L'ombra de l'hegemó

Dolors Montserrat ha estat escollida Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del país del costat. Curiosament comparteix una interessant característica amb Lluís Franco Rabell.

Tots dos, se suposa, defensen la despesa social. Defensen, en teoria, que el govern gasti en seguretat social i polítiques socials, l’una per ser la ministra del ram, l’altre per el posicionament polític de Csqep.

I tots dos tenen o han tingut empreses que, per les raons que sigui, han acabat amb grans deutes amb Hacienda i la Seguretat Social.

Pel que m’ha arribat per Internet, sembla que les empreses de la ministra deuen 2 milions d’Euros a Hacienda i Franco Rabell tenia una empresa que al 2009 va fer suspensió de pagaments i va deixar a deure a la Seguretat Social 33.000 Euros.

Les empreses poden anar malament i tenir deutes. És evident. Però arriba un moment que hom ha de decidir si qui es queda sense cobrar són els proveïdors o les Escoles, els Hospitals i els Pensionistes.

Entenc que tant l’una com l’altre hagin optat per pagar abans als comerciants capitalistes que no pas la igualtat, la Sanitat i les polítiques socials.

Ara bé, és legitim considerar que aquesta decisió els inhabilita, l’una per ser la Ministra que distribueix els fons dels que és morosa, l’altre per liderar un partit en el cor del qual està la recaptació i distribució per part de l’estat (el que sigui) de partides socials que un dia va decidir que no pagava.

Enllaços:

http://locomotoracatalana.blogspot.com.es/2015/09/quien-es-lluis-rabell.html

http://www.diaridevilanova.cat/noticia/1984/deute/amb/hisenda/empresa/familiar/dolors/montserrat/supera/meur