Ara fa dinou anys era a Paris. El motiu era la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. La ciutat bullia i es notava en l´ambient, Em vaig instal·lar a Saint Denis, a casa la Susanna, on la mare i ella feien mitja com les “mariannes” davant la guillotina. Era aquest un municipi de l’ àrea metropolitana de Paris, governat des de feia anys pel PCF. Hi havia estat moltes vegades, cosa que em va permetre comprovar certs canvis. Els barris proletaris del cinturó roig estaven canviant demogràficament i culturalment. El catorze de Juliol ja no era com abans. Començaven a ser majoria els treballadors immigrants de les antigues colònies, que havien anat substituint als d’ origen francés, barrejats amb immigrants de països europeus. Es començava a ensumar canvis en el comportament electoral de la barriada, que després es confirmarien i que provocarien la paradoxa de fer “curta” la distància d’ espais electorals que semblaven irreconciliables ( Del PCF al Front Nacional) . Hi havíem anat per a viure en directe els actes organitzats al voltant del bicentenari que eren molts. La Susanna, com sempre tan amable, ens acollia a casa seva. Ella, comunista i antimilitarista, faria aquell any una excepció i ens acompanyaria a la desfilada dels Camps Elisis. Tota un detall per part seva. El centre tancat el trànsit i el transport públic gratuït. Visita obligada als nous edificis de l’ Arc de la Defensa, la “Piràmide” del Louvre i la nova Opera entre d´altres. Per tot arreu els símbols de la revolució, dita burgesa, recordada dos cents anys després, amb un patriotisme “jacobí”, típicament francés que encara perdura. La societat francesa a les hores no vivia la crisis de valors, que acabaria per explotar pocs anys després, en els barris formats per la “nova” immigració. El 1989, la “grandeur” i l’ orgull nacional eren exhibit arreu sense complexos i potenciat per la Presidència del monarca republicà François Mitterrand.
Gràcies a la revolució francesa, les societats democràtiques hem heretat un seguit de valors que considerem universals: Llibertat, igualtat, fraternitat, paraules del frontispici revolucionari i compendi de tot el que va suposar la revolució. Pel que fa a la Llibertat, fou la delaració dels drets de l’home i dels ciutadans l´aportació ideológica més important. Després el génere humà ha tardat dos-cents anys en consolidar-lo, només en un petit espai del planeta, la resta viu sota règims autoritaris. La llibertat d’ un no té més límit, que els d’ assegurar a la resta poder gaudir del mateix dret. El segon substantiu revolucionari es refereix a la Igualtat. En una interpretació liberal suposa que la llei sigui la mateixa per a tots i que s’ apliqui sense cap tipus de discriminacions. El concepte va evolucionar, com a consequència de les revolucions obreres. L´igualtat avui, suposa el reconeixement del dret a la diferència. Igualtat davant la llei, vol dir tractar com iguals al que són iguals i desiguals al que així són. La discriminació positiva facilita l’ autèntica igualtat i no només la formal. La igualtat suposa respecte a l’ exercici del drets col·lectius, en concret el dret a decidir dels pobles a construir el futur que vulguin en la forma que vulguin. La fraternitat és una expressió més laica, que el de solidaritat. El génere humà està format per persones i pobles que volen ser lliures i iguals. La fraternitat ens imposa el deure de fer-nos responsables de tot el que succeeix en el planeta i treballar col·lectivament per a millorar el benestar de tots els seus habitants. La revolució associada a tres paraules, que ha anat evolucionat amb els pas dels anys. La defensa dels drets individuals i dels drets col·lectius.