Al número 1.306 d'EL TEMPS podíem llegir que "el cap de comunicació que vol Alarte s'alegrà dels èxits del PP". Aquest cap de comunicació és Fernando Alabadí, ha estat periodista a El Mundo, Onda Cero, la COPE i Mini Diario. I ha dirigit durant dos anys el gabinet de premsa de l'associació de mestresses de casa Tyrius i assidiu a la Tertúlia d'homes de Ràdio Nou. Vosaltres mateixos...
Una altra notícia ha estat que "els bisbes bascos reparen l'"oblit" de 14 sacerdots rojos fusilats". Després de tants beats de la guerra de 1936 fets per l'ESglésia ja era hora que algú honorara i recordara que 14 capellans foren fusilats a la diòecesi de Vitòria. L'acte de record tindrà lloc el pròxim 11 de juliol a la catedral Nova de Vitòria. Aquests eren els seus noms:
Martín Lecuona, Gervasio Albizu, José Adarraga, José Ariztimuño Aitzol,
José Sagarna, Alejandro Mendicute, José Otano, José Joaquín Arín,
Leonardo Guridi, José Marquiegui, José Ignacio Peñagaricano, Celestino
Olaindia, Jorge Iturricastillo i Román de San José
Una altra notícia que també ens hauria de fer reflexionar és que el fill de l'alcaldessa d'Ontinyent obté una beca de la diputació a Fontanars dels Alforins. No hem de dubtar la legalitat del procés, segons l'alcalde Fontanars, procés dut a cap per tècnics. Però també és normal que Ferrero, cap de llista de l'oposició (PSOE) afirme que s'han donat a conéixer per 600€.
Una altra notícia ha estat que "la proposta de limitar activitats privades i prebendes no aconsegueuix ni un vot a les Corts". Així sí que s'acosten cada vegada més al ciutadà del carrer. El PP rebutja. amb l'abstenció del PSOE, la proposició d'EU, que no té dret a vot a la comissió de Coordionació. I per si no fóra prou amb açò, els populars adverteixen als dirigents d'EU que aniran a per ells si ssegueixen "atacant-los". És una bonica forma de fer política i entendre la democràcia.
Una altra notícia duia aquest titular "Diez años en el coche oficial" (LEVANTE-EMV), així ens assabentem que els 33 regidors de la ciutat de València gaudeixen de vehicle 24 hores des de 1999 i signatura en 40 restaurans. No sé vosaltres què en pensareu però ho trobe una presa de pèl. A Barcelona sols 7 de 41 regidors tenen vehicle oficial. La resta demana cotxe al parc mòbil municipal quan cal. I si no, un taxi. I no tenen barra lliure a cap restaurant.
Ahir llegia en un xicotet breu de la secció de Societat d'EL PAÍS que el Papa destitueix un bisbe homosexual. Ací teniu la notícia. Era bisbe de Minas (Uruguai) i havia estat extorsionat, cosa que va fer descobrir que mantenia relacions homosexuals. Hauria actuat tan ràpidament el Papa en el cas que les relacions hagueren estat heterosexuals?
En la mateixa secció podíem llegir que la periodista Pilar Ferrer havia estat jutjada per "autoplagi". Ací teniu la notícia. No m'ha quedat massa clar si es tracta de la periodista que, quan Zaplana era president de la Generalitat, ens "adoctrinava" des del púlpit de Canal 9 cada dissabte al migdia (i crec que diumenges també). Si es tracta de la mateixa persona... Déu n'hi do.
També podíem llegir ahir a EL PAÍS que "les aules s'omplin amb els que fugen de l'atur". Ha estat l'ocupació fàcil a la costa el factor que ha afavorit que els joves deixen les aules. Uns 138.000 adults s'han matriculat per tal d'obtindre el graduat social i l'auge estudiantil es veu al Pv, Illes Balears i Catalunya. En aquest fet formem una nació independent.
I ja per tancar aquest apunt ací teniu algun enllaç més:
Bentrobat Enrique, no tinc el gust de conéixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi ha algunes consideracions que m’agradaria fer-li.
Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juliol havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.
Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival perquè no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat.
Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés veren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.
Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet que em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics, etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa.
El que sí que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen. Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquests subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un míting d’aquells incendiaris que tant li agrada fer?
No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, n'estic segur: els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quan algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquests per poder guanyar democràticament. I vosté què en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític?
Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre els rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el país de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas, Enrique, i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.
Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.
M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjant-li també que passe un bon estiu i que mai ningú no arribe a censurar-lo per la seua ideologia.
que escrivia Juan Cruz a EL PAÍS diumnge. No em puc resistir a penjar-lo al bloc. Ho faig perquè darrerament escoltem massa aquesta paraula QUERELLA en boca de polítics que "amenacen" amb la seua presentació a la Justícia i el que, en realitat, pretenen és el que diu Juan Cruz al seu article. I tot seguit us n'enllaçaré algun més.
en què una persona en la plenitud de la vida ens deixa. Una persona que, a part d'un espòs desconsolat, una mare i una germana que no entenen com els ha passat el que han hagut de viure en uns tres mesos, deixa un fillet i una filleta (bessonets) amb no arriba a tres anyets, et quedes buit i no encertes a saber per on seguir la tasca diària. Això és el que em passa avui.
