El 18 de desembre proppassat va morir a l'Hospital de Montpeller a l'edat de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha fet per la llengua i la cultura nord-catalanes en aquests anys darrers.
Malgrat que en Cala era barceloní, fill d'un menorquí, les circumstàncies de la vida, especialment el compromís amb l'alliberament nacional dels Països Catalans, com bé ens recorden el músic Marcel Casellas i el periodista i escriptor ja nord-català Aleix Renyé, el portaren a viure a la part més septentrional del nostre país, a l'anomenada Catalunya del Nord, on va esdevenir un dels catalitzadors de la vida cultural i lingüísitca catalanes.
En aquest apunt només voldria recordar algunes de les iniciatives a favor de la llengua i de la cultura catalanes en què va participar...
Aquest microestudi s’ha fet a partir d'una mostra de 85 alumnes de 2n d’ESO (de fet, tot els alumnes d’aquest curs: 3 aules) d’un institut de titularitat pública d’una ciutat catalana de més de 100.000 habitants. L’institut es troba situat al barri del centre de la població, on, segons dades municipals, i si considerem també que recull alumnes del primer eixample de la població, hi ha un 75,24% de la població nascuda als Països Catalans i un 11,94% de població de nacionalitat estrangera.
En aquest sentit, la nostra mostra ens indica que un 72,94% dels alumnes són nascuts als Països Catalans, mentre que un 22,35% de l’alumnat és de nacionalitat estrangera. Totes les dades confirmen, i aquesta mostra no n’és l’excepció, que la població d’origen estranger es troba sobredimensionada a l’ensenyament públic: segons dades oficials, només el 16,39% de l’alumnat de nacionalitat estrangera fa classes a l’ensenyament de titularitat privada -26.456 dels 161.413 alumnes estrangers-, encara que l’escola privada escolaritzi el 34,82% del total de l’alumnat -430.835 dels 1.237.374 alumnes que té el nostre sistema educatiu. Per tant, l’ensenyament públic té un 83,61% dels alumnes estrangers de Catalunya. Els alumnes estrangers representen el 16,73% de l’alumnat de l’escola pública i només el 6,14% de l’alumnat de l’escola de titularitat privada. En el conjunt del sistema educatiu els alumnes estrangers representen el 13,04% de l’alumnat. En definitiva, estem analitzant una mostra en què la població d’origen estranger és força més alta que la mitjana catalana (9 punts) i, fins i tot, més alta que la mitjana de l’escola pública (6 punts).
En la imatge: llengua amb la qual se senten identificats els alumnes.
Actituds com les que vam poder veure ahir d'alguns representants sindicals dels mossos em fan avergonyir com a funcionari (en aquest cas, docent) i com a ciutadà d'un país que ha rebut i rep constants atacs a la seva llengua. Si la mesura de pressió és fer ús de la llengua castellana és que tots plegats hem perdut el nord... I, certament, els fan perdre tota la raó que puguin tenir i posar (encara més) bona part de la ciutadania en contra del funcionariat (que, en molts fòrums, se'ns ha presentat com a culpables d'una crisi financera que, certament, no hem generat pas nosaltres, i menys a Catalunya).
Potser les mesures haurien de ser altres, com, per exemple, apostar per un model policial que eviti, de totes totes, l'ús de la violència, l'exhibicionisme gratuït de cascos i d'una mena d'armadures modernes com les que vam poder veure, per exemple, l'estiu passat a la Festa Major de Mataró, "Les Santes" o no parlar entre vosaltres en castellà quan esteu vigilant l'estàtua de Rafael de Casanova l'11 de setembre...
I, mireu, la vostra actitud em fa recordar altres èpoques passades, en les quals, potser, alguns se sentiren més còmodes (de fet, no els haguessin demanat ni el nivell B de català, que és el que es demana a la convocatòria de mossos! -recordeu que, quan s'acaba l'ESO s'obté l'equivalent del nivell C!!!!).Si en teniu ganes, llegiu la batalleta següent i entendreu per què, a molts, ens ha molestat, i molt, la vostra actitud...
El curs passat vaig tenir l'oportunitat de fer el postgrau sobre gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, que comptava amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme UOC-Linguamón i de la Casa de les Llengües-Linguamón, organisme públic que, malauradament, és a punt de desaparèixer enmig d'aquesta mena de desastre econòmic i de manca d'horitzó en els quals estem vivint (espero, sincerament, que no es perdi la feinada que han fet i de la qual encara podeu gaudir a la seva pàgina web).
