ambFilosofia

Una interpretació personal del mite de la caverna de Plató. Identifiquem la caverna amb el jo individual, i aleshores la seva proposta és de sortir d’aquest jo.

La caverna que ens embolcalla és el jo, però nosaltres no som el jo, cadascú de nosaltres som el conjunt dels empresonats, no som una cosa, un jo, sinó una relació, som els empresonats pel jo de la caverna.

Els empresonats són els nostres desitjos, els nostres sentiments, els nostres raonaments. I nosaltres som el resultat de la relació, guerra o convivència, pactes entre aquest elements, no hi ha jo.

La caverna és la visió de la realitat interna i externa que ens han, i ens hem, construït des del naixement. Aquest jo no és del tot fals, es troba entre la falsedat i la veritat, no és la realitat mateixa, és una ombra de la realitat, però finalment és alguna cosa, una ombra. És opinió, però no saber.

Determinar la relació entre aquestes ombres i la realitat mateixa és una tasca fonamental, i difícil, per poder canviar les coses, per poder sortir de la caverna. Caldrà explicar des de la realitat de les ombres cap a la realitat de les coses, ascendir des de les ombres a la llum del sol, ascendir des de l’opinió al saber.

Aquest jo d’ombres està construït sobre la base de confondre les paraules amb les coses, de fer mals raonaments, d’abraçar veritats absolutes que en realitat són simples suposicions, d’acontentar-se amb teories que com xarxes estripades no recullen res quan les llancem al mar de la realitat. Aquest jo és també el resultat d’una lluita sagnant entre desig, sentiment i raó que aquesta, la raó, no ha sabut conduir adequadament.

Com sortir del jo, de la caverna, com aconseguir la llibertat interior?

No pas amb el sentiment i el desig, sinó amb la raó. La raó és l’única capaç, tota sola, de sortir de la caverna a la llum del sol, només el saber pot iniciar el camí de sortida de la caverna; però un cop assolida la consciència de la ignorància, de les ombres, i assolida alguna veritat, l’empresonat-raó ha de tornar amb els seus companys, els desitjos i els sentiments, i trobar la manera de convèncer-los i guiar-los fora de la caverna, tasca realment molt complicada i difícil.

No oblidem que una raó famolenca i raquítica, tal com era abans de sortir a la llum, no pot res a la caverna. Cal que la raó s’alimenti apropiadament, i l’aliment de la raó són les veritats, i en última instància l’univers mateix (imatge del bé) del qual som simple pols d’estrelles.

Empresonats dins la caverna (també mental de la Catalunya dependent) estem indefensos i incapaços de afrontar la realitat: res no resulta possible, sinó la resignació i la lenta destrucció de totes les esperances.

Bon Nadal

Salut