El proper dijous 11, a les 19.00h, a l'Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat, s'estrena el documental científic Tras la huella de Darwin. Amb guió d'Harmonia Carmona, el documental usa com a fil argumental el cas Maeso, la infecció massiva amb virus de l'hepatitis C per part d'un anestesista de València. Aquest metge compleix condemna de més de 1.900 anys a la presó i en la resolució del cas la filogènia del virus fou determinant. La pel·lícula intercala píndoles divulgatives sobre la vida de Darwin i la seua teoria. Així mateix inclou declaracions d'un bon nombre d'experts, entre els quals hi ha Antonio Lazcano, Richard Dawkins, Rosemary i Peter Grant i el premi Nobel Sydney Brenner. El documental, dirigit per Harmonia Carmona i Maria Sales, està produït per la Universitat de València, a través del Taller d'Audiovisuals i la Càtedra de Divulgació de la Ciència.
Jordi Bascompte és un investigador de referència en l'àmbit de l'ecologia. Treballa a l'Estació Biològica de Doñana (un centre del CSIC). Bascompte s'acaba d'incorporar al comitè editorial de la revista Science i, com es pot comprovar en l'edició d'avui de Público, no té pèls a la llengua.
La setmana que entra s'acaba l'Any Darwin a la Universitat de València: seminari de recerca (dimecres de matí), bar de ciències (dimecres de vesprada), estrena d'un documental produït per la Universitat (dijous de vesprada) i conferència de cloenda (divendres de matí). Comentaré els entrants del menú. El dimecres a les 12,30h Carles Pedrós-Alió, de l'Institut de Ciències del Mar (CMIMA, CSIC, Barcelona) presentarà el seminari Un manual per a sobreviure a l'oceà: El genoma de Polaribacter MED152, a l'Institut Cavanilles a les 12.30h. Per la vesprada, a les 19h, una vegada més la cafeteria de l'OCCC acull el ja tradicional Bar de Ciències. En aquesta ocasió, el mateix Carles Pedrós-Alió i Pilar Francino (del Servei de Genòmica i Salut del CSISP) parlaran amb el públic sobre la biodiversitat invisible, tot això moderat per la Núria Cadenes, periodista d'El Temps. Carles és especialista en biodiversitat microbiana marina i participa en la confecció del catàleg internacional de microorganismes marins (ICOMM). Ha fet estudis per tot el planeta, inclós l'Àrtic, i és l'autor del llibre Desert d'aigua. D'altra banda, Pilar Francino s'acaba d'incorporar al CSISP provinent del Joint Genome Institute. Pilar treballa en la diversitat del microbioma humà, d'eixe parell de kilos de microorganismes que tots portem al damunt. En particular, l'interessa saber com s'estableix la microbiota de l'intestí humà en els nadons. Cada vegada descobrirem més coses sobre les relacions entre les nostres comunitats microbianes i l'estat de salut o malaltia. En fi, acabem l'Any Darwin però comencem l'Any Internacional de la Biodiversitat. I quina millor manera de fer-ho que amb la biodiversitat menys coneguda, la invisible, però al capdavall la més influent del planeta. Perquè no ho oblideu mai: sense els microorganismes no som res!