En tot cas, és evident que tot el que s'ha fet en aquests anys per la diversitat lingüística del nostre país i del món! des de la Casa de les Llengües-Linguamón, i que, d'alguna manera, ha culminat en aquest postgrau -que desitjo que pugui continuar durant molts més cursos-, ha estat una molt bona feina que segur que ha servit perquè molta gent entengui la riquesa que significa la diversitat lingüística i cultural de les nostres societats i, sobretot, que no hi ha llengües ni pitjors ni millors, que no hi ha parlants de segona ni de primera, que no hi ha llengües més riques ni llengües més pobres, que les llengües s'han de preservar, que s'ha de fomentar el plurilingüisme sense oblidar la llengua del país... Gràcies Marta, gràcies Mercè, gràcies Vicent, gràcies a tot l'equip que, des de Linguamón, ha estat fent feina per a la llengua catalana i per a les llengües del món i sort en el futur (em sap greu recordar que moltes de les persones que hi han treballat, i que tenen una formació excepcional, aniran directament a engruixir l'atur d'aquest país!).
En una botiga de llibres saldats i d'andròmines diverses de segona mà de Mataró, oberta durant aquests dies de Nadal i, certament, de dubtosa continuïtat, he trobat alguns volums de la col·lecció de la història en còmic Quetzalcoatl, que va publicar en espanyol Edicions Glénat al final de la dècada dels 90 i fins a la meitat de la dècada passada (se'n van publicar sis volums, ara descatalogats, dels set que originalment formen la col·lecció completa d'aquest còmic francès del dibuixant i guinista Jean-Yves Mitton).
Quetzalcoátl és una paraula nàhuatl, una de les llengües autòctones de l'actual Mèxic, que, abans de l'arribada dels espanyols, en ser la llengua dels asteques, havia esdevingut una autèntica llengua franca de la zona.
El còmic ens narra la història d'un personatge històric, la Malintxe, i de la trobada (de la topada podríem dir) de dos mons: l'hispanocatòlic i l'amerindi... És una història dura, molt ben travada, i sense concessions, com, segurament, ho van ser aquells temps de conquestes, d'exterminis, d'incomprensions..., però el que ens interessa en aquest bloc és el tractament sociolingüístic que hi trobem...
Ho sento, però n'estic fart... I, sobretot, disculpeu-me pel to, però en un moment en què tothom jutja la feina dels treballadors en general i dels funcionaris en particular, permeteu-me que parli de dos polítics que, se suposa, haruien de ser model de saber fer les coses, i més quan són membres de les forces polítiques amb responsabilitats de govern, uns a Catalunya, els altres a l'Estat. Us imagineu una llengua "normal", com és l'espanyol a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma, en què els polítics parlessin la seva llengua com parlen molts dels nostres polítics o que, a l'hora d'escriure, fessin els errros de l'escrit que us ensenyem en aquest article? Haurien de plegar per vergonya, perquè tothom els veuria com uns ignorants...
Doncs bé, al país amb una llengua on tot s'hi val, resulta que tenim polítics (la carta és signada per dues forces polítiques de la ciutat de Mataró) capaços de fer un escrit que no arriba a les dues pàgines amb més de 20 errors de tota mena.
Per a més inri, el regidor que signa en nom de l'alcalde, Joaquim Fernández, de CiU, és actualment el president del Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme i el regidor que signa en nom del PP, José Manuel López, és, segons la seva biografia oficial, mestre i copropietari d'un col·legi d'infantil i primària a Sant Boi de Llobregat (sense comentaris!).
El text l'ha fet públic la revista Capgròs de Mataró i es tracta d'un acord de governabilitat, que sembla que no ha reeixit, que van signar aquestes dues forces polítiques i que s'ha mantingut en secret fins ara...
Un títol valent, atrevit, sense embuts... com valent, atrevit i sense embuts és en Jordi, que, com hem vist, en un moment tan complex, econòmicament parlant, com és l'actual s'atreveix a muntar a Argentona, lloc on ara resideix, una editorial de país i sense complexos...
I, justament, el títol no ens ha de portar a enganys: no hi trobareu un llibre simple, amb arguments simples, amb pensaments simples, sinó un llibre raonat, amb argumentacions sòlides, explicades, això sí -i és una de les característiques principals de l'autor, que sap fer fàcil allò que, a voltes, és molt difícil d'explicar-, d'una forma senzilla, entendora...
