“Fa vint anys, a El Temps”. Aquest és el títol d’una secció del
setmanari El Temps que m’agrada especialment. Trobo interessant saber de què es
parlava temps enrera en els mitjans de comunicació. Alguna cosa hi deu tenir a
veure una frase que va dir una professora d’història de l’època d’EGB. Deia quelcom
com que “la història no és un cercle, és un espiral, es va repetint, tot i no
prendre formes idèntiques”. I, és ben cert. Per això és tant important conèixer
la història per poder preveure el què vindrà, per poder actuar en conseqüència.
Després d’aquesta
prèvia, no tinc cap intenció de preveure res, simplement m’ha cridat l’atenció
el tema que tractava El Temps ara fa vint anys i, sobretot, la resposta del
nacionalista espanyol Albert Boadella. Transcric literalment el fragment d’El
Temps:
“Vint anys menys
tres setmanes abans de les consultes independentistes, El Temps donava un
centenar de raons perquè s’activara el dret d’autodeterminació dels pobles.
Entre les signatures dels qui s’hi mostraven favorables –temps era temps-, el
dramaturg Albert Boadella, que deia:
“L’autodeterminació és una possibilitat
perquè qualsevol comunitat humana –sigui o no nació- pugui decidir el que vol”.”
No sé si era res d'especial, però a mi em va donar molts bons moments. Bàsicament, l'ús intensiu de les xarxes socials com Twitter i Facebook, però sobretot la meva nova etapa laboral, són els causants de la baixa intensitat d'actualització del bloc. Em considero de la Generació Bloc, per això li tinc un carinyo especial, i per això m'agrada pensar que em reincorporaré d'alguna forma o altra a la vida blocaire durant aquest any que està a punt d'entrar. Possiblement m'hauré de reinventar. I, ja és això, adaptar-se al canvis en constant evolució. Bona entrada d'any!
S'acaba l'any, i això es nota amb els resums informatius i les prediccions del què vindrà. Avui m'he topat amb dos llistes que podrien ser interessants, tot i que ben poca gent es dedicarà a fer-hi més que un cop d'ull, una lectura en diagonal. Però, aquí les deixo anar:
Foreign Policy –un think tank polític d'esquerres– publica el nom dels 100 pensadors del 2009.
No és el mateix posar de nom d'una empresa "Can Joan" que "Can joan44A". Segurament el primer és més fàcil de recordar i el segon sona estrany. Però, de cara a gestionar la reputació de la marca on line és diferent, i important.
M'explico. No deixa de ser un petit detall, però és important conèixer què es diu i com es veu una marca a la xarxa, és a dir, és important gestionar la reputació d'aquesta marca a la Xarxa. I, ho és perque cal estar preparat per reaccionar quan les coses van mal dades, però també ho és poder captar els inputs positius que es reben, per tal de convertir-los en una millora palpable del negoci. Cal tenir un bon coneixement de la reputació de la teva marca, i cal reaccionar en conseqüència.
I, per què dic que és important el nom? Perquè, una forma de poder conèixer què es diu i com es veu la teva marca en aquest maremagne de continguts anàrquics que hi ha a la Xarxa és disposar d'un bon sistema de seguiment de la mateixa. Això, resumidament, es pot fer creant cerques a Google, Google Alerts, Blog Search, Twitter Search,... Un cop tens aquestes cerques creades, reps els inputs que de tu hi ha a la Xarxa, i pots gestionar la informació eficaçment.
És per això que és tant important el nom. Ja que si poses "Can Joan" a Google, per exemple, et surten 23.700 resultats, i si poses "Can joan44A", ara per ara no en surt cap. Per tant, en el moment de crear l'empresa "Can joan44A" t'assegures que el què trobaràs en les cerques de seguiment de la marca et serà fàcil i útil a l'hora de fer-ne el seguiment de la reputació on line.
Ha estat una delícia escoltar el programa dirigit per Albert Puig, Delicatessen, dedicat a Umpah-Pah, amb motiu de l'estrena del CD "Més raons de pes" amb versions de temes del grup liderat pel genial Adrià Puntí.
