La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

La llista de la vergonya de la esclavitud laboral.

La hipocresia de la societat capitalista occidental, submergida en una immensa voràgine consumista, sembla no tindre límits.

I no només per part de les grans corporacions multinacionals, que utilitzen el treball esclau en països del tercer món o en vies de desenvolupament per fabricar els seus productes a preus més competitius i inundar d’ells les seues enlluernadores botigues situades al cor de les grans urbs occidentals, sinó també per part de la població (una part d’ella) que sembla presa d’un afany consumista il.limitat, sense importar-li massa la dubtosa procedència dels productes que compren.

Fa uns anys, l’Organització Internacional del Treball ja denunciava que uns 12 milions de xiquets menors de 14 anys treballaven en les anomenades fàbriques de la suor del tercer món produint la roba, les joguines o els ordinadors que compra Occident.

En aquells dies es publicava també el “Llibre negre de les firmes de marca“, un extens i ben documentat treball realitzat per dos periodistes austríacs que van passar una llarga època investigant sobre aquestes pràctiques, arribant fins i tot a fer-se passar per proveïdors d’alguna de les empreses que investigaven per tal de comprovar de primera mà la veracitat de la informació que anaven obtenint. Aquests periodistes van descobrir coses com que a les fàbriques d’Indonèsia s’acomiadava a les dones durant la menstruació perquè no perderen el seu temps a anar al bany durant les hores de la  feina, o com que els pesticides utilitzats en algunes plantacions han ocasionat morts i problemes de fertilitat entre els treballadors centreamericans.

Recentment el diari digital Canal 311 va publicar un article en el qual novament es denunciava a les grans corporacions que utilitzaven sistemàticament aquestes pràctiques, i que vull aprofitar per difondre a través d’aquest bloc com a denúncia d’aquesta situació.

Aquestes són les empreses esmentades en aquest article:

Hanes LL Bean i Gymborree, que utilitzen el treball forçós infantil en les seues plantes de producció de cotó d’Uzbekistan.

Nike, la major companyia mundial de calcer esportiu, posseeix 11 fàbriques a Indonèsia que produeixen utilitzant el treball esclau 55 milions de sabates cada any (només un parell de cada 50 es ven als consumidors indonesis, la major part s’exporta als Estats Units).

-Les Marques agroindustrials Monsanto, Cargill i Archer Daniels Midland participen igualment d’aquestes pràctiques. Els xicotets agricultors de diferents parts del món estan obligats a comprar llavors d’aquests gegants agroindustrials i revendre els seus productes a preus “insostenibles”.

-Les persones que treballen en explotacions agrícoles que exporten productes com la pinya, el cautxú, el cotó, el cacau, el te i les flors proveeixen les principals marques de processament d’aliments com Kraft, Nestlé i Dole. Aquestes empreses violen els drets dels treballadors en àrees com salaris, hores de treball, llibertat sindical i l’exposició a productes químics perillosos o tòxics.

-La Empresa taiwanesa Foxconn, que dóna feina a 1,2 milions de persones només a la Xina, incompleix flagrantment les lleis laborals i fins i tot carrega contra la dignitat dels seus treballadors per produir aparells electrònics de la forma més ràpida i barata possible. Companyies com Apple, Amazon, Dell, Hewlett Packard, Nintendo, Nokia o Samsung es beneficien d’aquesta situació. Hi ha xiquets i adolescents treballant sense contracte, privats de llibertat i en condicions insalubres durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros al dia.

-A l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia, són emprades milers de joves en condicions d’esclavitud per empreses tèxtils d’aquell país, que després subministren els seus productes a grans firmes internacionals. Entre els gegants mundials de la moda que comercien amb aquesta xarxa de treball esclau estan Tommy Hilfiger, Timberland, H & M, Marks & Spencer, Diesel, Gap, C & A, El Corte Inglés, Inditex -propietària de Zara- i Cortefiel.

-La Marca de joguines Mattel i la de Chicco realitzen la concessió de la producció de les seues joguines a les indústries xineses. El 1993 es va cremar una altra fàbrica que va provocar la mort de 84 persones.

-La Empresa nord-americana McDonald utilitza a la Xina el treball de menors de 14 anys. Per mitjà d’una companyia xinesa, City Toys, McDonald fabrica ninots de peluix per molt pocs diners a l’hora. El 20% de la plantilla, uns 400, són menors i dormen en una nau en llits sense matalafs ja que no tenen diners ni per adquirir el permís de residència.

Com poden veure, la tan esbombada globalització s’ha convertit en l’instrument perfecte de les grans corporacions industrials (i financeres) mundials per estendre el treball esclau, realitzat en pèssimes condicions salarials i laborals arreu dels països del tercer món. Totes elles s’emparen sota un mantell d’encobriment i d’impunitat en un sistema neoliberal de lliure mercat que podríem qualificar sense equivocar-nos massa de criminal.

Tinguem clar tothom, doncs, que els exorbitants beneficis que obtenen moltes de les nostres multinacionals i la riquesa, el glamour i el malbaratament característics del consumisme salvatge que caracteritza la nostra societat occidental, no són més que el resultat del sofriment, la barbàrie i la mort que caracteritzen l’explotació infantil i l’explotació laboral de desenes de milions de treballadors de països del tercer món que treballen en condicions similars a les que caracteritzaven les nostres societats en els anys de la revolució industrial de finals dels segles XVIII i principis del segle XIX…. una “escletxa” de dos segles en les condicions del treball entre les dues societats ben aprofitada per les grans multinacionals per a disparar els seus comptes de resultats, i de molts de nosaltres per fer servir un consumisme de serveis, articles i productes tacats amb la suor, el patiment i la sang de moltes milions de persones.

València, a 30 de març de 2015.

 

 



  1. Gran culpa la tenen els consumidors i l’afany de comprar impulsivament. I no ho entenc perque moltes de les marcas ténen els seus productes molt cars. Si es deixés de comprar aquestes marques, es quedaríen amb els magatzems plens d’estocs i no sabríen que fer-ne. D’altre banda hi ha les autoritats que sembla que fan la vista grossa i miren cap unaltre costat. Però, desenganyem-nos…qué passaría amb tots aquest nens que treballen esclavitzats peró que ténen un tros de pa per dur-se a la boca? Si aquestes empreses no els contractessin, quí s’en faría càrrec? Unicf? La O.N.U? Tot plegat una tifa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent