|
Demà dissabte, 4 de juliol de 2009, tenim concert a Torremocha de Jadraque, una petita població de 20 habitants propera a Guadalajara (Castilla). Si esteu per aquelles terres, ens vindrà molt de gust poder-vos saludar! :) Fins a la tornada!  El dissabte marxarem cap a Torremocha de Jadraque, un poblet de 20 habitants, situat relativament a prop de Guadalajara, a Castella. S'hi realitza una jornada de música i cultura de resistència, solidària amb totes les experiències i els processos de canvi social, i els moviments socials i populars de l'Estat espanyol. Hi actuem al vespre, juntament amb altres formacions musicals vingudes de molts altres indrets de l'Estat.
Abans de tot això, però, ahir vam tornar a El Cercle, a Girona. Malgrat la calor, cada cop estic més content d'aquest experiment. Tocar-hi cada quinze dies s'ha convertit en gairebé una necessitat positiva, i trobar-m'hi a tantes persones conegudes i per conèixer em sembla essencial. Ahir vam intentar fer un doble experiment, al més pur estil Jorge Drexler. Salvant les distàncies, clar :) Fer sonar els dits i crear una base melòdica amb les veus per tal de cantar-hi la cançó d'Ovidi a sobre. La veritat és que va ser de pell-de-gallina. O almenys així ho vaig sentir jo. Avui us deixaré amb una cantautora que s'ha fet un lloc a través de les eines de difusió de la xarxa. Es diu Kina Grannis, té desenes i desenes de vídeos penjats al youtube amb versions d'infinitat de grups, i peces pròpies, amb les que ja ha començat a gravar els seus primers treballs discogràfics. S'ha convertit en tot un fenòmen a Estats Units. I és estrany que aquí gairebé no en sabéssim res. De fet, no deu ser tan estrany. Si ni tan sols coneixem la realitat musical de l'Estat francès... Ni de l'italià. I ni del portuguès...  Segueixen caient avions del cel i el món ja fa temps que gira en la direcció contrària als interessos del gènere humà. Ara, de nou, un cop d'estat a Amèrica. La del Centre. Tots estem al cas, qui més qui menys, del què està passant en aquesta República centreamericana. El mateix dia que s'havia convocat una consulta popular no vinculant, que tenia com a objectiu saber si els seus ciutadans estaven d'acord en que, als comicis de novembre, es col·loqués una quarta urna per votar si s'ha de canviar la constitució per mitjà d'una Assemblea Constituent, el president Zelaya va ser segrestat i deportat a Costa Rica, on va poder comunicar a la comunitat internacional el desastre mediocre i nefast que estava passant al seu país. Segons Vilaweb, el canvi constitucional que pretenia promoure el referèndum "havia dividit el país". Pel govern, es donava més poder al poble. Segons l'exèrcit, el parlament i el tribunal suprem (amb el suport d'empresaris i de l'església), era il·legal "perquè permetria al president del país perpetuar-se en el poder." Vaja, com poden fer en Zapatero, l'Aznar i el Felipe González. No ens queda altra opció que denunciar i aturar el cop d'estat a Honduras, promogut per les classes enriquides, que únicament vol troncar la llibertat democràtica del poble i reconduir aquest país cap als interessos globals del terrorisme capitalista. Els Estats de la guerra, del terror i del capital no podran amb la voluntat popular. Des dels Països Catalans, cap al món sencer: visca el poble, que mori el mal govern. Mentrestant, la pàgina web del govern d'Honduras es manté amb la secció de notícies buida. Curiós, oi? Per cert, enhorabona a Vilaweb pel tractament de la informació que va fer a l'inici del conflicte, potser dels més nítids i transparents de molta de la premsa digital catalana. Avui, a les 22.30 hores, seguirem cantant cançons d'amor i de guerra a Girona. Serà al Bar El Cercle, com cada dos dimecres, i amb l'entrada gratuïta. Ens hi veiem! Avui, segon