El programa és del 25 de novembre (el podeu escoltar aquí) i està íntegrament dedicat als temes originals del grup gironí i les versions que en fan cantants i grups de nova fornada.
Una delícia, i quins records! El disc "Raons de pes" (1991) el vaig comprar en vinil –quan encara comprava discos–, el vaig disfrutar molt i, amb el temps, veig que encara m'agrada més. Una gran obra!
marcus |
5. Escacc |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 13:59h
La comunicació no ocupa el lloc que
es mereix ni a la política, ni als mitjans, ni als centres formatius ni
enlloc. Amb aquesta afirmació va començar la seva exposició el
periodista Manuel Campo Vidal a la 7a sessió de treball 10 en Comunicació
que organitzem un cop al mes des de la Fundació Escacc i que celebrem
al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La jornada que ens ocupa
tractava de la "Comunicació estratègica en el segle XXI", un tema sovint poc tractat i, encara més, poc valorat, però de gran trascendència. Segons Campo Vidal, estem travessant temps difícils, de grans canvis, i cal reflexionar. Una reflexió difícil, si es vol, per la velocitat que acompanya la comunicació, però necessària, al cap i a la fi.
Empreses, governs, líders, entitats,... l'avast de la comunicació estratègica és molt gran i "no es té en consideració", afirma Campo Vidal. I, va afegir que "el sistema educatiu va formar receptors d'informació, però no emissors",
cosa que caracteritza tant el nostre país com l'estat espanyol en
general, i que comporta greus problemes per la comunicació interna i
externa de les organitzacions i dificulta la internacionalització de
les empreses i entitats. Així mateix, un impediment més en què es troba
aquest camp és la poca disponibilitat de les empreses per apostar per la comunicació estratègica i donar-li "la importància que es mereix".
Tothom
ho sap, com no podria ser d'una altra forma amb el bombardeig
d'informació que hi ha sobre el tema, però per si algú en tenia dubtes,
ens trobem en temps de crisi, "temps de restriccions" en paraules del periodista. A la crisi econòmica cal afegir-li la psicològica. Un temps de canvis que comportarà la "revisió del mapa de la comunicació", va afirmar el periodista.
Així
doncs, ens trobem de ple en la revisió del mapa de la comunicació a
nivell internacional. Un mapa dominat per una accelerada concentració empresarial
que comporta que la informació es difongui a partir d'unes poques veus
que creen opinió global. A aquesta gran concentració empresarial cal
contraposar-hi, però, un fet nou: Els mitjans individuals (sms, blocs, xarxes socials,...). Aquest fet provoca una capacitat de contraprogramació que
ja ha tingut casos exemplificants, com és el dels atemptats de l'11M,
on la contraprogramació va obligar a canviar l'opinió dels mitjans. Un
altre cas que es va comentar va ser el dels atemptats de Londres, on
imatges captades a través de dispositius mòbils van difondre's via
blocs i van arribar a ser publicades al Financial Times, entre altres
mitjans tradicionals.
marcus |
5. Escacc |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 12:19h
“Les
xarxes socials ens afectaran a tots, vols saber com?”, amb aquest títol
la patronal vallesana CECOT, juntament amb la Fundació Terrassa.net i
l’Ajuntament de la ciutat han organitzat unes jornades divulgatives
dirigides a les empreses, amb l’objectiu d’informar sobre com afecten
les xarxes socials al món empresarial.
Presentat pel Sr. Santi Rius, assessor en
màrqueting on line, acompanyat del Tinent d’Alcalde de Serveis a les
Persones, Regidor d’Universitat i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Alfredo Vega, i del president del club CECOT de màrqueting i vendes, Sr. Joan Carles San José, s’han presentat quatre ponències i ha acabat amb una taula rodona
amb tots els participants debatent amb el centenar llarg de públic
assistent sobre qüestions, dubtes i comentaris que han sorgit [veure presentació].
