Si només escrivís els records que m’has deixat a la pell podria omplir planes i planes d’aquesta lletra menudea que em surt en aquells instants en què vull secretar els sentiments que m’estrenyen massa i es desboquen com bèsties rabioses cavalcant cap a l’abisme. Llavors necessit agafar les regnes ben fort per no fer ull, i aquesta ploma parker que em regalaren com a tu el dia de la nostra primera comunió de fa trenta anys em fa un servici extraordinari. Va ser mumare, Joanaina, la patriarca viuda d’aquesta família dels Sebel·lins, un malnom que sempre em va fer feliç, que es va esflorar amb pocs anys com un bolado dins l’aigua fresca, la que ens va agafar devora el seu llit monumental que havia heretat de quan feia feina de majordona per als Desmur, aquell llit isabelí de caoba amb una tacota de pintura negra a la capçalera que li entimaren com a senyal de dol per la reina, i ens va dir amb la seva veu ronca i seca de doctora: “Joana i Aina, aquestes plomes les heu de fer servir per guixar tot allò que us passi per aquests caparrins d’ocellet. Mem qui serà la primera que em mostrarà qualque cosa.” És de les poques frases que m’han quedat de la padrina paterna, que no podia sofrir la nostra mare i li donava tota la matadura que sabia, i en sabia a voler. Tu no eres de l’escriure, i jo no em vaig atrevir mai a mostrar-li res. Al cap de poc li hagueren de tallar les dues cames per mor del sucre i feia feredat veure la poca vasa d’aquell bolic de carn dins el tàlem que, segons ella, havia esbucat set matrimonis, el seu el darrer. Quan començàrem a l’institut es va morir d’un atac de feridura.

[Fragments del text per a la performance que faré dimecres dia 10 de febrer a les 19.30 dins l'exposició «Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa», al Museu Picasso de Barcelona. CAL RESERVAR PER TELÈFON!
——Ho torn repetir: amollau-vos ben amolllats, obriu-vos com el capoll d'una rosa les portes del sexe, l'aiguavés del davant, els passadissos, les petxines, les nyoscles, les bajoques, els caralls, els penjolls, les sobrassades, les trompes i els vits, obriu-vos de gust, obriu d'ampit en ample tots els forats de la vostra sensibilitat sexualera, somniera, porcellera, febrera, coitgera, saborinera. Badau-vos les entrecames mentals, badau els traus i les perdius de l'esperit i de la carn. Deixa-vos entrar, amarar, furgar, tocar per aquesta bellor de les carns enrampades pel desig de conèixer i reconèixer cada racó, cada clivell, cada cleta, cada forat culer, cada xemeneia del budell, cada fissura, cada parrús, cada xona, cada marbre... 
——Tothom comença a sentir-se-la quan entra en aquesta cova de meravelles dels cossarros plens d'energia vival, fortota i apassionada, tendralera i violentíssima, envaginadora i mòrbida, jolenívola i pipaire, regalimosa i consoladorera, energia per desmorir, per córrer's, per escórrer's, per descórrer's, aghhhhhhh! aghhhhhhh! L'altre dia una visitadora de l'exposició em deia que s'havia fet moltes palles mentals. Palles mentals lliures! Palles mentals a lloure!
——PSSST! PSSST! PSSST!
(...)

[Serà dimecres que ve, dia 10 de febrer, a les 19.30 al Museu Picasso de Barcelona dins l'exposició «Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa»]

                        L’AMOR ÉS PORNOGRAFIA I VICEVERSA, HO DIU PICASSO

 

 

—Pssst! Pssss! Psssst!

—No saps la llegenda de Kamatari i la dona bussejadora: Taishokan?

