 Avui m'han arribat dos correus-e per diferents bandes amb la gracieta de l'acudit del traster d'en Fèlix Millet ple de bitllets. Fa dies també em van enviar el link del joc d'en Millet. I setmanes enrere vaig llegir la notícia dels graciosets de l'estudi de publicitat Alícia van canviar el nom de la plaça per Fèlix Billet (escrivint incorrectament billet; per cert, no ha d'estranyar car aquests graciosets no tenen la web en català).  Ahir vaig rebre un paquet a casa d'Edicions Bromera. Hi anaven dos exemplars de la nova edició del llibre que vaig escriure el 2004. En aquests cinc anys s'ha venut tota la primera tirada de 4.000 exemplars. No hi ha hagut "glòria" (vaja, que no ha estat un best seller) però sí que hi ha hagut constància en les vendes. Que no és poc. I això em fa estar content i satisfet. El contacte amb el llibre no l'he perdut mai, ja que cada curs he anat a un institut o altre on l'havien convertit en lectura pels alumnes d'ESO. La veritat, però, és que sí que he tingut la sensació d'allunyar-me una miqueta del tema tractat -l'ocupació nazi a la Catalunya Nord-. La veritat, després d'una època de devorar la història pàtria, d'uns anys ençà no m'interessa gens (a nivell intel·lectual i personal, evidentment). El pitjor és, però, quan la gent et demana "i un nou llibre per a quan?" Doncs mira, la veritat no ho sé. No és gens fàcil això d'escriure un llibre; almenys a mi no em va resultar gens fàcil. I tampoc és una obligació. Així que de moment, res a la vista. Cronologia històrica publicada a les pàgines centrals de l'Accent 165.  Des que aquest matí en Basté l'ha recomanat a la ràdio, que no he pogut deixar de mirar el vídeo de Kseniya Simonova. El "You've got a talent" (una mena d'Operación Triunfo) és un programa que premia les habilitats artístiques, i habitualment està plagat de cantants i ballarines desitjant esdevenir la nova Amy Winehouse.
En la versió ucraïnesa, però, una noia que fa dibuixos amb sorra es va endur el primer premi i ha passat a ser una de les sensacions del youtube. La noia, Kseniya Simonova, va representar durant uns 8 minuts la història del patiment de la població civil ucraïnesa durant la invasió nazi. Els dibuixos a la sorra i la banda sonora tenen una força dramàtica brutal. Aquella tragèdia, que va acabar amb més del 20% de la població ucraïnesa, és vivíssima en la memòria col·lectiva d'aquell país. Només cal veure la reacció dels espectadors i dels membres del jurat. Mireu-ho, val la pena: El text del final diu "Sempre estareu amb nosaltres, 1945"  La campanya de les eleccions europees dels partits parlamentaris s'està desenvolupant dins uns paràmetres molt diversos. Des del primer assalt del combat per la presidència espanyola entre PP i PSOE, fins als experiments sobiranistes de CiU, ERC i els seus socis menors, tot passant per l'assaig d'IU-ICV de retornar a un discurs més proper a l'esquerra transformadora. Tots aquests factors, juntament amb les diverses correlacions de força internes dins dels partits, conformen l'elecció d'un parlament atípic que ni té capacitat real de legislar ni amb les seves majories o minories constitueix executius.  Article publicat a la secció Política del número 154 de L'Accent. L'esgotament del sistema de partits del Principat ha tingut com una de les primeres conseqüències l'emergència de plataformes polítiques que van més enllà dels seus aparells i disciplina interna. Algunes d'aquestes plataformes han sorgit per iniciativa d'organitzacions socials i militància política de base, mentre que d'altres han estat impulsades obertament pels propis partits.  Atricle publicat a la secció Països Catalans del número 152 de L'Accent Des de fa prop d'una dècada el liberalisme català ha adquirit una presència notable en diverses esferes des d'on ha pogut desplegar el seu discurs fins a aconseguir fer-se un espai gens menyspreable entre l'opinió publicada. Tot aquest procés té com a nucli dinamitzador la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat que actua com un autèntic lobby liberal amb presència en diversos àmbits públics del Principat.  