Marc Cortés (Professor
del Departament de Direcció de Màrqueting d'ESADE i Consultor de Roca
Salvatella) ha començat amb una excel·lent presentació sobre “Eines i tecnologies 2.0 per a l’empresa - Tipus de xarxes socials i utilitat per a les empreses – Els social media” [veure presentació].
Tot seguit, Ivan Caballero (Social
Media Estrategy de LINKS40, CEO de Thiklink, laboratori de comunicació
digital) ha presentat una ponència més breu sobre “Les xarxes socials professionals i la seva importància en la internacionalització de les empreses, el networking i el cross-marketing” [veure presentació].
Finalment, Marisa Iturbide (especialista en branding per Internet) ha explicat el cas del congrés LIFE de Lideratge en Femení [veure presentació], mentre que Màrius Cirera
(Community Manager de Munich Sports) ha presentat la llarga i reeixida
experiència d’aquesta empresa de sabatilles esportives a Internet i les
xarxes socials més concretament [veure presentació].
Però... de què s'ha parlat?
És important ser-hi, però cal conèixer l’entorn, saber què s’hi va a fer i actuar en conseqüència.
La Jornada anava dirigida a empresaris, per tant, a priori, podem dir
que no són gent –en general– molt avesada a la comunicació digital i
que té un objectiu clar: Fer negoci. Partint d’aquestes dues premisses,
els ponents han exposat de forma teòrica, però sense caure en la
docència, què són les xarxes socials i per què són importants. I, això
ha estat complementat amb l’exposició de molts casos reals que ajudaven
encara més a entendre com els afecta aquest nou paradigma a les
empreses.
marcus |
5. Escacc |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 14:20h
El mes de maig passat va néixer a Portugal el diari "i". L'empresa propietària –Sojormedia–
va invertir 10,4 milions d'euros en el seu llançament. Aquest periòdic
disposa d'una edició impresa i una de digital, s'edita de dilluns a
dissabte i es dirigeix a un públic de classe alta. L'edició impresa no
compta amb suplements, excepte els dissabtes amb l'aparició d'una
revista, i s'organitza al voltant de quatre grans seccions: Opinió,
Radar, Zoom i Més.
La redacció del diari "i" està formada per una setantena de periodistes multimèdia que compten amb un kit format per mòbil amb càmera de fotos i vídeo, trípode i micròfon.
L'editor del diari, Martim Avillez Figueiredo,
creu que els periòdics compactes i convincents són més necessaris que
mai i que tenen viabilitat comercial, tot i els temps difícils que està
vivint el sector.
Quant al disseny, el diari "i" és força innovador, i recentment ha guanyat un premi de la Society of News Design.
Des del bloc Editors Weblog han parlat amb l'editor del diari, Martin Avillez Figueiredo, l'editora on line, Mónica Bello, i amb el director d'art, Nick Mrozowski, per conèixer de primera mà l'evolució del projecte periodístic i les raons del seu èxit.
La difusió del diari durant el mes d'agost passat va ser de 16.000
exemplars,
mentre que el més de maig –data del seu llançament– era
d'11.000 exemplars. Comparativament, els diaris més venuts del país,
Público i Diário de Notícias, van vendre 36.000 i 30.000 exemplars,
respectivament, el mes d'agost.
Avui, a la Fundació Escacc hem posat en marxa una nova eina de difusió de la informació que tractem cada dia des del web. Es tracta del butlletí electrònic (newsletter, pels amics). Personalment, sóc un defensor total dels lectors d'RSS per seguir la informació de forma personalitzada, i aquesta opció l'hem previst al web, però aquesta vegada recomano i molt que us subscriviu al newsletter, ja que a més de fer arribar als subscriptors els continguts que anem penjant el web, hi pren molta força les recomanacions de notícies que fem a través de dos Twitters:
Escacc posa en marxa el portal web de tendències
en comunicació
La Fundació Espai Català de Cultura i
Comunicació (Escacc) ha posat en marxa el seu nou web: www.escacc.cat. Es tracta d’un portal que
sistematitza més de 500 fonts informatives nacionals i internacionals, a partir
de les quals es volen detectarles
tendències en l’àmbit de la comunicació i la indústria cultural. A banda de
resums executius de les notícies del dia més destacades, la pàgina aplega
enllaços a les referències imprescindibles per conèixer l’estat del sector,
tant a nivell d’espai català com en l’esfera global.