Massa vegades sentim a dir que el català és l'única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles "víctimes" (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot arribar a presentar com a vícitma i al revés, com les vícitmes són presentades com a botxins quan intenten aixecar el cap!); i molts els que hi estan a favor, perquè és una manera d'enfortir el discurs, a voltes cofoista, de l'anem avançant...
La realitat, però, és molt més complexa, i en aquest apunt, mitjançant autopreguntes, intentem explicar-la un xic...
De petit, quan anava amb els meus pares al mercat de Sant Antoni, agafàvem al barri de Sant Josep de l'Hospitalet el carrilet -ens duia fins a la plaça d'Espanya de Barcelona. Allà baixàvem per l'avinguda de Frederic Mistral fins al carrer Floridablanca, on trobàvem els Jardinets de l'Alguer. Crec que va ser la primera vegada que vaig tenir informació sobre la ciutat catalana de Sardenya. Recordo molt vagament la placa informativa.
Passats els anys, els jardinets no sé si són mereixedors d'aquest nom, malgrat que, sortosament, encara hi ha qui l'utilitza, com és el cas de l'Assemblea del barri de Sant Antoni. Els jardinets fan una sensació d'abandonament evident i la mostra és la placa que jo recordava, que està -de fet, ja no hi és- com podeu veure en la fotografia que acompanya aquest apunt i en la fotografia, de més aprop, que trobareu com a document adjunt.
Gris homenatge barceloní a una ciutat que ha conservat la nostra llengua durant 700 anys. Que coneguem, només hi ha una altra referència a l'Alguer al nomenclàtor barceloní: el carrer de l'Alguer, un carrer curt, curtíssim, ple d'escales, situat al Carmel i sense cap mena d'interès...
En altres apunts d’aquest bloc, ja hem explicat que l’escola d’aquest país no sempre respon a aquell lema de l’època de transició: escola catalana en llengua i continguts. Les nostres universitats no han format en les dècades darreres els mestres que el país necessita: a la immensa majoria de les noves fornades de mestres ningú no els ha explicat què vol dir ensenyar català i en català en contextos en què la llengua familiar de la majoria de l’alumnat no és el català –és a dir, qui els ha explicat què vol dir “immersió lingüística”. En aquesta línia, no cal dir que la formació inicial dels llicenciats en didàctica de la seva assignatura en general i de l’aplicació d’aquesta didàctica en contextos en què l’alumnat té una baixa competència lingüística en català en particular no és que no sigui l’adequada, és senzillament nul·la. La formació continuada, la feta principalment des de l’administració i des de les escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica, relacionada amb aquesta immersió va ser realment important els anys 80... Després un cert esllanguiment als anys 90, com si tot ja estès fet... no és fins al final de la primera dècada del segle xxi que no es torna a reemprendre el tema, però sense l’impuls institucional que havia tingut vint-i-cinc anys abans...
Però i pel que fa als continguts? Que lluny són les nostres escoles del que es pot veure en altres entorns... Quins referents es donen als nostres alumnes? Per fer-nos una idea de la situació, farem servir un article publicat aquest mes d’octubre a Perspectiva Escolar, una publicació de Rosa Sensat.
En el marc dels actes del Correllengua 2011 que es fan a Mataró, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) organitza a la capital maresmenca la conferència Per què molesta tant la immersió lingüística i l’escola en català?a càrrec del professor de la UOC i de la UB Llorenç Andreu.
L'acte es farà el dijous dia 20 d’octubre proper, a les 19,30 a Can Palauet de Mataró (carrer d'en Palau, 32-34, darrere la plaça de l’Ajuntament).
L'objectiu de la conferència és fer conèixer, mitjançant allò que ens diu la recerca en temes d’educació, els avantatges que té la utilització de programes d’immersió lingüística en alumnes que no tenen el català com a primera llengua. La conferència, a més de poder ser de l’interès dels professionals de l’ensenyament, també pot ser interessant per a les associacions de pares i mares, ja que intentarem explicar els avantatges que té el nostre model lingüístic escolar per al conjunt de la població, independentment de l’origen lingüístic de les famílies.
Els organitzadorsde la tradicional Botifarrada a la hispanidadque cada 11 d'octubre es fa a Mataró (i ja en són 17 les edicions!) m'han demanat que, en nom de la CALde la capital maresmenca, faci un petit parlament sobre la situació de la llengua.