La llegenda es remunta a l'època a la cort japonesa de mitjans del segle VII. No contaré fil per randa la feta. Nakatomi Katamari, fundador del poderós clan Fujiwara, tenia dues filles. La gran es va casar amb l'emperador japonès Shomu. La petita, bella, elegant i gentil, enamorà l'emperador xinès Taizong. Però va demanar una donació de tresors pel temple que construïa el seu pare entre els quals hi havia una gemma de valor incalculable. El tresor va ser enviat per una comitiva de tres mil soldats. Quan el rei Drac del Mar ho va saber va preparar un pla per escometre la comitiva xinesa a fi de robar la joia i endur-se-la al seu palau.Dit i fet: vora les costes de l'illa Shikoku, a la badia de Fuzasaki, la princesa Drac del Mar amb un astut pla de seducció va aconseguir accedir al vaixell xinès i se'n va dur el tresor a les profunditats del mar. Quan Katamari ho va saber partí cap a Fuzasaki per recuperar la gemma preciosa. El seu ardit fou simple: ocult rere l'aparença d'un plebeu es va casar amb una dona submarinista, amb qui va tenir un fill. Al cap de tres anys Katamari va revelar la seva autèntica personalitat a la dona i li explicà el seu pla. Per fer sortir el rei Drac del seu palau organitzaren un concert a bord dels vaixells de Katamari amb músics i ballarins que imitaven el paradís budista de la Terra Pura. El rei Drac i tot el seu seguic pujaren cap a la superfície de les aigües atrets per l'espectacle. La dona de katamari, la submarinista es va lligar una corda a la cintura i va partir, nedant i bussejant, cap al fins del mar. En arribar al palau submarí va anar a la sala dels tresors, va agafar la joia i va tibar la corda perquè la traguessin a tota cap a la superfície. Va nedar amb totes les seves forces en una fugida ràpida, emperò un dels dracs protectors es va adonar del robatori i va començar a perseguir-la. Per salvar la joia calia tenir les mans lliures i amb un acte heroic la dona es va obrir el pit amb una daga que duia per amagar-hi la joia, per agafar-se a la corda i sortir a la superfície. A poc metres de la barca de Katamari un dels dragons marins la matà. Quan recuperaren el cadàver van descobrir la joia dins el pit de la dona. Els segle XVII, XVIII i XIX la popularitat de la llegenda fou extraordinària. I des del principi els artistes ukiyo-e i d'estampes pornogràfiques shunga tendiren a emfasitzar la virtuosa submarinista i la seva fugida. I a la dona no la perseguia només un drac sinó un exèrcit d'éssers marins entre els quals destacaven els pops antropomorfs. S'abandonà la càrrega religiosa i moralitzant de la llegenda i aparegué una versió nova, paròdica en què una dona pura, primitiva i passional tenia un vincle sexual amb un pop. Un vincle d'amor, un vincle de sexe: boixades, cardades, escenes pornografiqueres.

Però ho intent, ho revolt, ho cerc..

«A deu anys vaig començar
a fer jugar na peluda;
de dreta i ajaguda,
de tot vent la vaig provar.»

Peluda: membre viril!

Estampes japoneses amb escenes de claus, d'acoblaments, de trios, de liccions sens fi.
Gravats amb dones i homes aferrats per la verga i la pantafena, per la llengua i el perrús, per la mirada i el desig.
Escric pornografia i em costa un colló i un ovari.

«Sóc nascut en la Ribera
batejat en Castelló
els ous me pesen un quilo
i el pitxorro un quarteró.»

«Daça que venga eixancada,
i es mascle cerca forat.
I quan l'hi va haver trobat,
content, es pardal plorava.»

«Jo tenc un revòlver d'or
que tira pólvora blanca;
si te l'atrac devers l'anca
se dispara i no fa tro.»

«Diuen que totes les dames
tenen una poma d'or.
Lo que tenen es sa flor
i ben enmmig de ses cames.»

Faig poma de la mà i comença a escriure sobre estampes japoneses pornogràfiques i dibuixos pornogràfics de Picasso: faig temps: faig poesia.