La
presència d’Escacc a la Xarxa
utilitza, a més, diverses eines 2.0, , de manera que serà present a diferents
plataformes (Twitter, Facebook, Delicious) amb l’objectiu d’afavorir la
comunicació entre els seus usuaris. Així mateix, el web incorpora una àrea
privada en la qual es penjaran informes, documents i recursos personalitzats
per a cada perfil, a més de facilitar la participació dels usuaris.
La Fundació Escacc impulsa projectes que
contribueixin a l’articulació de la indústria cultural i mediàtica catalana. La
seva vocació és treballar al costat de les empreses del sector per tal de
proporcionar informació i serveis que permetin prendre decisions estratègiques
i operatives amb el màxim coneixement possible. Actualment té en marxa el cicle
de sessions ’10 en comunicació’
que, mensualment, tracta un tema candent amb un ponent nacional i un
d’internacional.
"Mercat il·legal de claus bancàries a Internet" és un interessant reportatge que publica l'AVUI sobre un dels temes de més actualitat –juntament amb la privacitat i la identitat digital–: La seguretat a la xarxa.
Aquest reportatge ha coincidit en el temps amb un programa de ràdio dedicat al mateix tema. Concretament, a la veïna RNE i al seu espai dedicat a les noves tecnologies (Radio 5): 5.0.
Un parell d’apunts ràpids que m’han passat pel cap avui
llegint el diari. Comentaré notícies d’El Punt, perquè és el diari que he llegit a primera hora i
perquè el vull millor cada dia, per tant que no s’interpreti com una crítica
destructiva. A més, el què dic és extrapolable a la resta de periòdics.
Agències de notícies i la secció
Internacional: Una pàgina i
mitja dedicada a Internacional, amb petites notícies ja conegudes i “totes” de
l’agència EFE. Per tant, zero creació pròpia, zero valor afegit, zero
contextualització, no aporta res, pràcticament m’ho he saltat tant ràpid com la
secció de classificats. Si no hi ha
pressupost, cal potenciar la imaginació. Una possible alternativa per a la secció d’Internacional
en mitjans de proximitat és apostar per l’opinió, el reportatge,... i no voler
tractar-ho com els grans mitjans. I, per què no oferir al lector un recull (recull
de qualitat) de premsa d’altres mitjans, ja sigui digital o al paper?
Reportatges marca de la casa d’acord amb el què és notícia del dia: M’explico. Un gran descobriment per
mi ha estat arribar als reportatges sòcio-esportius del periodista Toni Padilla (com el d’avui sobre els
dos noms de l’estadi de futbol de Milà). Senzillament extraordinaris! Periodisme de qualitat, d’interès, perfecte per a l’edició en paper d’un diari si vol seguir per aquest camí. No m’apassiona la secció
d’esports, però sempre que puc llegeixo i gaudeixo dels reportatges d’en
Padilla. Amb aquests reportatges, cobreixes de forma diferent el què és
notícia. És interessant i ningú més ho pot oferir. Marques la diferència.
Una notícia com la dels suïcidis
dels empleats de France Telecom, no es pot oferir per “Agències” (sic!)
–com és el cas–. No demano que un diari de proximitat tingui un corresponsal a
París per cobrir aquesta notícia, només que no m’expliqui el què ja sé (o ja
puc haver sabut per altres mitjans) i, si realment vol donar aquesta informació
que compari el nombre de suïcidis en aquesta empresa amb els de la societat, si
(percentualment!) és més elevat o no, si s’han donat en un moment concret, com
està el tema de treure’s la vida en altres parts del món, si hi ha casos
similars,... Només cal (ja sé que és molt) que aporti alguna cosa diferent, un
plus d’interès, una explicació,... valor afegit, en definitiva.