Què voleu que us digui? En un dia com aquest en què l'Estat celebra amb desfilades militars el seu expansionisme lingüístic i en una època com aquesta que en temes de llengua (catalana) sembla que estiguim retrocedint de cop 30 anys, no em puc d'estar de recordar aquelles paraules que va dir fa uns anys, sense posar-se vermell, la persona que és el Cap d'Estat i que és símbol de la seva unitat i permanència (amén!):
"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"
A partir d'aquestes idees vaig articular el discurs que trobareu en el text de l'apunt...
Molt s’ha dit sobre les sentències en contra del català, especialment les que fan referència a l’ensenyament no universitari, que, en principi, al Principat de Catalunya, es vehicula normalment en aquesta llengua, per això em limitaré a fer algunes consideracions a l’espera del que, finalment, decideixin tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que ha acceptat la interlocutòria de la Generalitat mitjançant la qual s’intenta provar que la Generalitat fa un model educatiu ajustat a la llei) com, un altre cop, el Tribunal Constitucional, que encara té pendent de decidir sobre la constitucionalitat de la Llei d’educació de Catalunya (en concret els impulsors del recurs també afirmen, entre d’altres qüestions, que el català discrimina el castellà), i a l’espera, és clar, del que pugui fer el govern (desacatar, acatar, intentar negociar políticament, com ja es va fer en el passat, fer veure que no ha passat res...).
Llegint el que he llegit en el programa de les Festes del Pilar que ha editat l'Ajuntament de Fraga, i parafrasejant Joan Fuster, el títol d'aquest apunt és el més suau que se m'acut davant la indiferència i menyspreu envers la nostra llengua que mostra l'actual equip de govern (PP) de la capital franjolina.
De fet, aquesta portada que reproduïm, i la frase "Ole le, ola la, se peñero e, lo millor que ña..." (sic) i un lacònic "Bones Festes", que acaba un article fet íntegrament en castellà, són les úniques expressions escrites en llengua catalana (en algun cas hauríem de dir pseudoescrites) en un programa de 70 pàgines!
Però això no és el més greu, la lectura de la introducció que es fa al pregoner de les festes, Hipólito Gómez de las Roces, i el que diu aquest personatge ens fan recordar altres temps que, malauradament, sembla que estan tornant, si és que mai no se n'havien anat.
Catalunya ha estat, sens dubte, la part dels Països Catalans en què hi ha hagut elconsens polític i social més ampli (fins i tot més que Andorra, l’únic territori de parla catalana “independent”) a l’hora de fer del català la llengua primera (principal) del sistema educatiu.
En aquest apunt, repassarem el procés que s’ha seguit, a voltes més lent del que hagués estat desitjable, i que podem dividir en cinc grans etapes (la cinquena etapa tot just està començant):
En el document adjunt trobareu les preguntes (i les respostes) que m’han fet des del periòdic popular dels Països Catalans L'Accent (núm. 210).
Crec que ens poden ajudar a centrar un xic més la qüestió, sobretot després de l’allau de despropòsits que he sentit aquests dies (jutges amb responsabilitat que un dia diuen una cosa i l’endemà una altra, periodistes i polítics que confonen immersió lingüística i ensenyament en català...).
Fa uns dies comentàvem que una de les característiques d'una llengua no normalitzada era la poca cura que es podia observar en molts dels escrits públics que s'hi feien.
M'ha sorprès, però, que aquesta manca de rigor, de seriositat (impensable en llengües com l'espanyol o el francès), arribi als contes infantils, tal com he pogut observar en el Conte de Santes que enguany ha publicat en paper el diari digital i també revista setmanal gratuïtaCapgròs de Mataró i el Maresme. Una publicació que, per cert, tant en la versió en paper com en la digital (menys en aquest cas) sempre s'ha caracteritzat per un ús força correcte de la llengua...
Tot i que, segons consta en els crèdits, l'escrit de Manuel Cusachs i Corredor ha passat per les mans d'una correctora (sic!), les errades que hi trobem són pròpies d'un alumne que no hauria de passar l'assignatura de llengua catalana de batxillerat (o potser de 4t d'ESO si fóssim un pèl més estrictes!).