Una imaginativa campanya contra l'homeopatia recorre Gran Bretanya. 10:23 Homeopatia: no hi ha res, s'ha desenvolupat aquest matí en diverses ciutats. Exactament a les 10:23 del matí, grups d'activistes convocats per una societat d'escèptics s'han pres sobredosis de preparats homeopàtics, han engolit pots sencers de pastilles, simplement per a demostrar que no passava absolutament res. La campanya inclou una petició al govern per a que revise la inversió de fons públics (de l'ordre de 4 milions de lliures) en homeopatia. Així mateix, hi ha una petició a Boots, la gran cadena d'establiments relacionats amb els productes farmacèutics, per a que deixe de vendre productes homeopàtics. Es dóna la circumstància que Boots ha admés oficialment que sap que aquests productes no fan res però que els continua comercialitzant perquè hi ha gent que es pensa que sí que són efectius. Vaja que troben prioritari aprofitar-se de la gent ignorant que no de tenir un comportament empresarial ètic. El nom de la campanya, pel contrari, sí que té substància. Per què 10:23? Fa referència a 1023 (és a dir, un 1 seguit de 23 zeros) ja que 6 vegades aquesta fabulosa xifra és l'anomenat nombre d'Avogadro, una quantitat central en el raonament químic, la quantitat de partícules presents en un mol. Resulta que a les dilucions que es preparen els principis homeopàtics (1060), no hi ha ni una sola molècula en la solució, tot és aigua. La dilució és tan gran que ni tan sols equival a posar una gota de substància en l'aigua de tots els mars del planeta, com explica eficaçment Richard Dawkins en aquest vídeo. O siga, que aquest matí centenars de persones s'han pres pastilles de sucre que havien estat simplement banyades amb aigua prèviament. Una manera molt dolça i original de demostrar que això de l'homeopatia és una gran estafa, el major negoci de tota la història de la humanitat perquè et cobren per una cosa que no et venen.
La notícia científica de la setmana, que ha circulat àmpliament pels mitjans (BBC, NYT, The Guardian, Público), és la descoberta d'ornaments genuïnament neandertals: petxines perforades i pigmentades que servirien de penjolls. Un grup internacional i pluridisciplinar de recerca liderat per João Zilhão de la Universitat de Bristol, ha fet un estudi acurat de les petxines perforades trobades a dos llocs arqueològics del sud-est de la península Ibèrica: la Cueva de los Aviones i la Cueva Antón, localitzades en terres murcianes. L'estudi inclou aspectes com l'anàlisi química dels pigments, amb tècniques espectroscòpiques no destructives, la datació acurada de les mostres i l'anàlisi comparada amb altres troballes menys antigues (com les petxines perforades de la Cova del Parpalló).
Fins ara, les troballes de possibles ornaments neandertals eren d'una antiguitat coincident amb le periode de coexistència amb els humans d'aspecte modern i una interpretació que circulava era que no eren el resultat de la seua sensibilitat sinó de la mera còpia del que havien vist usar als cromanyons. Els espècimens murcians tenen 50.000 anys i, per tant, són deu mil·lenis anteriors a l'arribada a Europa dels nostres avantpassats immediats. Aquesta recerca, per tant, reforça la idea que al capdavall els neandertals no eren tan primitius com els havíem imaginat. La imatge que ens hem fet dels nostres cosins ha anat evolucionant i ara podem estar més segurs del seu pensament simbòlic, les seues destresses artístiques i el seu desig d'expressar-se mitjançant els ornaments corporals. Fins i tot, The Guardian ha publicat un editorial demanant perdó per l'ús despectiu del terme neandertal com a sinònim de primitiu, reaccionari o subdesenvolupat.
A banda dels grups britànics, italians, francesos i murcians, en la investigació han participat dos grups de recerca de la Universitat de València: els arqueòlegs de la Facultat de Geografia i Història Valentín Villaverde i Ernestina Badal i els físics de l'Institut de Ciència dels Materials Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia. La notícia ha arribat als mitjans locals a través de les agències Europa Press i Efe que confon el nom del Dr. Villaverde i l'anomena 'Agustín'. El diari Levante-EMV clona acríticament l'errada.
Seguiu llegint si voleu la referència completa del treball (el resum es pot llegir ací, però per a llegir el text complet, cal subscripció a la revista).