Sóc usuari de Google Reader –un de tants serveis de sindicació que hi ha– i em posa del nervis la falta de
cura que té la majoria de mitjans digitals i webs en general per crear un bon
servei de RSS. No sé si som
molts, però si que som dels més actius a l’hora de fer distribucions
d’informació per la Xarxa. Per tant, feu-vos’ho mirar editors, programadors i
altres espècies implicades!
Per mi, un
mínim de qualitat en un feed, a l’RSS, és el següent:
Cal que es vegi el títol sencer (per tant, cal fer bons titulars!).
Cal que es vegi l’autor (ja que si et distribueixes els feeds
per carpetes, va bé saber qui et parla).
Cal que es vegi la secció (cultura, esports,...) (perquè cal saber
també de què et parla amb un simple cop d’ull –aquí es llegeix en
diagonal!!!–).
Cal que es pugui llegir tot el text (penseu que som uns quants que no
entrem ni per casualitat als webs, ho llegim des del Reader, per tant, si no em
dones tota la informació, a part que m’emprenyo, no acabo llegint la notícia i
em fas perdre el temps!).
Cal que es pugui llegir correctament des del mòbil (no tinc paraules,
sabent que el mòbil cada dia és més massiu i que l’Internet als mòbils i la
comunicació mòbil estan en auge... buf... ja callo!).
Algun requisit mínim més? S’accepten propostes per ampliar el llistat.
Per exemple, per què les empreses no posen publicitat als feeds, com fa
The Guardian, per exemple?
Bé, un apunt una mica enfadós, amb un pèl de ràbia, però ho havia de
dir.
(...) Però,
si el problema ve del traspàs de clientela del paper a la xarxa, com
pot ser que els seguim enviant cap a Internet, i no pensem en atraure
la clientela que està navegant cap al paper??
Em sembla que paper i Internet poden conviure, com a mínim, un bon
temps. El requisit generacional i la lenta adaptació de la població als
nous dispositius TIC i a les tarifes planes de baix cost i alt
rendiment, podrien ajudar a permetre aquesta convivència, encara que
fos temporal.
Si
la clientela tendeix a deixar el paper i anar-se’n a la Xarxa, una
opció seria fidelitzar i crear expectativa des de la xarxa cap al
paper. Com? Cal escoltar i entrar a formar part de la (les)
conversa(es) que hi ha a la xarxa, cal escoltar i ser conseqüent.
Escoltar, contestar, fer-ho amb modèstia i sinceritat, pot aportar
fidelitat i credibilitat.
A
més, per decantar la clientela digital al paper, es pot iniciar la
conversa, explicar què s’està preparant per l’edició de demà, crear
expectativa, escoltar les opinions, ampliar la informació amb aquestes
i deixar-ne constància,... Un simple bloc –o altres formes- on la
redacció expliqués el dia a dia de la seva feina, on es permetés
conversar en temps real, on s’expliqués què podran trobar demà els
lectors que comprin el paper, podria crear una traspàs de clientela de
la xarxa al paper.
La xarxa té un paper!"
I, ara, fullejant (sic!) per Internet el diari http://www.post-gazette.com/ veig que acaba una notícia amb aquesta nota a peu de pàgina: More details in tomorrow's Pittsburgh Post-Gazette. Això no deixa de ser un cas pràctic del què deia en aquell escrit. Potser que en prenguem nota, no?
El periodisme està en crisi -diuen-, i els mèdia estan patint, a més de l'econòmica, els efectes d'Internet i les TIC. Tot plegat un bon trident per afrontar. Hi ha tot un seguit d'errors que es repeteixen constantment i, ja sigui per les noves formes d'actuar -immediatesa, infoxicació...-, per la llarga etapa de bonança mal administrada, o pel què sigui, es pot generalitzar en alguns aspectes on el periodisme -m'atreviria dir que internacional- falla.
