pau.comes |
dimecres, 13 de juliol de 2011 | 01:30h
L'any 1974 es va rendir l'últim oficial de l'exèrcit imperial japonès, a les muntanyes filipines. Es deia Hiroo Onoda, i s'havia passat prop de trenta anys refusant d'admetre que la 2a Guerra Mundial s'havia acabat. (segueix...)
pau.comes |
dissabte, 26 de febrer de 2011 | 23:09h
Bé, caldria dir: a part del Madrid. La resta d'equips, però, si ho mirem objectivament, no tenen gaires incentius per intentar vèncer els balugranes. (segueix...)
pau.comes |
dimecres, 7 de juliol de 2010 | 16:02h
Moltes coses estan canviant a un ritme molt més ràpid del que estàvem acostumats en els últims trenta anys. Just mort el dictador espanyol de torn, en Jordi Carbonell ja ens advertia del perill d'un excés de prudència. Ara, ja no s'hi val a disfressar les renúncies amb crides a una de les diverses unitats possibles (segueix...)
En pocs dies l'avantguarda de l'unionisme mediàtic branca reaccionària publicava dues notícies curioses, una sobre la intenció de vot a les eleccions de la tardor i l'altra sobre el suport a la independència. Semblaven contradictòries, però no ho són tant si ens les mirem amb perspectiva, i les comparem amb el símil de les curses atlètiques (segueix...)
Diuen a Madrid que tant Barça com Real Madrid es juguen en els propers partits guanyar la lliga o passar una temporada en blanc. Això és una altra manera de distorsionar la realitat per fer-la anar cap allà on ells volen.
La realitat és que, aquí, l'únic que s'arrisca a passar una temporada sense guanyar res és el Madrid, ja que el Barça a hores d'ara ja ha guanyat tres títols: la Supercopa espanyola, la Supercopa europea, i el Mundial de clubs (el primer en la història del Barça). Potser sí que la Lliga seria el trofeu més important de la temporada (un cop eliminats de la Champions), però seria el quart per al Barça, no el primer.
----------- Actualització 7/5/10, 11 de la nit: en Guardiola em dóna la raó. Un periodista li parlava de "temporada en blanc", i ell el corregeix, amb tres dits aixecats: "no, ja en duem tres; la Lliga seria el quart".
"Nosaltres fèiem veure que treballàvem, i el règim feia veure que ens pagava". Amb aquesta ironia tan punyent els polonesos explicaven la doble mentida sobre la qual es va aguantar durant prop de mig segle el règim comunista imposat a Polònia després de la 2a Guerra Mundial.
L'intent unionista d'encaix de Catalunya a Espanya després de la mort de Franco també s'ha basat en un doble engany. I com en el cas polonès, s'ha arribat a un moment que ja s'ha fet insostenible. (segueix...)
Cada dia m'admira més la fe de certs unionistes (per no dir tots) en les possibilitats d'augmentar el nivell d'autogovern de Catalunya dins l'estat autonòmic espanyol. Especialment en setmanes com aquesta, amb la no-sentència del constitucional espanyol. Per això trobo a faltar el seu equivalent del conill de Haldane (segueix...)
Ja fa
prop de dos segles, Tocqueville deia que les
mancances de la democràcia es resolen amb més democràcia. Si ens fixem amb què
fa i què vol fer Esquerra, ens adonarem, també, que les mancances d’Esquerra es
resolen amb més Esquerra, no amb menys. (segueix...)
pau.comes |
divendres, 12 de març de 2010 | 20:07h
Ja hi tornem a ser. Si fa tres anys va ser la forta calor estival, ara ha estat una tempesta de neu.
El resultat, el mateix: una apagada que ha deixat a les fosques durant dies una part important de la població catalana.
Els responsables, un altre cop, perfectament identificables: Endesa i Red Eléctrica.
Les excuses, un insult a la intel·ligència: a aquestes alçades encara ens hem de sentir dir que això ha passat perquè la MAT encara no està en funcionament.
Doncs ho sento, però cola menys que quan el meu fill de dos anys em ve amb els morros vermells de maduixa i em diu que no ha estat ell qui ha ficat els dits al pot de confitura.
La MAT és això, Molt Alta Tensió (400.000 Volts), per transportar-la a molt llargues distàncies (per entendre'ns, de França, que els en sobra, fins al Marroc, que la podria comprar). No té sentit per dur-la d'aquell costat dels Pirineus a aquest costat dels Pirineus, a les comarques gironines.
Si fem un símil ferroviari, és com si Renfe i Adif ens diguessin que els problemes de la línia Barcelona-Vic-Puigcerdà, amb temps de viatge iguals als de 1937, es deuen al fet que l'AVE Madrid-Barcelona-França encara no està en funcionament...
En la nova enquesta de la UOC presentada fa uns dies, hi havia força dades, a més de la molt comentada que més del 50% dels espanyols acceptarien la independència de Catalunya votada pels catalans.
Concretament, es preguntava si els espanyols estarien disposats a pagar més impostos per impedir la independència de Catalunya. (segueix...).
pau.comes |
diumenge, 14 de febrer de 2010 | 01:48h
Com deia en el primer apunt sobre el tema, una de les estratègies imprescindibles per obtenir una majoria per la independència és eixamplar-ne la base social. (segueix...)
pau.comes |
divendres, 12 de febrer de 2010 | 21:32h
Segons Lyndon Johnson (president dels Estats Units entre 1963 i 1969), Gerald Ford (president entre 1973 i 1977) era tan curt que era incapaç de mastegar xiclet i caminar al mateix temps. Certes tàctiques polítiques a casa nostra m'han recordat aquesta anècdota, d'aquí que les hagi batejades amb el nom del títol (segueix...).