A la merda els cinemes!
Contra els empresaris del cinema, contra els amos dels cinemes, contra tot allò que encara voldria ser una i grande. Encara n’hi ha molts detalls que ens assenyalen cada dia, que no som un país normal. No ho som per culpa d’aquells amos del cinema, per culpa dels amos de la farmàcia, dels amos dels electrodomèstics i les seues maleïdes instruccions…, n’hi ha més exemples que ens delaten l’anormalitat sobre la qual ens obliguen a viure.
Imaginem que allà a Madrid, el cinquanta per cent del cinema exhibit fos en espanyol, i la resta, l’altre 50%, en llengua original, anglés, català, francés o ves-li-la a llepar tu, la llengua… Què passaria amb els mercaders del cinema, si aplicàrem la mateixa rasa a tothom?
El que cal és adoptar el mètode sicilià, molt conegut pels valencians: corrupció i trampa des de la responsabilitat del govern; pegar allà on fa mal, a la butxaca i a la hisenda espanyola…, copieu-los les pel·lícules, baixem-les de la xarxa, repartim-les gratuïtament, visca el top-manta, fem-los la vida impossible sense passar per la finestreta a compar-los res. A les barques! A les barques!
A més, per què han de ser doblades les pel·lícules, burros! Com aprendrem llengües? En tot cas, que les doblen totes al català, no solament el 50%. Per què hauríem de conformar-nos amb la meitat de la llengua? Foc al clero, home, i planteu vinya! I llenya a la carraca!
Un colp que anem al cinema l’any és prou, per recordar com són, a tot estirar, dos colps l’any. Que per això no ens morirem. Ja vindran ells de cara, ja vindran a parlar, o millor, que no vinguen. Que se’n vagen, tu. Que els tanquen els cinemes si són una ruïna.
Parlant de pel·lícules, si fos Otegui qui hagués trencat el nas d’aquell jugador del Malaga, voleu dir que no li haurien caigut dos anys de presó? O potser els camises blaves d’aquell club, el PP i el PSOE, no li demanarien cadena perpètua, medalleta inclosa?
Cada vegada me’n adone més, allà on vages, si parles valencià et miren estrany o malament, en l’autobús, en els bars, en les tendes… I per suposat el que dius, el cinema, tot en castellà… I si en algun lloc se t’adrecen en català, sorprén i tot! Com si estiguérem en Aragó!
És una vergonya!
Per suposat a descarregar-ho tot d’internet!
Una abraçada!