No fa pas massa em vaig comprar un llibre-estudi de la Fundació Telefónica anomenat "Periodismo en la era de internet. Claves para entender la situación actual de la información periodística en España" (Editorial Ariel, S.A., 2007). Les dades d'aquest estudi potser estan una mica desfasades, però és altament recomanable llegir les deu pàgines de la "Introducció" escrita per M. Pilar Diezhandino Nieto: "Rasgos generales del periodismo en España", on fa un repàs a les principals característiques del moment actual que poden deduir-se dels resultats de l'esmentat estudi. No cal dir que si faig extensiva la crisi dels mèdia en termes internacionals, tot el què diu en aquesta introducció Diezhandino és aplicable al 100% a casa nostra.
El tractament adequat dels continguts és el gran repte dels mitjans periodístics. Massa sovint s'incompleix la màxima que diu que el periodisme ha d'oferir informació d'interès públic. I, aquesta ha de ser actual, original, novadora, verificada, contrastada, contextualitzada i adequadament interpretada. A mi m'obsessiona la falta de contextualització de les informacions. Constato un augment de l'ús dels infogràfics -que hi ajuden- i em satisfà, però no és suficient.
Les agències de notícies, malauradament, s'han convertit en l'únic periodisme que s'acosta una mica al què aquest ha de ser (cerca de la informació actual, d'interès del públic, subjecte a la necessitat de la prova i l'aval de les fonts). Els percentatges d'informació extreta de les agències que publiquen els mitjans són altíssims, és per això que aquests no aconsegueixen ni marcar l'agenda pública, ni marcar perfil propi pel mitjà, a més de fer-se extremadament aborrits i, sovint, inútils. Qui marca l'agenda informativa? En grans termes, les institucions (polítiques, econòmiques i socials) i les agències de notícies. Els mitjans han deixat de banda la seva capacitat de disposar d'una agenda temàtica pròpia, i es limiten a seleccionar i readaptar les informacions enviades pels departaments de premsa i els centres de comunicació de partits polítics, institucions, entitats i associacions. Això és així, excepte en els grans esdeveniments, on els mitjans es converteixen en testimoni directe de la notícia que ofereixen. Potsr caldria utilitzar les agències com a font pròpia del mitjà per estar informat, però no per "copiar i enganxar" la informació. Reps la informació, en valores l'interès i elabores la notícia, el reportatge,... però aportant un estudi previ "marca de la casa".
S'han abandonat les fonts pròpies amb les quals han de treballar els mitjans. Cal disposar d'una gran quantitat de fonts i aquestes han de ser -en la mesura del possible- directes, sense oblidar un aspecte molt important que també s'està deixant de banda: Mencionar la font, com un dret que té el públic per conèixer no només la informació sinó també la seva procedència. Segons aquest estudi, un 35,22% de la cobertura informativa està mancada de fonts. I, en els mitjans digitals les fonts destaquen per la seva absència gairebé total. Sovint, quan veig un gràfic sense esmentar la font -previ renec- salto la informació i me'n vaig a la següent. Conèixer la procedència d'unes dades, per exemple, et permet tenir una idea de la credibilitat d'aquestes o de com les has d'interpretar.
Hi ha un excés d'institucionalització de la informació. Ja he apuntat la procedència de les fonts, basant-se excessivament en les agències i en els gabinets de comunicació. Aquesta segona procedència comporta una excés de fonts institucionals que provoquen que en comptes de servir al públic es serveixi als propis creadors de les notícies i, conseqüentement, deixa de controlar els poders per passar a apuntalar-los.
La valoració i l'opinió de la informació és l'únic que diferencia als mitjans [Cal recordar que la interpretació és una altra cosa]. La característica que distingeix els uns dels altres és la jerarquització de la informació i la seva editorialització. Tothom tracta els mateixos temes, però els diferencia la forma de tractar-los. Amb això es deixa de banda marcar les pautes sobre "de què parlar" per passar a (intentar) imposar el "què pensar sobre" determinada qüestió o personatge.