La muchacha del siglo pasado (Editorial FOCA, no hi ha edició en català), són les memòries de la comunista italiana Rossana Rossanda des de la seva infantesa fins a la seva expulsió del PCI el 1969. Repassa la seva infantesa a la Ístria en aquells moments italiana, la seva joventut amb la incorporació als partisans i al PCI. A partir d'aquell moment, ocuparà diversos càrrecs de política cultural dins el partit comunista més poderós d'occident que li permetran ser espectadora privilegiada dels principals esdeveniments polítics del segle a Europa. Finalment, davant l'emergència de la protesta juvenil i obrera, dissentirà de la línia conservadora del PCI davant els nous moviments i serà expulsada del partit. Al llarg dels anys 70 navegarà pel comunisme dissident italià i mantindrà l'activitat periodística, essent una de les fundadores de Il Manifesto.  Fa setmanes, durant la campanya electoral basca, Artur Mas va presentar-se com a màrtir dels derrotats per les minories aliades. Dies després la il·legalització d'una llista electoral va adulterar absolutament els resultats. D'aquí a uns anys els llibres d'història parlaran que Espanya és una democràcia plena des de 1977. Alguns nacionalistes catalans diran que això de les tupinades electorals és un "made in spain", però adulterar eleccions no només és producte cañí. Un dels principals experts del segle XX en ser timat per manipulacions electorals ha estat el Partit Comunista Francès.  En la política de curta volada, que dura des del TN Migdia al TN Vespre, ha caigut com una bomba l'article de Joan Carretero apostant per una nova candidatura el 2010. En canvi, per a mi, allò més remarcable d'aquest article és la proposta de concreció de la independència que, una vegada més, ha reiterat Carretero. Transcric el fragment:  Els principals projectes polítics presents al nostre país enfoquen els seus posicionaments respecte la qüestió nacional des d'una perspectiva més propera a les emocions que no pas al programa polític. És allò que podríem denominar una etiqueta política basada en el fur intern.  Cremats pel sol (Sol Ardiente en la versió espanyola) és una pel·lícula russa que narra un dia d'estiu de 1936 d'un heroi de la Revolució amb el rerefons de les purgues estalinistes. Rodada el 1994, està dirigida i interpretada per Nikita Mikhalkov. L'argument pot semblar simple (i és obligat explicar-lo simplificadament si no es vol deixar al descobert l'essència de la pel·lícula): el Coronel Kotov passa un dia d'estiu amb la seva família en una datxa, i de sobte apareix l'antic amor de la seva dona.  I ara Moldàvia. Sembla que un darrera l'altre, molts països de l'est topen amb conflictes nacionals irresolts, amb l'agreujant de ser part força destacada de la geopolítica mundial (a vegades és per preguntar-nos si hi ha algun poble que pugui escapar de la maleïda/apassionat geopolítica).  Demolidor testimoni de la matança de Sabra i Xàtila des de l'òptica d'un israelià. Ari Folman, el seu director, era un jove soldat israelià que va participar a la guerra del Líban de principis dels 80, però que no en pot recordar absolutament res. Aleshores, inicia un seguit d'entrevistes amb antics companys de l'exèrcit que li permeten reconstruir aquells fets i també fins a cert punt fer-ne una valoració ètica.  Article publicat a la secció Països Catalans de L'Accent número 151. Les protestes dels universitaris contra el pla Bolonya han provocat en les darreres setmanes una tempesta política al Principat. Les imatges i la polèmica entorn la càrrega policial dels mossos han situat en el punt de mira Joan Saura, però han sacsejat diverses peces del govern tripartit. Una vegada més s'han escenificat friccions agudes entre els dos socis menors mentre el PSC no apareixia fins al cap d'uns dies a imposar la seva autoritat a través de la figura del president Montilla. |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosALLò EN QUè PARTICIPO
ALTRES BLOCS
DE CINE
DE LLIBRES
Notícies VilaWeb
Llibertat.cat
Onsortir.cat - La Maixerina sccl
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
