Malgrat que molts dels nostres mitjans de comunicació no acabin d'apostar per la música en la nostra llengua, malgrat tenir un mercat realtivament reduït (sobretot perquè és un submercat enfront dels grans mercats anglosaxons i hispànics), tenim la sort de tenir un munt de cants i de músics que no tan sols aposten per la nostra llengua sinó que saben recórrer al nostre patrimoni literari a l'hora de fer cançons. Cada any s'enregistren unes 500 cançons amb música original i basades en poemes en llengua catalana de tots els temps!
És justament una mostra d'aquesta immensa, en molts sentits, activitat la que ens presenta el llibre (i CD) Terra i cultura, que ha editat Cossetània Edicions i el Grup Enderrock, amb el suport del Departament d'Educació i la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya.
Més enllà de la presència aquests dies de tots els territoris catalans a la Fira Expolangues de París, on, per cert, hi trobo a faltar el Departament d'Educació de la Generalitat, una de les institucions que més han treballat en el tema de l'ensenyament de la llengua (i que més materials didàctics pot aportar per a l'ensenyament de la llengua -vegeu, per exemple, el material Vincles, el material Galí o els diccionaris bilingües en xarxa), vull destacar la feina d'un grupet de catalans que viuen a Irlanda del Nord i que han volgut presentar la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre país en definitiva, en un lloc tan particular com és Belfast.
L'objectiu d'aquests materials és poder fer el reconeixement dins de l'aula ordinària de la llengua familiar d'alumnes procedents de l'Índia, del Pakistan, de la Xina o de Bangla Desh. Es tracta, per tant, d'una eina per poder treballar una de les bases d'un Programa d'Immersió Lingüística: el reconeixement del bagatge lingüísc de l'alumne (és just el contrari del que vam patir els catalanoparlants quan se'ns deia el nom en castellà, quan no es valorava la nostra llengua i quan no s'entenia que alguns dels errors que fèiem quan parlàvem o escrivíem en castellà era perquè, justament, perquè no érem castellanoparlants, de fet, a nosaltres ens aplicaven programes de submersió).
Aquest és el títol d’un llibre, recentment publicat per l’Editorial Mediterrània de Barcelona, on l’Institut Europeu de Programes d’Immersió (una entitat de la qual m’és difícil de dir si existeix o no, i ho dic com a vicepresident que n’he estat) publica les entrevistes que en els 25 anys darrers s’han fet a Joaquim Arenas, la persona que durant dues dècades va dirigir el Servei d’Ensenyament del Català. Així trobarem les publicades a Escola Catalana, Diari de Girona, El Segre, El Temps, El Peiódico, Diari de Barcelona, Presència...
D’entrada, aquestes entrevistes ens ajuden a donar una bona idea del que ha estat el procés de catalanització del nostre sistema educatiu i, en concret, del programa d’immersió, de la difícil catalanització de l’ensenyament secundari (encara pendent en alguns àmbits), de les relacions de Catalunya amb la resta dels Països Catalans...
Fins aquí, per tant, un llibre que ens permet conèixer millor els primers vint-i-cinc anys de política lingüística a Catalunya en el camp de l’ensenyament no universitari. Ara bé, en llegir el pròleg del llibre –i ja sabem que els pròlegs acostumen a ser una mena d’hagiografies–, no em puc estar de pensar que no s’acaba de dir tota la veritat i que una persona que no ha viscut directament aquest procés pot arribar a conclusions que no són ben bé certes, com podem llegir a l’entrada SEDECde la Viquipèdia. I tot plegat sense oblidar la importància de la tasca que ha fet Joaquim Arenas, sense el qual el sistema educatiu de Catalunya no hagués avançat tant –especialment a l’educació infantil i primària– com ho ha fet (recordem que vam passar d’un sistema educatiu totalment castellanitzat a un sistema educatiu on el català ha esdevingut, en bona part dels contextos, la primera llengua dels centres educatius).
La Llei de política lingüística, de 1998, estableix als articles 32.3 i 35.2 que: La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector.