De tot plegat es desprèn que la tendència presa és la uniformitat temàtica. Tothom disposa dels mateixos subministradors d'informació. En els mitjans digitals, aquesta uniformitat arriba fins i tot a esgotar al lector. Qui vulgui estar mínimament ben informat haurà de consumir grans quantitats de mitjans i, sempre, tenint en compte qui és el propietari de cada capçalera. Cosa ben difícil, a no ser que hi estiguis molt i molt ficat.
Massa sovint els fets que esdevenen notícia són oblidats ràpidament. Una gran catàstrofe, per exemple, pot ser notícia uns pocs dies i, fàcilment es deixa d'informar sobre el tema, a no ser que "algú" (un govern, per exemple) decideixi fer algun acte que provoqui la seva represa informativa.
Es detecta una progressiva politització de la informació, tant local, com nacional o internacional. I no només des d'un punt de vista temàtic. Sinó que sovint, per no dir sempre, abans d'informar d'un fet polític, el mitjà ja té presa una posició concreta, cosa que fa que es tendeixi a predicar en comptes d'informar. Hi ha qui pot pensar-se que això no pot passar factura. No fa massa, vaig escoltar una frase molt clarificadora d'una persona que estava comprant el diari: "A veure quines mentides ens diuen avui"! És per pensar-hi.
Les tendències no existeixen en els mitjans. No són notícia. Podríem lligar aquest tema amb la falta de contextualització de la informació. Es pot explicar que el 2009 hi ha hagut X accidents de no sé què. Una notícia així, descontextualitzada no aporta valor afegit. I, la suma de fets, la seva interpretació i un adequat anàlisi ens podria aportar informació d'una tendència que ens avançaria a fets futuribles que de per si ja són notícia. Per tant, cal contextualitzar la informació perquè aquesta sigui d'interès i entenedora i cal analitzar les tendències per entendre el present i poder prevenir el futur proper. La informació descontextualitzada dóna com a resultat la deformació de la realitat. Cal aportar les dades necessàries, particulars i generals, comparatives i evolutives, d'antecedents i conseqüents i no es poden obviar les veus que ofereixen presència, sentit i significat a la història que s'explica. No m'extendré més en el tema de la contextualització, però per mi -ja ho he dit reiteradament- és un dels puntals en els que cal fer més ènfasi. En un món caracteritzat per la infoxicació, la solució passa per la contextualització i la tria de les millors informacions.
Hi ha un excés indiscriminat d'aportar valoració a la informació. Ja no es diferencien la descripció dels fets de les opinions sobre aquests. Els gèneres clàssics com el reportatges, la crònica, el comentaris,... han passat a mesclar-se de tal forma que fins i tot, en alguns casos, es poden donar per desapareguts. El periodisme actual, basat en gran part en la quantitat i la immediatesa (a més dels efectes devastadors de l'economia), ha provocat que el periodista no disposi del temps i els mitjans necessaris per elaborar una informació de qualitat. Tot plegat és una bona excusa, demostrable si cal, però si no es tendeix per la qualitat, la cosa no té futur.
La interactivitat mal entesa. Sovint ens fixem en les notícies més llegides o més comentades (sobretot en els digitals), però oblidem que qui ha proposat els temes no deixa de ser el propi mitjà. És a dir, tenim indicadors de les informacions que han disposat d'una millor acollida, però poca cosa més. Qui serà el valent de permetre que part de l'agenda informativa la proposi el lector?
[Aquest apunt està basat en el resum introductori elaborat per M. Pilar Diezhandino Nieto sobre l'estudi "Periodismo en la era de internet. Claves para entender la situación actual de la información periodística en España". L'apunt un resum del què ella hi diu, dels seus apartats, però només de les part amb els que hi estic d'acord (val a dir que en un percentatge altíssim) i en molts casos donant la meva pròpia opinió. Per tant, qui vulgui llegir les paraules de Diezhandino haurà d'anar directament al llibre editat per Ariel a la col·lecció "Fundación Telefónica"].
El Punt està fent petits canvis a l'edició en paper, canvis que no he anat comentant per falta de temps i perquè van arribant en comptagotes, a més de ser petits detalls, tot i que força interessants.