NO M'HAURIA PENSAT MAI QUE UN AJUNTAMENT, PRESSUMPTAMENT DEMÒCRATA I D'ESQUERRES, DEIXÀS EL FAL·LUS FEIXISTA DE LA FEIXINA AMB UN MAQUILLATGE PER A LES VICTIMES DE LA GUERRA EN CINC IDIOMES. ÉS UNA VERGONYA, AINA CALVO I NANDA RAMON, UNA VERGONYA ANTIDEMOCRÀTICA I CONTRA LA MEMÒRIA HISTÒRICA! PER QUÈ HEU CAIGUT EN AQUEST PARANY? PER ELECTORALISME? PER NO OBRIR FERIDES?
TREUREU LA CREU? TREUREU ELS MILITARS QUE FAN GUÀRDIA? TREUREU EL "VIVA ESPAÑA"?
POBRES REPUBLICANS QUE HAN DE VEURE COM AQUESTA INFÀMIA DELS TERRORISTES CONTRA LA REPÚBLICA ES CONSERVIA RECONVERTIDA PELS DITS DEMÒCRATES.
EM FA PLORERA, EM FA RÀBIA, EM FA PENA, EM FA OI!
AMB DECISIONS AIXÍ NO ANIREM ENLLOC!

Memòria Històrica de les Illes Balears

On són els nostres desapareguts de la dictadura franquista? On és la justícia pels 2.000 o 3.000 assassinats impunement a mans dels feixistes? On són les comissions de la veritat?

• Inici
• Crèdits
• Llista de correu
• Qui som?

COMUNICAT DE MEMÒRIA DE MALLORCA

La decisió de mantenir el monument de Sa Feixina i el silenci de Cort és un menyspreu més a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista. Amb aquesta decisió es perpetua el sentit primigeni del monument: honorar al feixisme i recordar a les víctimes la victòria del feixisme sobre la democràcia.
(...)

avui, 2 DE FEBRER DE MMX, A LES 19.30 HORES A L'ESPAI MALLORCA ES PRESENTARÀ MALES COMPANYIES DE MARC CERDÓ. HI SEREM: ELL MATEIX, LA SEVA EDITORA, MARIA BOHIGAS DEL CLUB DELS NOVEL·LISTES,  XAVI SÁNCHEZ I AQUEST PLAGUETER. US HI ESPERAM!
Duc set planes de text i encara no he dit quasi res.
Un llibre que em fa escriguera!

[Primer un espot publicitari d'un llibre, Males companyies, de Marc Cerdó que recoman amb passió. DIMARTS, 2 DE FEBRER DE MMX, A LES 19.30 HORES A L'ESPAI MALLORCA ES PRESENTARÀ MALES COMPANYIES DE MARC CERDÓ. HI SEREM: ELL MATEIX, LA SEVA EDITORA, MARIA BOHIGAS DEL CLUB DELS NOVEL·LISTES,  XAVI SÁNCHEZ I AQUEST PLAGUETER. US HI ESPERAM!]

[Foto d'Armand (El Caire). col·lecció de Joan Manresa.]

Si no miram enrere, no tenim cap passat, cap futur. Som un home porós que no sap estimar bé. Acab d’escriure aquestes dues frases i apareixes de bell nou, de vellíssim nou davant els meus ulls, ets l’al·lota que, com en un conte molt simple de Salter que vaig llegir quan estudiava de metge a Barcelona, toca el piano, cultiva roses, fa classes de dibuix als nins del poble i espera amb tota la seva força i fragilitat trobar un amor que l’alimenti i l’ajudi a viure.

Rellegesc i pas un guster (la vertadera lectura és la relectura!) Males companyies, l'opera prima de l'amic Marc Cerdó. Per a mi és el primer llibre reeeixit d'aquesta rentrée.
Aquest Joan, el protagonista, un bergant que s'ha anat endurint el cor en un exercici ascètic, que inflingeix matadura a tothom, que ens fa viure la seva vida com una aventura continuada entre el Meursault de L'étranger d'Albert Camus i el Marc Esquert de Mister Evasió de Blai Bonet amb uns diàlegs trunyellats amb ginys verbals d'altíssima qualitat, farcit de càrregues de profunditat que has d'anar viu perque no t'estormiïn, m'ha fet enlairar per universos desconeguts i plens de suspens. He fet un llepallengües.
Universos de lletra plens de voluptuositats i delícies, zones devastades i paisatges planetaris d'una llengua tibada, viva, fresca com el peix que bota damunt el gel del pedrís de la peixetera. Paraules d'alba, tremoladisses i acabades de treure de l'oceà inacabable de la llenguacatalana i convertides en una altra llengua, en una altra carn: la pròpia, la marccerdoniana, que fa créixer aquestes 186 planes de vida en ebullició. Volcànica!
————————
DIMARTS, 2 DE FEBRER DE MMX, A LES 19.30 HORES A L'ESPAI MALLORCA ES PRESENTARÀ MALES COMPANYIES DE MARC CERDÓ. HI SEREM: ELL MATEIX, LA SEVA EDITORA, MARIA BOHIGAS, XAVIER SÁNCHEZ I AQUEST PLAGUETER. US HI ESPERAM!

Perquè em trobava entre grans carntrèmols: unes parets menjades per la pluja i el sol que pinten un quadre de temps que cap artista pot copiar, un tronc tallat d'un pi a dos metres del sòl, fal·lus dins el bosquet, centenari, on les termites es mengen la carn i deixen l'escorça, unes paraules, diàleg, de dos zombies que parlen del país dels morts i del retorn a la vida, aquest cel d'una nuvoleria convulsa de formes i colors entre trossos de cel esqueixats de blau i negrors dominadores que sembla el teatre d'una gran batalla de pirates que no cerquen cap botí, la lectura d'una novel·la  de M. C. en què la tendresa, la trapelleria i una veu amarada de joveneses em fa volar el cap per territoris de ventures i entreteniments...
——————————
Me'n vaig a triar una obra d'art!

[Fot de la coberta del Life amb la princesa Fauzia d'Egipte. De la col·lecció privada de Joan Manresa]

És l'única sortida, em diu l'amic R. S.
Un combat de diari polític i moral. I subratlla amb l'entonació el camp semàntic de l`ètica.
Cal viure una forma d'integritat, acaba.
I li don les desraons.

Avui, a les 20.30 a la sala 1 de la Sala Augusta de Palma dins el cicle de Cinema d'Autor del vicerectorat de projecció cultural de la Universitat de les Illes Balears, gratis i amb el director in person, El somni.
Duc dos dies parlant amb Cristophe Farnarier i estic convençut que passaré un guster amb les aventures d'aquest darrer cowboy català, el pastor Joan Pipa i el seu ramat transhumant.

Ho tenc ben clar. I estic enrabiat. La meva ràbia signa amb totes les lletres l'editorial de Vicent Partal d'avui a Vilaweb. Qui ens havia de dir que un dels últims reductes franquistes empresarials fos el cinema: l'estimat, l'adorat, el meravellós cinema, la màquina de moltes de les meves vides, de les meves escriptures, dels meus sentiments, de la meva manera de besar i de veure el món, una de les meves més altes matèries de somnis i d'humanitat!!!

Aquest espectacle verbal es fa avui dia 26 de gener de MMX a la Sala d'Actes de l'edifici La Riera de Palma (Carrer Miquel dels sants Oliver, núm. 2) a les 19.30.
Tots els amadors de la música de les paraules en viu i en directe hi estau convidats!

Ja no puc pus. M’he passat dues hores i tres quarts cercant com un desesperat el correu decisiu, el teu darrer correu. Semblava que no havia existit mai. Trobava els documents que hauria d’haver fet desaparèixer. I l’únic que en aquell moment m’interessava, l’única possibilitat d’avisar-te, s’allunyava cada vegada més de la pantalla d’aquest ordinador on m’he posat amb els deu dits tremolosos a escriure sense saber per què. Com les meves activitats, les nostres, aquests darrers tres mesos. Si ho faig, perquè ho feia. Si no ho faig, perquè ho havia d’haver fet. No en surt. I ara ja no hi ha res a fer. Però hi he tornat com un obsés. He recorregut tots els camins de la cerca i la recerca per totes les dreceres informàtiques que conec. No puc telefonar a ningú. El resultat, un buit, un fat. Em trob entre dos abismes.