... moltes cosetes, però m'ha fet molta gràcia un paquetet que venia via Campins i que a dins portava el caganer del 2009: Charles Darwin, és clar. La peça és remarcable i ix de l'obrador de PepaPessebres. La destresa amb la forma i el color de Joan Romaní (àlies Scaramuix) i Pepa Brasó és manifesta en aquesta figureta irreverent del pessebre català. Cada any, a la seua parada de la Fira de Santa Llúcia, presenten les novetats i enguany no podia ser un altre personatge més oportú. Queden poques setmanes per a que culmine l'Any Darwin i la Universitat de València té reservades algunes activitats finals que tancaran un cicle nodrit i abundós... però confesse que mai se m'hauria acudit que, fins i tot, algú faria c... en Darwin. Preferesc no saber en què o en qui.
L'any 2010 és el de la biodiversitat. S'anuncien nombroses activitats però l'èmfasi tornarà a ser sobre la biodiversitat macroscòpica. Ja ho diu el meu admirat Carl Zimmer: If you want to appreciate the diversity of life on earth, you will need a microscope. Perquè cada vegada que parlem de biodiversitat hauríem de pensar que hi ha molta més de la invisible que de la visible, la que ens mostren els documentals de la tele. Zimmer es fa ressò, en un recent article a NYT, del projecte de seqüenciar el genoma d'una varietat de microorganismes que compensen el biaix en la distribució d'informació dins de l'arbre de la vida. Hom ha seqüenciat centenars de genomes per l'interès mèdic o biotecnològic de l'organisme estudiat i això ha fet que les branques de l'arbre de la vida explorades no estiguen distribuïdes homogèniament. Poques vegades s'han plantejat projectes per l'interès fonamental de conéixer millor la biodiversitat microbiana i la seua evolució. Ara que seqüenciar genomes és tan barat, el Joint Genome Institute (pertanyent al Departament d'energia dels EEUU) i la col·lecció alemanya de cultius tipus (DSMZ) proposen el projecte Genome Encyclopedia of Bacteria and Archaea (GEBA) per reequilibrar la situació i incrementar la resolució de la nostra imatge de l'arbre de la vida. El passat 24 de desembre Nature publicava una primera anàlisi basada en 56 genomes de microorganismes escollits per la seua posició filogenètica estratègica (l'article és lliurement accessible). Ja d'entrada han descobert més de 1.700 famílies de proteïnes noves! Un aspecte força interessant del projecte GEBA és que hi posen a disposició de la comunitat educativa un munt de genomes per a que els estudiants universitaris s'entrenen i puguen analitzar-los: adopta un genoma per a educació és una brillant idea per tal d'enrolar els estudiants en projectes científics. De fet, uns estudiants del Davidson College ja han publicat un article sobre el genoma que han analitzat pertanyent a un arqueu halofílic (Halorhabdus utahensis). El treball ha consistit en comparar els diferents mètodes computacionals d'anotació funcional (assignació de funcions a seqüencies de gens), un exercici crític de gran interès per evitar l'acumulació d'errors en les bases de dades. Si ja ens sembla que sabem poc de la biodiversitat macroscòpica real, resulta difícil de quantificar la nostra ignorància sobre la biodiversitat microscòpica. I, tanmateix, són els microorganismes els que dominen les cicles geològics dels elements... amb permís de totes les barbaritats antropogèniques que es vulga. El dibuix pres del NYT representa l'arbre filogenètic de tots els genomes bacterians amb el genoma complet seqüenciat fins avui, amb els 53 genomes acabats de publicar (punts) estratègicament distribuïts (noteu com d'actinobacteris, a la dreta, hi havia una representació menor en les bases de dades actuals).
La revista Presència publica aquesta setmana un dossier sobre evolució biològica. L'article d'Irene Casellas (del qual incloc la versió en PDF) es centra en la recerca paleontològica i acompanya un bonic pòster (de la sèrie dedicada a la biodiversitat catalana) que tracta de comprimir la immensitat temporal de l'evolució en un espai reduït. Com adverteix el dibuixant Toni Llobet, cal anar en compte amb l'escala temporal perquè la història de la vida, diguem-ne, macroscòpica, ocupa només una porció petita del total: un episodi de 500 milions d'anys dins d'una odissea d'uns 3.800 milions d'anys. Només un retret: com que Presència té vocació de publicació de tots els Països Catalans, hagués estat molt oportú referir-se als dinosaures del Maestrat o als importantíssims jaciments neandertals del País Valencià, per no eixir-nos-en d'allò fòssil, és clar...