S'afegeixen als 947 municipis de Catalunya els 226 de la Catalunya del Nord i els 542 del País Valencià, arribant a les 1.714 edicions locals del diari. Més endavant s'hi afegiran les edicions locals de les Illes, la Franja de Ponent, Andorra i la ciutat de l'Alguer.
Els setmanaris en paper del País Valencià (des de 1998) i la Catalunya del Nord (des de 1987) desapareixen, però la redacció passa a treballar de ple en les edicions digitals d'aquests territoris.
S'incrementa (i es notarà amb el temps) l'aposta per la informació de proximitat: "durant els pròxims mesos els
nostres usuaris veuran com es va eixamplant el ventall d'accions per
canalitzar i fomentar la participació i l'opinió dels usuaris i per
donar més serveis".
Cinema: "A través de
l'àrea d'Agenda i del mòdul de Cinemes de la portada d'inici, l'usuari
accedirà a la programació de cinemes de tots els pobles i ciutats que
en disposin. En primera instància el web mostrarà a cada usuari
l'oferta de cinema de la seva zona més propera, però a través d'uns
mòduls de cerca podrà veure també la programació de qualsevol cinema de
qualsevol població de Catalunya, de la Catalunya del Nord i del País
Valencià. La informació sobre la programació anirà acompanyada de
seccions més específiques: Estrenes, Notícies, Projeccions, Sales de
Cinema, Cinema en Català i Cartellera. A Cinemateca, l'usuari podrà
localitzar la fitxa de qualsevol de les 30.000 pel·lícules que figuren
a la base de dades de cinema d'El Punt".
Directoris d'enllaços locals: Es crea un "directori d'enllaços a webs i blocs de cada localitat, al qual es
podrà accedir des de la Xarxa, a l'apartat de Serveis, o a través d'un
mòdul destacat a la portada d'inici. Aquest directori –que es dirà, per
exemple, Girona a la Xarxa– és encara en fase de desenvolupament, però
el més important de tot és que a través d'un senzill formulari els
nostres usuaris hi poden afegir les adreces web més interessants de la
seva localitat".
Noves eines de difusió de la informació: Una altra novetat "són els diferents sistemes per capturar
els titulars d'Elpunt.cat i incorporar-los als correus, webs, blocs o
plataformes de personalització de continguts com ara Igoogle. Aquests
recursos són a l'apartat Ginys, de l'àrea de Serveis i en enllaços a
peu de pàgina. A més a més dels RSS i ATOM, també es poden crear
finestretes en què es poden veure els titulars dels temes escollits, bé
d'un en un (Ticker) o en blocs (Flaix Informatiu)".
Una petició personal: A parer meu, El Punt faria un gran salt si canviés el xip en la secció d'Internacional de l'edició en paper ("Europa-Món"). Quatre notícies mal comptades, la majoria d'agències, que no aporten res de valor afegit. Són simples titulars de notícies ja escoltades a la ràdio, la TV,... que, no sé la resta de lectors, però jo salto com si fos una pàgina de publicitat (excepte els articles d'opinió que hi ha).
En fi, crec que es podria replantejar la forma d'informar d'internacional, tractant menys temes, si cal, però en un format contextualitzat i aportant un plus d'interès. Apostant per l'opinió, el reportatge, l'entrevista, la crònica, o una simple explicació, tal com una entrada en un bloc, on s'expliqués el què passa el món o el què diuen els mitjans que realment tenen recursos per cobrir aquesta informació. Fins i tot, un acord amb algun mitjà on El Punt li aportés informació local i aquest altre mitjà aportés al diari informació internacional, seria una possible solució interessant. És una idea, n'hi pot haver moltes més, però crec fervorosament que aquest apartat del diari (paper) cal replantejar-lo.
La comunicació mòbil és una de les tendències de futur amb les que crec més, i els fets ho constaten. Així ho vaig deixar escrit a les previsions TIC pel 2009. Tampoc és que hagi descobert una gran cosa;-)