Ahir, després de penjar l'apunt i veure si tenia algun correu d'importància, vaig deixar la connexió a la xarxa fins ara. I ara que la reprenc no sé per on seguir... ni si cal seguir. No em trec del cap els dos xiquets que, pràcticament sense poder "gaudir" de sa mare, ja no la tenen.
No sé si algun dia el fill i la filla passaran per aquest tros d'apunt. No ho sé. Però si algun dia ho fan vull que sàpien que poden estar-ne ben orgullosos de la mare que els va donar la vida, de la mare que "quasi" no van conéixer, de la seua mare. Descanse en pau... i sempre et recordarem perquè seguesques viva entre nosaltres.
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença! (fragment de Cant espiritual, de Joan Maragall)
Aquest matí hem escoltat les campanes avisant que una persona del poble ens havia deixat. No volíem pensar que es tractata de la nostra amiga Imma. Però sí malauradament així ha estat. Fa uns tres mesos -més o menys- ens deien que la ingressaven per tal de tractar-la d'una dolència i que prompte tornaria a estar com sempre. No ha pogut ser. Deixa espòs, dos fillets bessonets, mare, germana i la resta de familiars i amigues i amics.
Quan passem per un moment així no sabem què pensar ni com reaccionar. Sols ens queda desitjar que no siga oblidada mai perquè sols mor allò que s'oblida.
Avui al centre on impartesc classes hem tingut el darrer claustre del curs que finalitza a setembre. Aquest claustre sol ser de comiat i d'avaluació del que ha estat el curs que ja podem donar per finalitzat. I en un centre com el meu (el més antic de la ciutat de Gandia) tenim companyes i companys que veuen arribar la seua edat de jubilació. I és el que hem tingut avui. Hem acomiadat tres companys que a partir del 31 d'agost seran jubilats joiosos (si em permeteu l'adjectiu. El primer ha estat José Maria (catedràtic de Biologia i Geologia). Vam coincidir quan vaig arribar a l'Ausiàs March farà uns 20 anyets. Ha estat una persona amb qui he compartit molts esmorzars de dimecres i eixides per tot el nostre País Valencià. Pràcticament podria dir que amb José Ma he recorregut tot el PV. Sols vull deixat dit que amb la seua jubilació se'n va del centre un amic, company i bon professional.
La segona ha estat Amèlia (catedràtica de Francés). Venia de l'ies "Josep Segrelles" d'Albaida, institut on vaig cursar el meu batxillerat. Amèlia vingué al centre un any després d'arribar jo mateix. Per tant, hem coincidit quasi tots els cursos en què hi he impartit classes. D'Amèlia també guardaré molts bons records. Vaig tindre dues filles a classe en diversos cursos. I sempre ha tingut un somriure i una paraula d'ànim quan, pels motius que no vénen al cas, les forces minvaven.
I la tercera persona ha estat Miguel. També era membre del claustre quan jo vaig arribar-hi. En aquells cursos fou secretari de l'institut, càrrec que abandonà fa uns anys. Aleshores passà a impartir Matemàtiques. I farà quatre o cinc cursos adquirí l'homologació per tal de fer-se càrrec de l'assignatura d'Informàtica. És fill de la Font d'En Carròs, ha viscut a Gandia i ara resideix a Oliva. Esperem que la jubilació li servesca per tal de descansar i recuperar-se dels "problemetes" de salut.
I des d'ací sols em queda unir-me a l'alegria (perquè jubilar-se és alegria) amb què aquests tres companys accediran el pròxim 31 d'agost a aquesta nova etapa de la seua vida. Per molts anys!
"L'infern és despertar cada dia i no saber què fas ací"
(Frank Miller)
"Qui segueix el ramat acaba trepitjant excrements"
(Darío Lostado)
"Es riuen de mi perquè sóc diferent. Jo em ric d'ells perquè són tots iguals"
(Kurt Cobain)
La vida ens exigeix una contribució, i depén de cada u de nosaltres descobrir en què consisteix"
(Viktor Frankl)
De què li serveix a l'home guanyar el món si perd la seua ànima?"
(Mateu 16:26)
PD: I si hi ha una persona que amb un fotolog ha aconseguit 38 milions de visites en poc més d'un any ha estat Agustina Vivero. Ací teniu l'enllaç. La fotografia és de l'autora del flog.
L'Església celebra avui la festovitat de Sant Serè i Lleó. I aquest dia de l'any 1909 l'ensenyament primari passava a ser obligatori. Fa cent anys... hem avançat (crec). I també avui és el Dia de l'Alliberament Gai i Lesbià. I té lloc l'Entrada de Bous a Quatretonda.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
que escrivia Juan Cruz a EL PAÍS diumnge. No em puc resistir a penjar-lo al bloc. Ho faig perquè darrerament escoltem massa aquesta paraula QUERELLA en boca de polítics que "amenacen" amb la seua presentació a la Justícia i el que, en realitat, pretenen és el que diu Juan Cruz al seu article. I tot seguit us n'enllaçaré algun més.
