bielmamengual |
divendres, 3 de febrer de 2012 | 23:56h
Flocs i flocs i flocs en alegre pluja he sortit, m'he banyat de neu, m'he amarat de neu Flocs i flocs i flocs en confeti festiu he ballat, he cantat, m'he posat a dir la neu Flocs i flocs i flocs en celebració dels pètals he vist com volaven tots els ametlers en flor i l'ombra d'aina cohen reia com una orada
bielmamengual |
dijous, 2 de febrer de 2012 | 23:42h
Ho he sabut per un atzar que no existeix a l'atzar. I el vull recordar. James Joyce, mon amour! Abans d'anar a dormir llegiré «Els morts». Aquest conte meravellós i tristíssim de Dublinesos i demà pegaré una ullada a la traducció de l'Ulisses de Joaquim Mallafrè.
bielmamengual |
dijous, 2 de febrer de 2012 | 13:36h
Sí, se m'ha acudit així: Antoni Maria Alcover ha estat una de les mares de la llengua catalana més essencials de tots els temps. El motiu és ben senzill: la gran feina de la seva vida va ser el Diccionari Alcover-Moll on va recollir exhaustivament el lèxic del català d'arreu del País Català. Aquest reservori de paraules, aquest tresor verbal ha estat una forma de salvar-nos el mots perquè poguéssim pensar, sentir i viure en català. I per afegitó va salvar nombroses Rondalles i molts esdeveniments que ens va contar en les seves obres. Per tot això vull fer una acció de gràcies a una de les ments més enamorades i vivificadores del català i desitjar que el meu amor a la llengua i a la cultura catalanes s'acosti a la intensitat del seu amor, a la seva força, a la seva fúria, a la seva passió, a la seva voluntat que queda reflectida en la seva obra. I amb el seu exemple, i molta de feina quotidiana, poder arribar a ser també una mare petitona i vivificadora de la llengua. TOTS HAURÍEM DE SER MARES DE LA LLENGUA CATALANA I CAP PODER NI CAP LLEI PODRIA MINORITZAR-LA! GRÀCIES DE BELL NOU, MESTRE ALCOVER!
bielmamengual |
dimecres, 1 de febrer de 2012 | 10:54h
SUSAN SONTAG: UN DIARI APASSIONANT. És una d’aquestes escriptores que hauria volgut conèixer. Perquè era nord-americana enamorada d’Europa, perquè devorava André Gide i Roland Barthes, perquè li agradaven els homes i les dones, perquè no tenia pèls a la llengua, perquè va lluitar contra la mort amb tota l’ànima i va escriure llibres magnífics sobre la malaltia, perquè va dedicar dos bells assatjos al seu amic artista Paul Thek —Aids and its metaphors i Against Interpretation— i el va cuidar fins que va morir de la sida, perquè admirava Dostoievsky i perquè escrivia bé. Renacida (Literatura Mondadori), és el primer dels volums del diaris de la Sontag editat pel seu fill David Rieff. Abarca del 1947 al 1963,o sia des del 14 als 30 anys.
bielmamengual |
dilluns, 30 de gener de 2012 | 11:58h
LA VENUS SORDA
Això era i no era un bergant que nomia Xavier, tenia dinou anys, estudiava de mecànic, tocava la guitarra elèctrica i lluitava en totes les trinxeres del seu temps. Els caps de setmana organitzava excursions de sensibilització envers el medi amb un grup ecologista, entre setmana feia classes de català a immigrants, es passava moltes d’hores en un telèfon d’acolliment i componia cançons independentistes i hiphoperes amb el seu grup Dalicebes (Dalicebes a la crisi / Dalicebes a la por / o acabaràs amb tisi / i un terrible maldecor. / Dalicebes als espanyolufos / que ens voldrien enclavats / Dalicebes fan catufos / i acabaran estormiats. I coses per l’estil.)
bielmamengual |
diumenge, 29 de gener de 2012 | 00:56h
nits de poesia al Price de Barcelona, tot de mestres vius, som foixià, som ferreterià, som vinyolià, som un humil aprenent de poeta, som molt jove els anys seixanta del segle passat, ara estic trist i recit versos com a bàlsam, defora encara plou, a dedins també plouen llàgrimes damunt els canteranos, damunt la taula plena de llibres, damunt els silencis, Gabriel Ferrater em parla de Foix a una aula del pati de Lletres, la seva veu s'afica com un tòxic i m'alçura, al cafè dels Tres Tombs conversam sobre el nostre mestre de Sarrià, i algú llegeix un fragment de Gertrudis entre gots de ginebra sense gel i envoltats de dictadura arreu
bielmamengual |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 10:56h
estic trist, i la pluja s'avé perfectament al meu estat d'ànim, la mir, la toc, la sent, la xucl, l'estim, estim l'olor encara viu de la terra (beneïts bacteris!), estim les roses amb rosada de llàgrimes, estim sentir el temps, estim filar i desenfilar mots, estim enfilar gotes i fer collars de no-resos
[demà fa 25 anys que va morir mestre J. V. Foix. El llegesc!]
bielmamengual |
dijous, 26 de gener de 2012 | 23:32h
Filar una tela d’aranya per atrapar extravangàncies: curolles d’uns instants passats, perduts ben enfora dins zones d’oblit, que xifren alguns dels moments amb més dimensions d’una vida.
