Ulisses20

‘De nit, totes les vaques són grans vaques negres’. El proverbi africà em serveix per passar a l’acció. Hem ensopegat amb bandes rivals, pel que fa a escampar publicitat política, de campanya. Cadascú a la seua, deuen pensar. Als pobles encara ens coneguem gairebé tothom. Així que no deuen saber per on tirem, nosaltres, en aquesta foscor que ens confón, que escampem que n’hi ha prou, de corrupció, d’amiguisme, d’ineptitud, i de populisme que malmet un dia i un altre el subconscient dels valencians. Tant ignorants com ens fan. Fins i tot, anàvem disfressats amb bosses dels contraris, on amagàvem els nostres pamflets casolans, un camuflatge que despistava fins i tot l’esquerra. Dues colles han dit bona nit, altres dues han passat com si res. Els altres portaven escales grans, cotxes i furgons amb material de primera. Nosaltres anàvem xalant, parlant d’això i d’allò, tancant el dia per convenir que demà tornem a eixir. Fins divendres hem d’anar guanyant alguna consciència. Saber llegir, provar de comprendre què diem, què fem passada la mitjanit un dilluns feiner, ja és plantar-se davant la burrera. Però fa una temperatura tan agradosa, ara, que passejar els carrers s’agraeix com si l’estiu ja ens anunciés les vacances: xe, que siga pa bé.