El darrer dia de la tardor, amb el cel trist, li hem dit adéu... Com d'inexplicables i contingents poden ser la vida i la mort! Josep Gregori ha evocat l'artista i treballador imaginatiu i tenaç; Carles Alberola, l'absurd de l'absència inesperada; Manuel Boix, la brillantor del xiquet que volia ser pintor. Enric ens deixa una obra immensa i el record de la persona sempre amable i amb el somriure als llavis. A petició del seu fill, ha sonat la seua cançó preferida en la cerimònia de comiat. A partir d'avui, cada vegada que sone What a wonderful world, l'associaré indefectiblement amb el traç que creua el paper, suggeridor, volàtil, fugaç, fi com la frontera que ens separa del no-res...
Com cada any, la revista Science tria els avenços més significatius dels darrers dotze mesos: Breakthrough of the Year. Enguany el primer lloc l'ocupa la descripció d'Ardi, un fòssil d'un Ardipithecus ramidus femella. Des de la seua descoberta en 1994, un equip internacional de 47 científics han treballat en l'exhumació, reconstrucció i interpretació del fòssil. Té 4,4 milions d'anys (més antic doncs que la famosa Lucy, una femella d'Australopithecus de 3,2 milions d'anys) i per això es troba més prop del nostre avantpassat comú amb els ximpanzés, que s'estima que visqué fa uns 6 milions d'anys. L'estudi acurat del seus trets anatòmics (les mans, els peus, el crani i la pelvis, especialment) el posicionen, precisament, en una línia separada dels ximpanzés, ja dins del grup dels Hominins (el conjunt d'espècies humanes i els seus avantpassats directes), però en una època molt ancestral. El altres avenços importants que ha triat Science inclouen investigacions en cosmologia, ciència dels materials, biologia vegetal, teràpia gènica, la troballa d'aigua a la Lluna o la reparació del telescopi Hubble que ha permés noves imatges espectaculars de l'univers.
pereto |
diumenge, 20 de desembre de 2009 | 20:30h
Fa uns dies, amb motiu del congrés de la Sociedad Española de Biología Evolutiva, ens va visitar Janet Browne, catedràtica d'història de la ciència a Harvard i biògrafa de Darwin. Els dos dies i mig foren molt ben aprofitats: inauguració d'una placa conmemorativa al Rectorat, visita al Jardí Botànic i a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència "López Piñero", a banda d'una esplèndida conferència de cloenda del congrés sobre el paper dels aniversaris en la història de la biologia, amb una reflexió específica sobre el cas Darwin i com s'ha celebrat enguany i les vegades anteriors. Segons ella, en 1909, l'evolució era un fet científic acceptat, tot i que les explicacions podien ser poc darwinianes. De València estant, el debat era més aviat ideològic. El 1959 (centenari de L'origen de les espècies) va ser la celebració de la síntesi de la teoria evolutiva amb la genètica i la paleontologia. En 2009, totes les celebracions han estat influïdes, d'una manera o altra pel fenomen creacionista global, tot i la unanimitat científica al voltant del fet evolutiu. En la visita al López Piñero tingué ocasió de veure alguns dels fons històrics i, sobretot, els documents que es conserven de la celebració del centenari de Darwin en 1909. En la foto es veu el moment que es mira el recull de premsa de l'època, on es pot seguir molt bé tota la polèmica ideològica que va estudiar l'historiador Tom Glick. Només entrar al Palau de Cerveró, actual seu de l'institut, ens va dir que era el centre dedicat a la història de la ciència més bonic del món.
