i amb ell mateix, val també per a la relació de l’home amb l’altre home i amb el treball i el producte del treball de l’altre.
En general, l’afirmació que l’home està alienat del seu ésser genèric vol dir que un home està alienat de l’altre, com cadascun d’ells està alienat de l’essència humana. L’alienació de l’home i, en general, tota relació de l’home amb ell mateix. només troba realització i expressió vertaderes en la relació en què l’home està amb l’altre. En la relació del treball alienat, cada home considera, doncs, els altres homes segons la mesura i la relació en què ell es troba amb ell mateix en tant que treballador.”
L’opressió dels mercats per si sola no genera el canvi social democràtic, sinó més aviat embrutiment, animalitat, destrucció de la natura, enfrontaments.