Definitivament
hem naufragat a meitat travessia. Se’ns han enfonsat les paraules ensorrar-se
completament les ganes de continuar colpejant l’ordinador... Eixuts d’espenta,
l’Artur i el Sime a les acaballes del setembre passat van decidir que tocava
posar punt i final a aquest viatge i per tant acomiadar-se d’una criatura que
durant un bon grapat d’anys ens ha permès volar amb completa llibertat
expressiva. L’1
d’octubre el Vicent s’afanyava en
col·locar el seu darrer post. El Galduf ho fa 9 dies més tard senzillament perquè des del passat
5 de setembre no ha obert la computadora...
Passar-ho
bé, destarifar molt de tant en tant, gaudir dels moments, no limitar la
imaginaciói també el poder cremar la
nostra mala llet eren les motivacions principals. Però quan poc a poc tot açò
s’enderroca i esdevé obligació, aleshores l’única neurona que ens queda es
rebel·la i es nega a continuar per aquest camí...
Des de
principis d’estiu la vida al bloc es mantenia artificialment amb la vana
il·lusió que la nostra voluntat reviscolés. Ho deixàvem veure als escrits del
resum de juliol
id’agost i ara ja és una realitat. Problemes
físics fotutsque arrosseguem des de
principis de juny provocaren una davallada anímica. Aquesta manca d’espenta
enfonsa els estímuls i aleshores va renàixer el cansament. I tant de cansament!
El 3 de febrer del 2005 encetàvem el diari digital local d’Edeta.org que es va mantindre en vida
fins que una
demanda en feia tancar el projecte el 24 de novembre del
2006. Llavors, Vicent Partal
ens va obrir les portes de Ca Vilaweb i publicàvemel
nostre primer article el 13 de desembre d’eixe any. Quasi
5 anys després (7 si contem els de la primera aventura per la xarxa), amb 3773
(ni fet a posta l’aconseguir aquesta xifra)posts publicats i prop de 750.000 visites a la portada del bloc decidim
tancar aquest cicle. I les imatges triades per als escrits d’acomiadament són
ben eloqüents: el Vicent
maleta en mà pegant a fugir i el Galduf
autodecapitant-se.
Sols ens resta mostrar la nostra tendra i sincera
gratitud a totes i tots que ens haveu acompanyat en aquest viatge i a Vilaweb per les facilitats que ens han
donat. Vola’m
a sa lluna va ser la banda sonora amb la que iniciàvem aquest camí i
per tant serà la mateixa amb la que aquesta parella d’indocumentats tanquem la
paraeta amb una llagrimeta als ulls. De
tot cor, milions de gràcies!
Per
diferents causes que no venen al cas, el Vicent i el Galduf han coincidit a
prendre la decisió de tancar aquest bloc. Pensem que estàvem fartant-se l'un de
l'altre, que ja no ens besàvem amb la passió de sempre i que abans de
perdre també l'estima, a més de l'apetit sexual entre nosaltres, era millor
abandonar algunes coses per dedicar-nos més temps a nosaltres. Entre majors que
estem i que se’ns estava fent cara de bloc, el millor és passar-nos a la vida
analògica, aquella en la que parles amb gent en el bar davant un nano,
la que et deixa temps per caminar relaxat... la vida que enyorem, vaja, però en
un altre lloc tipus Aizarnazabal, a Euskal Herria. Així que bon vent i barca
nova.
NOTA. El Galduf donarà les explicacions
adients en un altre comentari.
Com que
la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Rita va queixar-se de la
manca d'estima de Rajoy cap al PP valencià i que FranSisco Camps va dimitir
(inexplicable i injustament). Per això, Alberto Fabra (no els dels Fabra
de tota la vida, que són els Fabrizio, sinó dels Fabra d'ara) ha hagut d'anar a
l'Ajuntament de València. No ha anat Rita al Palau de la Generalitat, tot i que
és diputada i passa per la porta. No. Fabra a l'Ajuntament. Si Mahoma no va a
la muntanya, la muntanya va a Mahoma (noteu que la frase està a l'inrevés que
la primera; és a propòsit). Només falta saber qui és Mahoma i qui la
muntanya. Presidència no ha aclarit.
Aquesta
és la foto que ha distribuït presidència de la Generalitat. Tots els presidents
de les Cambres de Comerç envoltant al president Alberto Fabra (el que no és
dels Fabra de tota la vida de Castelló) fent com que paren atenció a vore qui
és més pilota de tots. Són els que callen perquè o no tenen ni puta idea del
que està passat o perquè els interessa. En qualsevol cas, uns mediocres que
representen el present del País però sense cap futur. Ens imaginem el que està
dient: Una Comunidad que crece, una
Comunidad que avanza, una Comunidad que lidera el crecimiento, que esté en la
vanguardia de las regiones europeas... Xe, que no vos volem avorrir. Està
dient el mateix que el nostre enyorat FranSisco! Ànim Alberto, que no han de
poder amb nosaltres. I gràcies per envoltar-te dels millors!