Ara bé, en aquesta part del nostre país (1), el compliment de la Llei depèn molt de context sociolingüístic en què es troba l'establiment i de la voluntat de les diverses administracions a l'hora de fer-la acomplir (malgrat la tebiesa del nostre Govern mireu aquesta notícia dels "defensors de la -seva- llibertat") o a l'hora de donar una llicència d'obertura en el cas d'un ajuntament (en els documents adjunts trobareu la imatge de dos establiments que fa poquíssims mesos han estat oberts al centre de Mataró)...
(1)Malgrat tot els malgrats, només cal traspassar "la frontera" amb el País Valencià, amb la Franja o amb la Catalunya Nord per adonar-se dels avenços que s'han produït al Principat de Catalunya, és a dir, per adonar-nos de què vol dir tenir política lingüística o no tenir-la (o, de fet, tenir-la en contra)
Aquest llibre és la demostració que amb bona voluntat no n'hi ha prou per fer un material didàctic que, com es diu a l'hora d'esmentar els objectius pels quals ha estat fet, vol, entre d'altres qüestions, "reconèixer, valorar i promoure la diversitat lingüística" i "respectar els llenguatges aliens" (sic!).
Tot i que en l'apunt desgraneré els errors continuats del text pel que fa als aspectes relacionats amb la diversitat lingüística, també m'han sorprès, en tractar-se d'una publicació de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, alguns referents marcadament espanyols i, a més, innecessaris, quan, per exemple, parla de "llegat dels àrabs a Espanya", del Marroc com "el país més proper a Espanya pel sud" (tan difícil és fer materials didàctics no etnocèntrics però sí nacionalment autocentrats?) o alguns errors importants en la llengua escrita: "una ciutat que se'n diu Barcelona", "ja que explica la història en qui un nen arriba a un poblat", "fins hitot"..., o alguna falta de rigor quan es confon el que és una transliteració amb una transcripció fonètica.
I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord del nostre país. De fet, com es diu a la contraportada del llibre, aquest és el resultat de vint anys d’implicació (incombustible) en entitats de defensa de la llengua (actualment és vicepresident de l’APLEC –Associació per a l’Ensenyament del Català), de compromís en l’ensenyament del català (ha estat 18 anys al Liceu de Ceret i actualment a la Universitat de Perpinyà) i de constància personal en el treball de dignificació de la nostra llengua a l’Estat francès (recordem la llarguíssima lluita judicial que segueix contra aquest estat per aconseguir que el seu fill es digui legalment Martí i no pas Marti o Martin).
Ara fa quinze anys l'editorial de Vilassar de Mar Oikos-Tau ens va editar el nostre primer llibre: Redescobrim els Països Catalans. De fet, es tractava de tot un seguit d'articles sobre les diverses regions catalanes que havíem anat publicant a la revista La Miranda del meu poble d'origen, Capellades, entre agost de 1993 i febrer de1994: l'Alguer: el país català més oriental; el Conflent: la redescoberta del nord; Perpinyà, la catalana; les Illes Balears i Pitiüses: alguna cosa més que turisme; el País Valencià: la gran incognita; la Franja: llarga, prima i desconeguda; Andorra: una comarca catalana que ha esdevingut un estat. Tot plegat, complementat amb tot u seguit d'informació sobre les variants de la llengua catalana i sobre els conceptes llengua i dialecte, que ens semblava molt interessant d'aclarir per tal de tenir una visió més democràtica de la nostra llengua.
Com podeu anar comprovant periòdicament en aquest bloc, les relacions entre catalans i amazics, entre Catalunya i Tamazgha, són, malgrat les diferències en la situació sociolingüística d’ambdues comunitats lingüístiques, molt i molt intenses i, per tant, també ho són les complicitats que s’hi estableixen.
Una prova d’aquesta complicitat la podem trobar en el llibre que avui us presentem, la versió en català de poemes en amazic de Σumar Derwic, traduïts per Josep M. Jarque a partir de la versió francesa del propi autor. Com diu Jordi Badiella, un incansable activista de les causes catalana i amaziga, en l’epíleg, els versos de Derwic “són les paraules d’algú amb qui compartim no només principis universals, com ara el d’una percepció literària de la realitat o el de la vocació per l’educació (Derwic treballa de mestre a Tizi-n-Imnayen, a l’actual Marroc) sinó d’altres més particulars com ara el fet de formar part d’una nació sense estat, o el parlar una llengua minoritzada. Les semblances entre un amazic i un català són proporcionals a la distància que separa el seu sud del nostre nord, ben estretes”.