dia d'estudi. Hem començat a mastegar el primer tema. El Sergi Boquet i el Víctor Nin han passat per allà. El primer per gravar les primeres coses amb els teclats. El segon per anar encarant la primera de les cançons amb la que hem començat l'enregistrament. Mentrestant, seguim tancant idees i propostes que volem dur a terme juntament amb la sortida del disc. Reunions, projectes per anar una miqueta més enllà, i molta voluntat per seguir intentant aportar el nostre granet de sorra en aquesta recuperació de la cançó d'autor i de protesta feta al nostre país. Entre descans i descans, avui escoltàvem això:  Just fa uns minuts que acabo d'arribar a casa. Hem passat gairebé tot el dia a l'estudi de Sant Sadurní d'Anoia, a Can Magí Batalla. Avui hem començat, una altra vegada, l'aventura, sempre especial, de tornar a sentir aquelles coses estranyes quan notes que les cançons comencen a prendre forma. Serà un procés una mica més llarg de l'habitual; a diferència de la gravació del segon disc, El camí cap a nosaltres, l'enregistrament d'aquest tercer llarga durada prendrà unes altres dinàmiques, i intentarem buscar nous elements i maneres de treballar que aportin frescor i calma al procés creatiu. Ens esperen mesos de feina, de moltes hores tancats a l'estudi i de pluges d'idees constants. De moment, estem molt contents i il·lusionats. Tenim unes disset cançons, de les quals n'haurem d'escollir unes dotze o tretze, les que creiem que s'acostin i s'adaptin més al fil conductor i argumental d'aquest tercer disc. Demà tornem a la feina. El nou teclista, en Sergi Boquet, i el guitarrista, en Víctor Nin, començaran a gravar les primeres coses de la primera cançó d'aquesta gravació. El treball ja té títol, però encara no us el volem dir. Permeteu-nos que ens el guardem una mica més, d'acord? :) Us anirem informant de tot el procés, a través de la nova categoria que hem creat, amb el nom d'el tercer disc. No ens hi hem complicat gaire... Una abraçada i gràcies per tot! Salut. _CONTRA LA CENSURA!_ El Festalberic, festival de música que s'havia de celebrar a Alberic (País Valencià), ha estat censurat pel Partit Popular. Nosaltres hi havíem d'actuar, juntament amb en Pau Alabajos, La Gossa Sorda, Auxili i Odi. Llegiu aquest article del company i amic Pau. Avui, dissabte, 27 de
juny de 2009, tenim concert a Sant Hilari Sacalm. Serà a les 23.30 hores, a la Plaça General
Moragues. L'entrada és gratuïta i hi actuarem amb la banda Els Altres
Bandais. Després, el concert segueix amb el grup Els Baratus, vinguts de Martorell. Per més informació: Nou videoclip de la cançó Avui serem el món: El nostre grup al facebook:  Cançons que surten d'una màquina. Ningú no representa els orfes d'occident. I em sorprèn. Que la retòrica soni contundent; que la lírica sigui tan perfecte. Feia anys que no escoltava una proposta tan intel·ligent, tan ben executada, tan arriscada a la vegada. Fa una dècada, ens parlaven de hip hop i molts ens imaginàvem una colla de matons fent ostentació d'anells i cadenes d'or, mentre ens explicàven qui la tenia més llarga i trenta mil noies els abraçaven. L'expressió més superficial de la música assimilada per la sociologia moralista capitalista. Però ja fa temps que la música serveix per explicar les històries dels carrers. El hip hop naixia amb aquesta finalitat, i a casa nostra havia passat alguna cosa, si més no, previsible: tot el hip hop es feia en castellà, se seguia parlant de coses relativament alienants i banals, i no és fins aquella època en el que El Dísop va crear una lletra no exempta de crítiques en la que hi deia que ell no era polac, que ell era català, i que a qui no li agradés que li donéssin pel sac. Més o menys, era alguna cosa així. Podeu recordar-ho aquí. Amb més o menys