Preparant el viatge de vacances d'estiu a Costa Rica, vaig tornar a veure el programaAfers exteriors dedicat a aquest estat de l'Amèrica Central. En un moment del reportatge, en Miquel Calçada visita l'ambaixada espanyola, on havia treballat un dels catalans entrevistats (impagables els comentaris del Miquel, en un exercici d'autocentrament nacional que rarament es veu a les nostres televisions). Em van sorprendre molt, però, les afirmacions de l'ambaixador espanyol: segons ell, Costa Rica "no tiene problemes raciales", "ni tampoco no tiene problemas lingüísticos". Ves a saber què volia dir realment l'ambaixador i més quan parlava a una televisió de Catalunya?
Certament, no hi he detectat, aparentment, excessius problemes racials. Tot i que no em deixen de sorprendre les dades que algunes fonts donen sobre la distribució de la població segons la procedència: 87 % d'europeus (d'origen sobretot espanyol) -Atlas des peuples d'Amérique de Jean Sellier (2006)-, "un 95% de costarricenses son descendientes de europeos y mestizos de variadas mezclas étnicas, un 3% afro-descendientes, los indígenas y los asiáticos orientales un 1% cada uno, y un 1 % otros. Otras fuentes más detalladas afirman que la población de tez blanca en Costa Rica es del 77%, los mestizos y mulatos representan el 17%, los afro-costarricenses un 4%, los asiáticos un 1% y los amerindios un 1%" -entrada en espanyol de la de la vikipedia-, o "la major part de la població és criolla (86,8%), bé que hi ha també amerindis (5000), mestissos (7%), negres i mulatos; els amerindis es distribueixen per les províncies de Limón, Guanacaste, Puntarenas i San José, i els negres per Puntarenas i Limón, província, aquesta darrera, on constitueixen el 33,2% de la població" (segons l'Enciclopèdia Catalana)... Ja podeu veure que les dades no quadren de cap de les maneres (per exemple, només d'indígenes bribris n'hi ha més de sis mil). A mi, personalment, em va fer la idea que arreu de l'Estat (si més no el tros que jo vaig visitar), la presència de població d'origen europeu no era tan nombrosa com algú sembla interessat a dir...
Ara bé, el comentari sobre el fet que no hi ha problemes lingüístics sí que m'agradaria matisar-lo. Suposo que, per al cònsol espanyol, no hi ha problemes lingüístics perquè no hi ha una reivindicació organitzada (com sí hi ha a Guatemala, a Equador, a Perú, a Bolívia, a Colòmbia...). Però problemes lingüístics sí que n'he detectat, però segurament no deuen ser de l'interès de personatges com el cònsol espanyol...
A partir de rètols, cartells, anuncis, escrits espontanis... reals de la via pública (també hi trobarem escrits d'organismes públics!), Milà fa un repàs d'alguns dels aspectes de la nostra normativa: ortografia (a/e, o/u, accents, dièresis, apòstrof, b/v, d/t, s sonora i sorda, l/l·l...), morfosintaxi (gènere, nombre, preposicions, conjuncions, verbs, adverbis...) i lèxic (castellanismes, anglicismes, ultracorreccions, sentit impropi, antropònims).
Finalment, a més, hi trobem un recull de 400 fotografies per tal que un aprenent de català hi pugui trobar aquests errors (malauradament tan usuals).
Un llibret útil, per tant, per pràcticar la llengua d'una forma lúdica, amena (el recomanaríem com a llibre d'exercicis d'estiu, de repàs o com a font d'inspiració per a algun treball de recerca...).
Ara bé, cal recordar que, en el fons, l'existència d'escrits públics com els que ha fotografiat Josep Milà ens hauria de fer rumiar que el problema de la llengua, com diu l'autor, també té molt de "consciència... social i política"... i no únicament gramatical (la gramàtica, de fet, és fàcil d'aprendre si ens hi fixem i, sobretot, si consultem la multitud d'eines que tenim, tant físicques -diccionaris, llibres de verbs...- com virtuals -diccionaris a la xarxa, correctors en línia...)
El parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners està dedicat a un fill de la població, Sant Salvador d'Horta, un dels sant més "miraclers" del nostre país, que deu el seu nom a la llarga estada que va fer com a franciscà a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta...
Sens dubte, si els oficis han de tenir patrons, Sant Salvador d'Horta hauria de ser el sant patró de tots aquells qui es dediquen a la política lingüística (catalana)... Ja ho sabem, doncs, per al dia 18 de març!
A la fotografia, imatge del sant al parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