pereto |
diumenge, 13 de desembre de 2009 | 12:53h
Vint-i-un dies exactament li ha durat el Secretari d'Estat Carlos Martínez a la Ministra Garmendia, des de la publicació del dur editorial de Nature. El 4 de desembre fou fulminat pel Consell de Ministres. Sembla que la Ministra sospita que Martínez estava darrere del colp d'efecte de Nature. Va fer que el mateix Martínez desacredités públicament la prestigiosa revista britànica, oblidant que le text de Nature era un editorial (per tant, una opinió) i que no està sotmesa al sistema d'avaluació dels articles regulars. Sembla que la vespra de la destitució Martínez va rebre un lacònic SMS: Mañana te ceso. Cristina. Què dura és la política, no?
pereto |
dissabte, 12 de desembre de 2009 | 19:06h
És realment emocionant com, pas a pas, Catalunya consolida la seua realitat nacional. Demà són 700.000 els que estan cridats a dir si volen ser catalans a Europa sense cap dependència intermèdia: si volen anar a Brusseles sense passar per Madrid, tout court. Però és clar que el país no es fa només a cop de referèndums sinó de feina ben feta, durant molts anys. Em direu que sóc pessat, però torne a l'exemple de l'ICREA. L'Andreu Mas-Colell, el veritable ideòleg d'aquesta transformació intel·lectual i científica, ja ho deia: fem agradable i atractiu el país per als excel·lents i deixem que l'excel·lència atraga l'excel·lència. Mengem un arrós amb llamàntol amb el Cedric Boeckx. Una menja deliciosa corona una conferència magistral del Cedric. Ell va fer la tesi doctoral amb Noam Chomsky i treballa en lingüística teòrica, tractant de trobar les claus biològiques de per què els humans som capaços d'aprendre llengües. Davant d'un reduït grup de biòlegs de l'Institut Cavanilles, aquest biolingüista (com li agrada autoanomenar-se) demostra la seua senzilla i estimulant manera d'aproximar-se a aquesta peça crucial del trencaclosques humà. A la taula, Cedric es mostra molt obert i afable: és un fixatge molt recent d'ICREA i l'experiència de pocs mesos ja li permet afirmar que als Estats Units, on s'ha passat dotze anys investigant, mai havia trobat una institució de funcionament tan eficaç. I una vegada has decidit deixar Harvard, per què has triat Barcelona? li demanem. Segons Cedric, a Barcelona (una ciutat que li agrada per a viure, prop de la seua Valònia nadiua) hi ha una comunitat molt activa de lingüistes teòrics. També és el lloc d'origen del seu admirat Pere Alberch. Però, sobretot, a Barcelona hi ha el Ricard Solé, un altre membre d'ICREA. L'Andreu Mas-Colell estaria ben orgullós de saber que l'imant de l'excel·lència funciona a Catalunya.
Segons que informa el diari Levante-EMV, PP i PSOE es posen d'acord per reclamar el Campus d'Excel·lència Internacional per a les dues universitats públiques de la ciutat de València, UV i UPV. L'únic problema d'aquest insòlit acord (vull dir que fan com que mai estan d'acord en res, però per una vegada...) és que la reclamació li la fan al govern central. És a dir, que fan com si no sapigueren que l'únic responsable del fracàs és el rector de la UPV que s'ha negat sistemàticament a presentar un projecte conjunt. Aquesta era la regla del joc i es va voler continuar jugant fora dels límits imposats. Així que, per favor, senyors partits, afinen la punteria. Per cert, sembla que al campus de Vera hi ha indicis de reconducció del problema.
