La vista duró pocas horas, de hecho fue un consejo de guerra sumarísimo. Tenían ganas de condenarnos. Se ve que querían que sirviéramos de ejemplo para todos los demás. Los cargos fueron variopintos. Las penas también. A mi me cayeron 15 años por el cargo de “Creación y pertenencia a asociación ilícita, actividades subversivas, alteración del orden público y ataque a la unidad de la patria”. Es curioso que este último cargo nos fuera imputado sólo a los vascos como José María Calleja y yo. Tela. Y tela que José María Calleja, ahora, esté donde está –hoy está en el PP- (...)
   |  |
 No és pas una pèrdua minsa, la desaparició del millor escriptor català des de la guerra i la revolució de 1936-1939. L’atenció esmerçada pels mitjans de comunicació més solvents, n’és un barem. Personalment, sempre ha estat el meu autor de referència (...)  Nascut a la petita vila de Paxton, Nebraska, USA, el cantant va tenir una vida viatgera, de menut, a causa de la professió militar del progenitor. Folk, country, pop... són els gèneres musicals on es troba més còmode. Des de fa uns anys, viu al País Valencià, on hi té la seva parella, Paz Suay. La seva és una música agradable servida per una veu tendra i bonica. "1972" data del seu naixement, és una de les seves peces més conegudes i estimades. Val a dir que malgrat la seva joventut, té una notable i sovintejada producció discogràfica (...)  Manuel Delgado Villegas és en un bar acompanyat d’un grup de policies. El criminal guaita, insistentment, només seure, un gros ganivet. I va i li diu al comissari: escolti, a vostè no li fa por que un home com jo, l’assassí més gran, tingui a l’abast això. No –respon el cap policial-, guaiti: un altre policia agafa i exhibeix una pistola que deixa damunt de la taula. Arropiero, de seguit, apunta, amb un somriure: comissari, era una broma (...)  Tots dos es varen conèixer el 1945. L’un va arribar a líder del PCI, l’altre del primer sindicat d’Itàlia –la CGIL-, tots dos eren comunistes per bé que Lama procedia del camp socialista. Us en tradueixo de l’italià alguns comentaris telegràfics del gran Luciano (...)  Un llibre recent posa la capital catalana en el lloc de ciutats com ara París, Londres, Washington, Roma, New York... totes elles compten amb una guia maçònica, venerable institució, la maçoneria, que tant ha fet per la divulgació de valors com la llibertat i la democràcia (...)  El call jueu de la ciutat comtal va arribar a acollir, al segle XIV, unes 4.000 persones, un 10% de la població total barcelonina. Un sector que s'organitzava de manera independent a l'administració general vilatana. Fou, a més, el principal barri jueu de la Corona d'Aragó (...)  Enorme exposició, de, cosa gens ni mica habitual, gran i profund alè social sobre un fenomen produït durant els anys  La meva afecció per l’arqueologia va començar amb un programa de TVE, els anys seixanta, titulat “Misión Rescate”. Després hi seguiren col·laboracions amb el servei d’excavacions arqueològiques del Museu de Badalona, Can Sentromà, Can Butinyà ... (...)  Centre d’Atenció Primària El Gorg. Barri de Sant Roc. Badalona. Assumpte lingüístic (...)  Qui en dubta, dins del camp nacional, que Aran no és pas una comarca, ni una regió, sinó part de la nació occitana?. Doncs sembla que sí que hi ha dubtes i reserves mentals i regionalisme: el nou i l’antic estatut, la pràctica d’antics i nous governs, han negat a Aran el reconeixement generós i solidari que era menester (...)  El 15 de juny féu vint-i-cinc anys de la mort, amb les botes posades, durant un míting, mentre enraonava, d’en Berlinguer, un sard i de Sàsser –i amb un cognom d’origen català- el més carismàtic secretari general del Partito Comunista Italiano-PCI, amb el permís d’en Palmiro Togliatti. Un home seriós, de cara tristona, d’aparent feblesa física, molt fort moralment, i catòlic de missa diària. Fill d’una de les més poderoses famílies de l’illa (...)  Tots coneixem el tema: hi ha una esquerra abertzale, la lligada a Batasuna, que no condemna els atemptats, n’hi ha una altra, ara i sempre –abans encarnada per Euskadiko Ezkerra- que sí que ho fa: Aralar. Per cert, servidor hi pertany a la segona, a la que aposta per la pau i l'absència de violència i l'únic instrument de l'acció civil. Ambdues tenen les seves raons, ben legítimes, i una forma diferent, per tant, d'acarar el futur. Qui té, però, més raó? (...)  "J'écris ces pages comme on rédige un constat ou un curriculum vitae, à titre documentaire et sans doute pour en finir avec une vie qui n'était pas la mienne. Les événements que j'evoquerai jusqu'à ma vingt et unième année, je les ai vécus en transparence -ce procédé qui consiste à faire défiler en arrière-plan des paysages, alors que les acteurs restent immobiles sur un plateau de studio. Je voudrais traduire cette impression que beaucoup d'autres ont ressentie avant moi: tot défilait en transparence et je ne pouvais pas encore vivre ma vie. P.M. (...)  Programa “Música moderna”, de Barcelona Televisió, presentat i dirigit per l’Albert Puig, dijous a la nit; veig un documental dedicat al grup, amb subtítols en català, en un recorregut precís, amb música i entrevistes als seus integrants; una sorpresa que no s’atura, fa quinze dies que no deixo d’escoltar-me’ls: són Los reyes del k.o., un grup de blues que toca amb els millors instrumentistes i intèrprets USA. I una recomanació sincera: no us els perdeu, són bons de debò. La peça que més patxoca em fa? Cool, Cool mama (...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
EL CRIM DEL CAIXER AUTOMÀTIC
EL CRIMEN DEL CAJERO AUTOMÁTICO
LLENGUA I LITERATURA
MÚSICA
POLÍTICA
PREMSA
SINDICATS NACIONALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|