fortuna, aquesta va ser la primera excursió del hip hop cap a la nostra llengua. A partir d'aquí, molts vam perdre la pista d'aquest gènere musical. Fins que, farà uns tres o quatre anys, els At Versaris, formació nascuda a mig camí de Sants i de Sabadell, va recol·locar i rescatar el català en el que podríem denominar hip hop estricte, tot i que, bastant abans, altres grups com Pirat's Sound Sistema i La Pupil·la, entre d'altres, ja havien començat a normalitzar l'escena nacional de hip hop. Però At Versaris és la primera formació que ha aconseguit editar dos treballs discogràfics amb constància, coherència i conseqüència. L'últim disc, A cada passa (Propaganda pel fet!, 2009) és un treball autènticament sublim, cuidat fins l'últim detall i amb unes bases electròniques molt més elaborades que en l'anterior LP, Va amb nosaltres (Propaganda pel fet!, 2007). Els que desconeixeu la feina d'aquest trio de pantacas amples i gorres al revés, hi trobareu uns temes propers al soul, a la música negra en general. Els textos són la millor presentació. No hi ha res més clar ni millorable. Les lletres són impecables; la reflexió, inevitable. Critica incisiva i proposta que compleix, almenys així ho crec, els principals objectius del projecte musical. Convertir-se en una eina de formació i difusió social. Demostrar que l'auto-odi explota quan els At Versaris canten en català i dignifiquen, renoven i reorienten l'escena de hip hop en català. Només us podria dir que escolteu el nou hip hop que s'està escrivint en català. Potser estem presenciant alguna cosa gran. Molt gran. Enhorabona, companys. Enhorabona, At Versaris.  Ahir vam tenir celebració a molts indrets del país. Nosaltres ho vam gaudir; primer a Valldaura, després a Sants. Molta gent pels carrers i molts cèntims gastats en petards. En el millor dels móns possibles, tota aquesta pólvora junta s'hagués fet servir per rebentar la mediocritat d'altres móns. Ahir, però, la pólvora cremava penes i encenia noves il·lusions. Abans, vam tenir un dia enfeinat, a Sant Sadurní d'Anoia, acabant de gravar els nous temes que han anat apareixent aquests últims dies (uns quants, per cert :). Vam veure'ns amb el Magí Batalla, que ara feia dies que no us en parlava. Començarem en breu el procés de gravació del nou disc, i espero poder-vos-en anar informant. Ja en tenim ganes. I estem molt contents amb els preparatius :) Una abraçada després de la nit de revetlla. Espero que us agradi això d'aquí a sota.  Ahir vam anar al teatre. Una bona colla de nous-poblesequins (es deu dir així?) vam entrar a la sala Ovidi Montllor de l'Institut del Teatre, per anar a veure-hi Zeppelin, una obra distesa, entretinguda i molt ben executada. Amb el text de Cristina Clemente (La gran nit de Lurdes G, Volem anar al Tibidabo) i la direcció de Marc Artigau (impecable, tot s'ha de dir), Zeppelin es converteix en una obra de conducció frenètica, amb molt de diàleg intercal·lat i canvis d'escena aconseguits amb resultats excel·lents. L'enginy, l'escenografia oxigenada, la senzillesa del muntatge i la complexitat rítmica la converteixen en una obra divertida, desestressant, amb converses interessants i còmiques. I de final poc esperat. Seria de justícia que Zeppelin pogués recórrer moltes més sales d'aquest país. Més que res perquè l'obra s'ho mereix. I els actors (també impecables i tantíssimament encertats). I la direcció. I el text. I perquè sí :) (...) El futbol que produeix més gols és el més poètic. (...) De fet, el somni de cada jugador (compartit per cada espectador) és arrencar des de la meitat del camp, driblar a tots els jugadors i marcar el gol. Si, dins dels límits acceptats, es pot imaginar en el futbol una acció sublim, és aquesta. Però no passa mai. És un somni. Pier Paolo Pasolini, 1971.
