L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Igualment, na Maria-Magdalena de ca s’apotecari de Muro

Són dos estils de fer cuina diferents (o no tan diferents, ben mirat). Però ja en parlarem de na Maria-Magdalena. Avui toca en Joan Abrines. No l’he tornat a veure d’ençà que va preparar, amb els seus alumnes, el bufet de la Comunió dels meus fills, així és que ha plogut. Però no passa una setmana que no faci una recepta de les que ell em va ensenyar en un curset de cuina organitzat per l’ajuntament d’Alcúdia fa molts, moltíssims d’anys. Tant els cursets de cuina amb en Joan, com els que hi ha na Maria-Magdalena (enguany no he estada a temps a apuntar-m’hi) a banda d’aprendre coses que t’ajuden a viure millor, són divertidíssims. Quan tot és cuit, sopam.
Ai, quina llàstima, enguany, no poder-hi anar. Si ho mires per la part bona, és millor així, diu una amiga: enlloc d’apuntar-nos a coses per fer feina, val més que ens apuntem a un curset de ball d’aferrat.
La recepta d’en Joan és la del CONILL DOLÇ: ni més ni menys, el que avui ha estat el nostre dinar (i n’he fet per a dos àpats més. En esser fred ho aniré a congelar).

CONILL DOLÇ

* 1 conill tallat en 8 bocins (jo n’hi he posat un i mig, 12 bocins. Volia que en sobràs)
* 5 cebes grosses tallades com la lluna minvant
* 1 cabeça d’alls sencera
* 2 fulles llorer
* 3 brots morduix
* 12 prunes californianes (o panses. Jo no n’he tingudes i hi he posat prunes confitades)
* 1 tasso d’aigua
* 1 tassó d’oli
* 1 tomàquet de ramellet (o dels altres, peladet i talladet)

Encendre el forn a màxima potència, i mentre tant, posar els ingredients dins una greixonera de test. una de vella, millor. Baix de tot la ceba, que no fa res que arribi fins alt, perquè minvarà; tot seguit hi enfonyau la cabeça d’alls, el llorer, les prunes, el moraduix… Hi buidau el tassó d’aigua, hi posau ben compostes les tallades per damunt i finalment, l’oli. Cap al forn.
I ja podeu anar a nedar, a passejar, a escriure o a llegir, perquè això no du més de cinc minuts de feina.
Quan feia devers una hora, he començat a sentir una oloreta… Mmmm…  Li he pegat una bona remenada amb la cullera i he seguit amb les meves feines sense passar pena de res.
Un dinarasso. Un nivell i una presentació increïbles. Ranxo per a dos dies i el conill em va costar 5 eurons i he perdut cinc minuts dins la cuina.
Ah. A això no m’ho va ensenyar en Joan: però per a no haver de menjar pa, que fa tan pobre, jo ho servesc amb arròs bollit. Sempre, l’arròs és de la varietat ‘bomba’ de l’Albufera d’aquí o, si no és possible, de València o del Delta..

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!