pereto |
divendres, 27 de novembre de 2009 | 09:45h
Fa temps que no hi ha conversa de cafè o debat públic de volada on es tracten temes de política universitària i de recerca on algú no traga a relluir el model català. Ho he dit moltes vegades, malgrat les limitacions, a Catalunya es viu una era daurada que va iniciar l'economista Andreu Mas-Colell i que, amb algun daltabaix, ha continuat fins ara. I quin és el secret? No hi ha millor manera de dir-ho que amb la cita tan volguda per Mas-Colell d'allò que va dir un rector de Harvard: Si l'excel·lència us sembla cara, proveu amb la mediocritat. Diners ben invertits: diners, molts; apostant només pels millors. Si es vol jugar en la primera divisió mundial de la ciència calen molts diners i els millors jugadors. Lògic, no? Avui trobem dues notícies que ens serviran per contrastar el model català amb l'absència de model valencià. La revista Science publica en el seu número d'avui tres (3!) articles on el protagonisme el té Luis Serrano, investigador ICREA al Centre de Regulació Genòmica del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Un altre dia comentaré el contingut (espectacular, sorprenent, engrescador, que alimenta la nostra perplexitat sobre la complexitat biològica...) dels articles. L'aposta per la ciència de qualitat és de llarg recorregut i ha d'estar fora de les oscil·lacions partidistes. Altura de mires polítiques, visió de mitjà i llarg termini... mmm, em semblen qualitats poc valencianes. I l'altra notícia és especiament dolorosa: el fracàs (la notícia enllaçada només està en versió castellana!) de l'intent d'esdevenir Campus d'Excel·lència Internacional per part de la meua Universitat. El culebrot començà fa uns setmanes i els propers dies ens caurà a sobre una espessa i feixuga lletania de victimisme. La culpa d'entrada, serà de Zapatero i dels seus ministres, de la discriminació de les perifèries (excepte Catalunya, esclar), i un insuportable etc. Vist des de la perspectiva de la demanda del Ministeri que les dues universitats públiques de la ciutat de València (la Universitat i la Politècnica) i la negativa reiterada de la UPV de coordinar-se amb la UV, és arribada l'hora de l'autocrítica i no d'anar-se'n per la tangent de les culpes alienes. Potser és hora també de deixar de creure's que som els millors i d'aplicar-se dosis de disciplina i humilitat per igual. I de demanar un impossible: que el govern valencià abaixe dels núvols dels grandes eventos i pose en pràctica una cosa tan senzilla com copiar el model català. Un impossible.
El proper dijous 11, a les 19.00h, a l'Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat, s'estrena el documental científic Tras la huella de Darwin. Amb guió d'Harmonia Carmona, el documental usa com a fil argumental el cas Maeso, la infecció massiva amb virus de l'hepatitis C per part d'un anestesista de València. Aquest metge compleix condemna de més de 1.900 anys a la presó i en la resolució del cas la filogènia del virus fou determinant. La pel·lícula intercala píndoles divulgatives sobre la vida de Darwin i la seua teoria. Així mateix inclou declaracions d'un bon nombre d'experts, entre els quals hi ha Antonio Lazcano, Richard Dawkins, Rosemary i Peter Grant i el premi Nobel Sydney Brenner.
La setmana que entra s'acaba l'Any Darwin a la Universitat de València: seminari de recerca (dimecres de matí), bar de ciències (dimecres de vesprada), estrena d'un documental produït per la Universitat (dijous de vesprada) i conferència de cloenda (divendres de matí). Comentaré els entrants del menú.
Una imaginativa 
La notícia científica de la setmana, que ha circulat àmpliament pels mitjans (
... moltes cosetes, però m'ha fet molta gràcia un paquetet que venia via Campins i que a dins portava el caganer del 2009: Charles Darwin, és clar. La peça és remarcable i ix de l'obrador de 
L'any 2010 és el de la biodiversitat. S'anuncien nombroses activitats però l'èmfasi tornarà a ser sobre la biodiversitat macroscòpica. Ja ho diu el meu admirat Carl Zimmer: If you want to appreciate the diversity of life on earth, you will need a microscope. Perquè cada vegada que parlem de biodiversitat hauríem de pensar que hi ha molta més de la invisible que de la visible, la que ens mostren els documentals de la tele.
La revista 
Com cada any, la revista 
Fa uns dies, amb motiu del congrés de la 