L'objectiu d'aquesta jornada era el de reflexionar sobre la incidència de l'ensenyament en l'ús social de la llengua, i, per fer-ho, és convidà experts del conjunt dels territoris catalans: Jaume i Gerard Fullana, mestre i periodista, respectivament, membres d'Escola Valenciana; Maira Isabel Cerdó Capellà, professora de secundària i membre de la junta de l'Obra Cultural Balear; Míriam Almarcha París, andorrana que és mestra de conferència de la Universitat de Perpinyà; Rita Peix, formadora de català de l'Institut Universitari de Formació de Mestres de l'Acadèmia de Montpeller a Perpinyà.
Cada ponent exposa la situació al seu territori d'origen. En el text adjunt us adjunto el text de la meva exposició, que parlava de la situació al Principat de Catalunya.
Nota: en la imatge, Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà
Per raons professionals i per raons familiars, he estat en aquestes dues setmanes darreres dos pics a Mallorca, i, certament, fa la sensació que, malgrat el que pensin molts principatins, alguna cosa va canviant a les Illes i va canviant a favor de la llengua catalana i a favor de la identitat conjunta de les diverses regions que compartim llenguai cultura (cosa la qual penso que no puc dir del Principat de Catalunya, on la idea de Països Catalans és a l’agenda –i en el cap– de molt poca gent.
En aquest apunt, voldria destacar alguns fets que considero altament positius i que penso que caldria fer conèixer a la resta de la comunitat lingüística, especialment al Principat de Catalunya.
El 21 de desembre proppassat es va aprovar, després d’anys i panys de parlar-ne (només 20!), la famosa Llei de Llengües d’Aragó, que ha despertat passions i que ha fet renàixer, com sempre, la fòbia anticatalana d’una part molt important de la societat aragonesa que, en el fons (o potser no tant en el fons) és profundament espanyolista (és allò d’haver estat, però no del tot, i no suportar que el teu veí sigui allò que tu t’hagués agradat ser però que mai no ho has acabat de ser del tot).
Només cal recordar les declaracions del PAR (Partit Aragonès Regionalista), barrejant el tema de la llengua, de l’aigua, dels béns de la Franja (que encara no entenc per què parlen de retornar, quan aquests béns mai no han estat propietat d’una diòcesi aragonesa?) o el PP feroçment en contra de la denominació de català al català de la Franja (mireu la imatge), com podem comprovar en aquesta web creada únicament per a aquest tema i que té com a títol “No a la imposición del catalán” (http://www.noalaimposiciondelcatalan.es/). I no cal oblidar polèmiques estèrils i absurdes que desperten passions a Aragó com, per exemple, el nom medieval de la corona que compartíem, la nomenclatura d'un rei... o la recent candidatura (per a mi absurda) de Barcelona a les Olimpíades d'Hivern, a les quals també opta, sense gaire èxit, per cert, Saragossa... Per veure'n un exemple un recomano veure aquests vídeos de la Televisió pública d'Aragó d'un gust més aviat dubtós i, sobretot, de molt mala educació: http://www.youtube.com/watch?v=nG8tRj4D6Sw&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=vV0S1MzhlhA&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=klgBXlaY4hc&feature=channel
És evident que només amb una feina de respecte per la diversitat, de promoure-la en els mitjans de comunicació, en l'escola... es podia haver fet entendre a la població aragonesa el respecte pel català i per l'aragonès, però ja se sap que contra Catalunya tot s'hi val, perquè cohesiona el grup (l'aragonès i l'espanyol en general).
En l’apunt següent intentarem desgranar què pot significar aquesta llei per a la nostra llengua en territoris administrativament aragonesos.
