GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Fa quatre dies, si arribo a llegir que un partit diu que farà una campanya electoral per a les eleccions municipals amb una visió “unitària” i amb un acte final a Madrid, m’imagino que és el PSOE. O el PP.

Si un dels seus dirigents principals diu que “cal trencar una certa dinàmica gairebé cantonalista o de regionalització extrema”, m’imagino que és de Ciutadans o bé algun líder socialista meridional exaltat.

Si tot seguit afirma que “el problema de la gent al nostre país és que ha perdut el control sobre les institucions, i em sembla que aquest problema no hi entén gaire, de regions, sinó que més aviat té una dinàmica comuna per a la qual nosaltres oferirem solucions compartides”, veig clar que és algú de Ciutadans

Torno a pensar que és un dirigent socialista qui afirma que “les qüestions sobre l’encaix territorial corresponen als ciutadans, però per a nosaltres això no és prioritari en el ventall de qüestions que hi ha en joc el 24 de maig”.

Però, és clar, si parla de “regions” i diu que per a ells és “políticament crucial” l’eix de l’A-3, el Madrid-València, la cosa és clara: qui parla és del PP.

Però no és ningú del PP, ni de Ciutadans. Ni tan sols del PSOE, sinó de P. És Íñigo Errejón, de Podemos, la nova esquerra que vol eliminar la “casta” que sempre ha dirigit l’Estat espanyol. Ara deixeu-me riure una estona. Heus ací la renovació a fons: visió unitària per damunt de les diferències entre les regions. Regions! Ja no som ni autonomies. Us sona tot plegat? És aquella música i aquella lletra que vénen de la nit dels temps.

De Barcelona, ni en parlen: o la consideren un cos estrany o ja la donen per perduda. De València, sí: prou que ho saben, que l’estat descansa en l’eix Madrid-València, i que, si aquest eix es trenca, l’invent d’Espanya s’enfonsa i reneixen els Països Catalans i la Castella no segrestada. Doncs nosaltres a fer força!