La por de Mejías i la trampa de Colau
La candidata de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona vol impedir o, almenys, obstaculitzar la manifestació d’enguany de l’Onze de Setembre. Està nerviosa i comet errors. A banda de fer servir uns arguments tan parcials que un infant els hi desmuntaria, accepta en públic (implícitament) que l’acte de la Meridiana serà un gran èxit -si no, no la preocuparia- i, volent-lo prohibir, en fa propaganda i fa venir a la gent més ganes encara d’anar-hi. Gràcies, senyora Mejías!
La candidata de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona diu que no està a favor de la declaració unilateral d’independència, sinó de consultar la ciutadania, perquè no es partidària de prendre decisions en nom dels ciutadans en qüestions tan importants.
Començo a atipar-me que em tractin de ruc: les eleccions del 27 de setembre no són una forma de consultar la ciutadania? Quan fa molts anys reclamàvem un referèndum, els contraris a la independència ens deien que l’autodeterminació ja s’exercia elecció rere elecció, i que només calia veure quins eren els partits més votats. Quan defensem el caràcter plebiscitari de les eleccions, perquè el referèndum no el podem fer -se’n recorden, a Barcelona en Comú, d’això?- , ens diuen que cal consultar el poble.
I a sobre la candidata ho vesteix de progressisme: no els agrada prendre decisions en nom dels ciutadans. A nosaltres tampoc, per això no ens agrada que es decideixi que els ciutadans no decidiran mai. Vergonya, senyora Colau!