No entenc els que diuen que ERC s'ha venut per les poltrones. Però no diuen els de CiU que havien ofert als republicans la meitat de les conselleries i a Carod la conselleria en cap? Si els moviments d'Esquerra fossin deguts, almenys com a prioritat màxima, per les poltrones, no haurien triat l'oferta tan i tan bona de CiU? (n'hi ha més-->)
Abans que res m'empasso amb una mica de Montilla (vull dir Nocilla) les paraules que vaig dir a l'apunt "Sociovergència: tot està dat i beneït", encara que si hagués estat per CiU és evident que la cosa hauria arribat a bon port.
Sobre la reedició del tripartit amb el venedor de taüts com a president diré que, com a votant d'Esquerra, ho accepto amb resignació i cert escepticisme. (n'hi ha més-->)
Avui una velleta de somriure "encantador" m'ha abordat a la Rambla de Sabadell. Portava un portafolis i un bolígraf i m'ha preguntat, en un català perfecte, si volia signar "perquè als col·legis s'ensenyés tant català com castellà". En un primer moment m'he quedat desconcertat: és que no s'ensenyen, a les escoles, el català i el castellà? (n'hi ha més-->)
A partir de primera hora de la tarda, en plena votació electoral, van començar a aparèixer filtracions d'enquestes que ja apuntaven a la irrupció dels Ciudadanos al Parlament. Les primeres filtracions que vaig veure jo van ser a Racó Català, i després a l'imprescindible bloc de Saül Gordillo. A les cinc de la tarda almenys quatre fonts diferents difonien aquestes dades. (n'hi ha més-->)
Durant les tradicionals declaracions a la premsa en el moment d'anar a votar, destaquen les de l'inevitable Joan Saura. Saura ha dit que tenia els nervis "d'un nen a la nit de Reis", en què "saps que al dia següent tindràs un regal segur, però que el que vols saber de veritat és com serà de gran". (n'hi ha més-->)
Per fi ha arribat l'hora del desplegament dels Mossos al Vallès Occidental. Per fi deixarem de veure "apatrullar" la Policia Nacional espanyola que, encara que només sigui per qüestions estètiques, feia força lleig.
Tanmateix, amb comissaria o sense, benvinguts els Mossos: hem de creure que amb ells no hi haurà la complicitat que hi havia massa sovint entre policia i elements d'extrema dreta. (n'hi ha més-->)
En les desgraciades ocasions en què he pogut observar empleats de funerària (ja sigui els que ensenyen els productes als familiars, els que aixequen i baixen el taüt o els que condueixen el cotxe de morts i acompanyen el fèretre fins el cementiri), sempre he admirat el rostre de circumstàncies, d'autèntic dolor en alguns casos, que aconsegueixen posar en tot moment. Mai no he vist que a cap d'aquests empleats, de cara al públic, se li escapi cap somriure: sembla, realment, que comparteixen el dolor dels qui acompanyen el difunt fins arribar, a voltes, a l'estranya situació que sovint estan més circumspectes ells que els propis familiars. (n'hi ha més-->)
A meitat dels 80, la pinya amb pernil salat era un dels plats més sofisticats dels banquets de noces (dels banquets de noces de la gent "normal", és clar, no de la gent fashion, posem per cas, d'ICV). Incloure aquest plat al menú era signe de distinció i refinament. Fins i tot els convidats més cosmopolites -amb el preceptiu exemplar d'El País sota el braç- no dubtaven a lloar-ne l'exquisidesa. (n'hi ha més-->)
El que venia sent una ironia d'aquells que criticaven l'espanyolització de TV3 i l'anomenaven TVE3, pot haver-se convertit en realitat. (n'hi ha més-->)
La premsa i els blocs han parlat ja abastament dels incidents de Martorell. Té una explicació plausible que aquells qui sembren odi n'obtinguin, de tant en quant, la collita corresponent. També té una explicació més o menys plausible la presència de joves sociates a la protesta, fins i tot diré que no ho trobo condemnable sempre i quan no es demostri que aquests sociates van produir cap tipus d'agressió.
El que no té explicació és que polítics de primera fila de la sucursal catalana del PP, com Josep Piqué o Javier García Albiol (secretari d'organització del PP i regidor de Badalona), no sàpiguen, en situacions difícils, mantenir la dignitat ni la compostura que hauria de tenir tot polític. (n'hi ha més-->)
L'any 2004 la Generalitat va guardonar amb la Creu de Sant Jordi a 30 persones i 13 entitats. El 2005, 32 persones i 15 entitats. Aquest any, els afortunats han estat 63 persones i 15 entitats. El repartiment de guardons, doncs, sembla que va in crescendo, i qualsevol any, encara que només sigui perquè no sàpiguen a qui donar la Creu, podem rebre una trucada telefònica per oferir-nos-la: és qüestió de temps i paciència. (n'hi ha més-->)
A riscos de convertir aquest bloc en una mena de "Salsa Rosa" (per més detalls, veure l'apunt anterior), vaig a parlar del rumor que circula per internet des de fa unes setmanes i que diu que la infanta Leonor és sordmuda. Com passa amb el 99% de rumors que circulen per internet, probablement la informació és falsa, però el que particularment crida l'atenció és que, en els comentaris de la gent, es dóna per suposat que una infanta sordmuda no podria arribar a ser mai reina.
Anem a veure... Potser hi ha feines en què, certament, un sordmut pot tenir més dificultats que un que no ho sigui (locutor de ràdio, guia turístic per a no sordmuds etc.). Però... de debò que per ser rei o reina ser sordmut dóna algun impediment? (n'hi ha més-->)
Bona tarda,
Bon vespre,
Bona vesprada,
Bona vesprada,
Bon dia,
Bon vespre,
Bona tarda,
Bon dia,
Bon dia,
Bon dia,
Bona tarda,