Si teniu un compte de facebook, podeu afegiu-vos a aquest grup per rebre més informació d'aquest projecte musical.  L’any passat, la primera edició de la jornada per la llengua a la vila de Gràcia es va centrar en la llengua i la immigració. Aquest any, l’assemblea d’Endavant de Gràcia, que torna a organitzar els actes, ha volgut tractar la situació de la llengua catalana en els diferents territoris dels Països Catalans. Aquesta organització de l'Esquerra Independentista pretén valorar la situació global arreu del país, que considera que mostra l’evidència que “sense sobirania política, no tenim eines per defensar prou eficaçment la llengua“, davant les constants agressions dels Estats opressors. Al llarg de la tarda hi hauran diverses activitats culturals, l’acte central i un concert amb el cantautor riudebitllenc Cesk Freixas i el poeta barceloní David Caño. Aquesta n’és la programació: Dissabte 20 de juny
19.00h Danses populars dels Països Catalans
19.30h Lectura de poemes de “Pedra de foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans” 20.00h Acte. La llengua als Països Catalans amb les intervencions de:
Hi haurà parades de llibres, menjar, beguda i música. Els actes es faran a la Plaça de la Revolució (Vila de Gràcia, Barcelona). Ho organitza: assemblea d’Endavant (OSAN) de Gràcia.  Jo no tenia ni idea de qui era la Carmen Lomana. Ara, que m'he trobat amb aquest vídeo, ja puc dir que em sembla una persona, per dir-ho finament, prescindible. Té un perfil al facebook i fins i tot un grup d'admiradors (per sort amb poc més de 90 membres). Per a la història, ha deixat dita una frase ben treballada: Els pobres ja estan acostumats a la pobresa. Com si la pobresa et normalitzés i, com a pobre, no tinguéssis la necessitat de millorar les teves condicions de vida. Ahir vam quedar amb en David Caño per preparar l'actuació que tenim demà dissabte a la Vila de Gràcia. Em va deixar un llibre, que comença així: La memòria és un espai de lluita: el record no és una cosa que el poder pugui deixar sense governar, sobretot el record d'un moment que va canviar el curs de les vides i de la mateixa realitat. M'agrada. A veure si quan l'acabi us en puc fer cinc cèntims. De moment, si ho voleu, això us en pot informar una mica més. Ja has vist el nostre nou clip? Fes-ho clicant damunt d'aquí: Avui serem el món :) Dissabte, concert a la Vila de Gràcia. A les 20.30 hores, a la Plaça Revolució (recital poètic i musical amb en David Caño). Diumenge, concert a El Clot. A les 16.00 hores, després del dinar popular, a la Plaça del Mercat del Clot. Més informació a www.ceskfreixas.cat i www.myspace.com/ceskfreixas  Ahir m'acompanyava el nou mestre de la rumba gracienca, en Marcel de Rumb al bar. Company, amic i músic que vaig conèixer farà uns mesos a Manresa, a la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans, organitzada pel SEPC. I ens ho vam passar genial. Crec que mai havia vist El Cercle (Girona) amb l'ambient d'ahir. L'actuació va començar presentant temes dels nostres treballs discogràfics. Després, quan en Marcel es va animar a acompanyar-me fins el final de la vetllada, tot va agafar un ritme diferent. Vam començar a suar amb les rumbes, cançons noves, velles, versions, adaptacions... s'hi valia amb tot, ahir. En Marcel va aconseguir animar la sala amb les seves cançons, alegres i fresques, que ens parlen de la vida, del carrer, de Gràcia. Abans, damunt les muralles de Girona, havíem preparat algunes cançons per tocar-les plegats. I la resposta de la cinquantena de persones presents va ser magnífica. Això sí, ningú es va atrevir a ballar :) Dissabte, concert a la Vila de Gràcia. A les 20.30 hores, a la Plaça Revolució. Diumenge, concert a El Clot. A les 16.00 hores, després del dinar popular, a la Plaça del Mercat del Clot. Més informació a www.ceskfreixas.cat i www.myspace.com/ceskfreixas  Feia molts mesos que no escoltava el L.R. Fa anys que el vam descobrir. Aquells primers dies omplíem l'habitació de veus desafinades intentant cantar les cançons que encara no coneixíem.
Avui, a les 22.30 hores, actuació al Bar El Cercle de Girona. M'hi acompanyarà el senyor de la rumba, el que per les nits omple d'alegries el port i la Plaça del Sol.A vegades és inevitable remetre's al passat. No com un espai de salvació, ni una manera de flagel·lar-se per autocomplaença. Hi penso, i a vegades sóc una mica nostàlgic. No pel que vaig viure-hi. Ni per ganes de tornar-hi. Simplement perquè tot allò t'acaba ensenyant que mai va guanyar el temps. Que guanya la voluntat, i la voluntat és aprendre a caminar quan creus que necessites mil crosses per aguantar-te. Els anys passen i a vegades em sento vell. Ja he ordenat els llibres i la roba. Al balcó, el roser de roses grogues també és un roser de roses mortes. Que soni dur, lleig i malament, no m'importa. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosAPRENC DE TOTS ELLS
CANTAUTORS
COMPANYS D'OFICI
COMUNICACIó
EL CAMí CAP A NOSALTRES
HI ESTIC BEN ENGANXAT
PERSONAL
PROMOCIONAL
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
