Sortim de Mataró diumenge al matí, amb l´il·lusió de trepitjar els mateixos camins que en Miquel Pendís, en “Ganyada de Rupit”, bandoler del segle XVII, company d’en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. L’ aigua i la neu caiguda en les darreres setmanes facilitarà que en aquest curt passeig matinal puguem veure amb tot el seu esplendor el Salt de Sallent. A Cantonigrós encara hi ha bastant de neu i no la deixem fins arribar a Rupit. Començem a caminar des de la plaça major, on descendim unes escales per sota d´una casa i poc metres després travessem el rierol i ja dins el bosc ens acostem al Saltants del Rodor i en cinc minuts a la Font de la Pomareda on davant mateix s’ hi troba el Saltant de Sabaters. Trobem el camí embolicat per les branques trencades per les darreres nevades i a estones força glaçat. Deu minuts després ja som al Salt de Sallent, on l’ aigua baixa abundant i on tenim unes vistes esplèndides des dels Cingles. De la Mare de Déu del Far fins a les Guilleries. Caminem ja per un camí ample on podem veure ben nevat el Montseny i ens acostem a Sant Joan de Fàbregues. Falta poc per a Rupit. De tornada amb el cotxe de baixada cap a L’ Esquirol, ens permet veure d’ un costat el Canigó ben blanc i per l´altre , la Tossa, el Pedraforca i els Rasos de Peguera amb similars gruixos de neu. Dues hores de passejada seguint les passes de’n Serrallonga. Us deixo, per a recordar-ho la cançó de Mesclat.
http://es.youtube.com/watch?v=oidtNQQ3f10