En aquests dies nadalencs és habitual rebre a les cases escrits que apel·len a la nostra solidaritat envers els “necessitats”. Ara, acabo de rebre una "afectuosa" carta que em fa arribar la representació a Madrid d’un ordre religiós que té missions a les “selves amazòniques”.
El redactat, ple de referències a aquestes dates (“Feliz Navida para Vd. y para todos sus seres queridos”, “Acogemos con alegría al Niño-Dios, com lo hace Vd. en estos entrañables días de Navidad”, “nos acercamos hasta su hogar en esta Navidad para desearle unos felices días en compañía de sus seres queridos”), ens demana el nostre ajut, el nostre “aguinaldo navideño”, per tal que tinguem l’”alegría” d’unir-nos a la “tarea humana, cristiana y misionera” que duu a terme l’ordre religiós a la selva amazònica peruana, i que consisteix “en la evangelización y en la promoción social de aquelles etnias que han sido olvidadas y postergadas siempre”.
En els anys darrers han arribat al nostre país un nombre considerable d’alumnes procedents del que generalment s’anomena subcontinent indi, el que es coneix amb el nom de l’Indus, que inclou el Pakistan, l’Índia i Bangla Desh. El 30 de juny de 2009, al nostre sistema educatiu teníem 2685 alumnes de Pakistan, 1553 alumnes de l’Índia i 485 alumnes de Bangla Desh (a més de 139 del Nepal, 1 del Bhutan i 1 de Sri Lanka, per acabar de completar el mapa de la zona).
En aquest apunt us oferim informació bàsicament de les llengües hindi/urdú i bengalí, parlades als tres estats més grans de la zona i que, en el passat, formaven part de l’Imperi britànic de l’Índia.
Fa uns anys, aproximadament uns nou o deu, quan era membre actiu d’un partit independentista de Mataró, vaig iniciar una campanya sistemàtica en què s’enviaven escrits als regidors mataronins (majoritàriament del PSC) que dirigien cartes bilingües a la població.
L’argument era, jurídicament parlant, molt clar: a l’article 9 de la llei 1/1998, de política lingüística, aprovada amb els vots a favor del PSC, IC i CiU, en l’apartat referit a la llengua de les administracions de Catalunya, es diu que “la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar normalment la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen”.
I acabàvem amb una recomanació al regidor en qüestió: “Li demanem que tingui en compte aquestes consideracions, ja que, per garantir la continuïtat del català com a llengua d’ús, creiem que és necessari que, en alguns àmbits, i tal com ja es marcava en la llei de normalització lingüística de 1983 (aprovada per la pràctica totalitat dels parlamentaris catalans), el català ha de ser la llengua de referència, cosa la qual no passa en l’escrit que vostè ha dirigit a la ciutadania.
Amb l’entrada d’ERC com a soci minoritari a l’Ajuntament de la ciutat semblava que aquesta pràctica bilingüista ja havia passat a la història, fins ara...
En aquest apunt us oferim informació sobre una de les comunitats d'immigrants més important dels Països Catalans, la comunitat procedent de l'Estat xinès. Només al sistema educatiu de Catalunya el 30 de juny de 2009 hi havia 6330 alumnes d'aquesta procedència!
De fet, les mateixes característiques d'aquest col·lectiu fa que se sàpiga poques coses d'ells i de quina és realment la seva llengua. Si aprofundim en el tema descobrirem que, atesa la seva procedència geogràfica majoritària, la majoria dels xinesos del nostres país no tenen com a llengua pròpia el xinès mandarí (el que hom entén normalment com a xinès), sinó el xinès wu (un wu i un mandarí quan parlen en la seva llengua pròpia no s'entenen i, de fet, la diferència seria comparable, per fer-nos una idea, a la que hi ha entre el català i el romanès).
Tot seguit trobareu informació sobre aquestes dues llengües (per fer-la he rebut l'assessorament d'una estudiant de la Universitat de Girona, Andrea Dudu, que resideix a la Garrotxa i que és parlant, cada cop més conscienciat, del wu -pel que fet, com ella mateixa diu, de viure a Catalunya on ha començat a entendre que no hi ha llengües ni millors ni ptijors).
En el mapa adjunt, zona on el wu és llengua pròpia.