Anava amb un vestit entallat que no m’afavoria gens però que tu em regalares en un dels darrers viatges a Barcelona.
bielmamengual |
dimecres, 25 de gener de 2012 | 23:20h
Em trob a l’spà del Paradís. Per a un convalescent d’una malaltia amorosa forta no hi ha res millor que unes fregues pel cos donades per mans que, a mésa més d’uns coneixements tècnics, saben trobar i guarir les contractures de l’ànima. Qui em telefonava des d’una ombra luxosa de pins de l’hotel Palau del Mar, eraJordi Savater, un amic coral del CIDE, col·legi magnífic i modern de don Guillem Estarellas on férem el batxiller plegats des del 66 del segle passat, amb qui havia guardat unes complicitats antigues que apareixien, quasi automàticament, just en el moment de posar-nos a parlar. J
bielmamengual |
dimarts, 24 de gener de 2012 | 23:48h
La primera és una història d’amor al patrimoni arquitectònic històric de la ciutat de Palma feta per Xavier Terrassa, historiador, arqueòleg i gestor cultural. El patrimonio desaparecido de Palma (Editorial Temporae) és un llibre de 125 planes de fotografies en blanc i negre amb detallats peus en què podem veure el patrimoni riquíssim i singular (casals, murades, esglésies, places, carrers, monuments, possessions, etc.) que ha desaparegut de Palma.
bielmamengual |
dilluns, 23 de gener de 2012 | 23:30h
per a l'amiga Pepa López amb un MOLTS D'ANYS I BONÍSSIMS per ahir!
La realitat i la ficció només es poden reconciliar elevant la ficció fins a un pla de l’existència en el qual el dolor i el desig no són més que un parell de guants.
En el moment en què vaig travelar amb aquella bossa vermella sé que pensava d’una forma obsessiva en les darreres paraules que m’havia dit el doctor Punyet just abans de sortir de la consulta: He observat amb molt d’interès que quan vostè parla d’algú que estima no sé de tot d’una si es tracta d’una persona o d’un animal.
bielmamengual |
diumenge, 22 de gener de 2012 | 21:55h
Primer de tot vaig conèixer la seva lletra: els seus primers poemes i articles. M'entusiasmaren. Això devia ser la segona meitat dels anys seixanta del segle passat quan encara estudiava Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i ell era una promesa de poeta que anava amb tota una colla gabrielferratereriana. Després vaig veure la seva pintura. I a la galeria d'Oriol Pi de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú en Pep-Maür i jo ens compràrem un quadre seu basat en el poema de Ferrater «Cambra de tardor». També ens entusiasmava. I després el vaig conèixer in person i em va resultar un persona intel·ligent, amable, divertida, civilitzada i un gran gourmet. Anys i anys de contactes, de converses, de dinars, de viatges plegats i de llibres i llibres, tot amb la seva companya i amiga Dolors Oller. I avui fa setanta anys! Quina alegria puer senilis com deien els mestres llatins als homes que com tu han conservat la infantesa en l'edat adulta! MOLTS D'ANYS I BONÍSSIMS, AMIC NARCÍS COMADIRA! I QUE AQUEST NO COMPT! Na Margalida Sancho, en Pep-Maür Serra i aquest plagueter et donen una forta aferrada pel coll!
bielmamengual |
dissabte, 21 de gener de 2012 | 13:33h
Aquests són els sis mots que amararan la meva vida aquest any MMXII. I ahir a Can Alcover —aquella casa on va viure aquest mestre de les lletres catalanes— convertida en casa-museu i seu de l'Obra Cultural Balear ens reunirem més de setanta escriptors en llengua catalana que significam molt i molt: unes persones que tenen l'idioma català com la seva pàtria i màtria i que lluiten per la seva vida i vivificació amb totes les eines de la paraula. I allà ho demostrarem llegint poemes, textos, fragments d'escriptures que deien a les clares la feina amb la llengua que quotidianament fem. I aquesta feina ja és en si mateixa una lluita constant, una vivificació constant de l'eina catalana. Però cal lluitar a les totes davant la política d'aquest PP autoritari que comanda en totes les institucions públiques balears i que ha començat, d'una forma constat i sempre seguida d'ençà que ha arribat al poder, un desmuntatge de la juridicitat protectora de la llengua catalana (que no volen veure que és una llengua que encara no té la plena normalitat i es troba en un estat de fragilitat molt gran i tampoc no volen veure que és la llengua pròpia de les Illes Balears com diu el mateix Estatut d'Autonomia!). [Imatge d'uns policies de seguretat (?) del batle de Palma que fan claus de judo a Amadeu Corbera, Yanhire Llabrés, Dídac Martorell i Christian Sancho que ahir, al teatre Principal volien desplegar d'una forma pacífica i vindicativa una pancarta que deia EN CATALÀ#ÉS PALMA]
bielmamengual |
divendres, 20 de gener de 2012 | 12:01h
HI HAURÀ QUARANTA ESCRIPTORS MÉS QUE PROTESTAM, LLEGINT DURANT DOS MINUTS UN TEXT LITERARI, PER HAVER AFEGIT L'ESPANYOL ALS PREMIS CIUTAT DE PALMA QUE FINS ARA EREN EN CATALÀ: UNA ENVESTIDA MÉS CONTRA EL CATALÀ PER PART DE LES AUTORITATS PEPERES QUE ACABARAN FENT UNA LLEI DE PROMOCIÓ DE LA LLENGUA ESPANYOLA. DE MÉS VERDES N'HAN MADURADES!