Algú
coneix a algú que sàpia d'algú a qui li interesse la reforma constitucional del
pppsoe? És més, algú coneix a algú que sàpia d'algú que si es fera un
referèndum per a aprovar-la aniria a votar?
Una
barriada d’alqueries, trulls, posades, vendes, tallers, corrals, pallers... amb
plena efervescència al XIX i la decadència als anys 50 i 60 del segle passat. A
la primavera del 2007 varen enderrocar la part central i aquest estiu el
edificis que quedaven junt al parc de la Bombilla: l’era del totxo és la que
predomina. Per això tan sols ens queda el record... i el "El silenci del temps": un vídeo impecable, tant
en la forma com en el contingut, que a principis del 2007 va editar la veïna de
Llíria Verònica
Alarcón García on recull la història d’aquesta barriada que ja
sols resta en la memòria.
Després
de més de quatre mesos de treball, ja teniu
ací el Lipdub Xixona, nou
videoclip del grup Mugroman que, amb la cançó Moltes
veus, ha reunit la idiosincràsia xixonenca per a que el món sencer
s’assabente de la diversitat, la societat i la cultura local d’aquesta
característica població. Una coronació idònia per a Mugroman, qui després de la publicació del seu disc Volem
Més gaudeix d’una envejable etapa musical. El Libdub Xixona ha estat
dirigit per Marcos Ros, qui ja havia treballat a la fotografia del Mugroman al
Postiguet; gravat per Aitor Iváñez, fotògraf de la Mugrogira 2010, i operador
de càmera als extres del Mugroman al Postiguet; i amb la magnífica coreografia
d′ADA Kàbiles.
Agost ha
finit... però nosaltres sense carregar les piles i més cremats que la foguera de
la fotografia. Poqueta cosa tenim més que contar a aquest post mensual. Tan
sols desitjar que la II
Festa Estellés del Camp de Túria el dissabte 3 de setembre a Bétera siga el detonant que,
amb el retrobament amb els amics i companys, ens permeta emergir d'aquesta letargia en què estem immersos
(prova de desficaci que patim és el vídeo de desqueferats que us adjuntem: el
Galduf i el Vicent en estat animal i desafiant-se). A tot açò, la portada va
enregistrar durant el passat mes 18.237 visites i els posts 48.196. Pel que fa als
escrits, aquest són els 10 que més curiositat varen provocar:
Una
alcaldessa belga va ser capturada per la càmera d'un turista tenint sexe a la
part alta de la torre del Palau Reial d'Olite. Ilse Uyttersprot, primera edil de la localitat belga d'Aalst i membre del Partit Popular Europeu, apareix en el vídeo amb un home alt i
d'ulleres fosques. Uyttersprot reconèixer l'acte,
vergonyós segons ella, en el seu compte de Twitter
assenyalant, "No tinc res a dir, És
una escena privada amb la meva parella". Perfecte, res a dir. Aleshores per què reproduïm el vídeo?
Senzill: aquesta dreta democristiana que intenta imposar a tot déu la seua
moral, a la que pot incompleix les seues pròpies normes... i el que és pitjor:
en lloc de gaudir semblen màquines sense sentiments!
+ 4 setembre 2011: Bétera
homenatja Estellés amb brillantor Enguany
l’Ateneu de Béteracelebrarà la II Festa Estellés, dedicada al poeta de Burjassot Vicent Andrés
Estellés, en col·laboració amb l’Institut
d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i Consolat de Mar. La festa es fa a
nombroses localitats valencianes. Serà el dissabte
3 de setembre, a les 20:00, a la plaça del Mercat. Farem una lectura
col·lectiva de poemes d’Estellés, del llibre Mural del País Valencià.
Si voleu llegir per favor feu-nos-ho saber a ateneubetera@gmail.com. El sopar
enfaixat l'has de portar de casa, després ja vindran les altres sorpreses. Feu córrer la veu!
Tinc al
Vicent perdut des de principis de mes. Ni em truca ni m’agafa el telèfon... que
ja no m’estimarà? No obstant, sé com tocar-li el coret i per això clave aquest
vídeo amb un clàssic de The Crusaders.
La inimitable veu deRandyCrawford junt als magistrals JoeSample,
WiltonFelder i RayParkerJr li provocaran un etern orgasme
de melangia i, qui sap, gràcies al Jazz-Funk done senyals de vida...
La
editorial Txalaparta, una vegada exhaurida la
primera edició i davant la censura aplicada pel nacionalisme espanyol, va
decidir a principis d’any posar gratuïtament en Internet el llibre “Manual del torturador espanyol”, de Xabier
Makazaga. Tot un regal per a llegir i meditar: 210
pàgines que no deixaran indiferent ningú.
El seu
darrer acte públic fou aquest parlament que va pronunciar al final de la
manifestació independentista del passat 9 de juliol. El nostre homenatge, el
nostre record i el nostre compromís amb les seues paraules.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