Tres persones m'han comentat el que va succeir aquest dilluns passat en el concurs-oposició convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet per cobrir vuit places d'auxiliars (funcions administratives), integrades en l'Escala d'Administració General, subescala Auxiliar, subgrup C2, com a funcionaris/àries de carrera, de les places vacants a la plantilla de funcionaris/àries d'aquest Ajuntament. I de debò que com a fill de l'Hospitalet de Llobregat i ciutadà d'un país que, se suposa, legisla a favor de la llengua catalana, encara no em sé avenir. Segons m'indiquen, tant l'explicació oral de les persones que s'encarregaven d'administrar la prova com les pròpies preguntes d'aquesta prova eren únicament en llengua castellana.
Fa uns dies comentàvem l'homenatge que la Institució de les Lletres Catalanes havia fet a l'Alguer al poeta Antoni Canu amb motiu del seu 80è aniversari. El divendres 27 de novembre, a les 19,30, es farà, ara a Barcelona, la segona part d'aquest reconeixement.
L'acte es farà a l'Ateneu Barcelonès (al carrer de la Canuda, 6) i comptarà amb la presència de l'autor i dels cantants algueresos Franca Masu i Claudio Sanna, que recitaran poemes de Canu.
Sens dubte, es tracta d'una excel·lent ocasió per sentir la variant més oriental de la llengua catalana i de poder sentir i llegir una de les veus més interessants de la poesia algueresa actual. En aquest sentit, cal recordar que s'acaba d'editar la, fins ara, obra completa d'Antoni Canu, un llibre que s'acompanya d'un CD on podem sentir la pròpia veu del poeta recitant i poemes interpretats per cantants algueresos (escolteu la versió del poema L'esperença, interpretat per Franca Masu), catalans i, fins i tot, sards (que canten, però, en català), d'entre els quals volem destacar la magnífica veu de Franca Masu.
La "famosa" delegació nicaragüenca que aquests dies ens ha visitat a iniciativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha fet una sessió de treball al Departament d'Educació, en la qual, entre d'altres qüestions que han tractat altres persones, els he explicat la gestió de les llengües al nostre sistema educatiu.
D'entrada cal advertir, i contràriament a allò que es pensa, que Nicaragua és una estat plurilingüe, on conviuen, a part de l'espanyol, llengües ameríndies (en la visita hi havia representants miskitu, sumo-mayangana, Rama) i llengües d'origen crioll (kriol i garífuna). En el marc del procés de descentralització de l'Estat i en un context en què conviuen realitats lingüístiques diverses, aquests representants de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud (RAAS) i de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) han visitat Catalunya per conèixer, per bé i per mal, la nostra realitat.
Ahir vaig assistir a la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus, que tres-cents cinquanta anys després encara divideix Catalunya. Com cada any, a més, és la data en què clou el Correllengua, que durant mesos ha recorregut els diversos punts del nostre país.
Tres-cents cinquanta anys no han estat, però, suficients per esborrar la catalanitat del nord de Catalunya, però gairebé... Sort n'hi ha, però, d'una xarxa de parlants (com a l'Alguer, com a la ciutat d'Alacant) que continuen fent viva la llengua (des de l'escola, des d'alguns mitjans de comunicació, des de la música, des de la política...) que fa que la llengua no acabi de morir...
Passant la frontera, no deixes de pensar com de mal ha fet, com ens ha arribat a separar, com ens ha arribat a fer d'espanyols o de francesos, i com les llengües d'aquests s'han fet omnipresents a casa nostra (especialment el francès). I com són d'immutables, malgrat europes, transicions, maigs del 68... que, fins i tot, encara hi ha policies que es dediquen a fotocopiar els carnets d'identitat de persones que, en el marc de la Unió Europea, exerceixen el seu dret a manifestar-se en un altre Estat -a la frontera de la Jonquera es van fer aturar diversos autocars de Catalunya Sud i es va procedir a identificar tothom! I tan mutables com han estat les fronteres en altres llocs (demà es commemoren els 20 anys de l'ensorrament del mur de Berlín i dels grans canvis fronteres d'Europa de l'Est)...
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
