L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Qui s’anima a fer el dejuni de divendres amb una coca amb verdura?

És mel una coca amb verdura, tant si és Quaresma com si no. El cas és que l’han desgraciada tant (la indústria turística, principalment) que moltes vegades les coques que es poden comprar no són allò que foren.
     Du feineta una coca, però si seguiu atentament les instruccions que ara us donaré, és a l’abast de qualsevol.

          I N G R E D I E N T S

* 1 manat de cebes tendres
* 1 manat de bledes
*1 manat d’espinacs
* 3 alls (si són alls tendres, millor)
* 6 tomàquets de ramellet (de ferro, secans, etc.)
* 1 manat de julivert
* 1 o 2 tomàquets secs trinxats (si no en teniu, en podeu prescindir)
*  oli d’oliva
* farina fluixa (farina de pa.  A Mallorca, la que es comercialitza amb un xotet pintat, la   vermella. La blava és de força). Si no, demaneu-la al forn.
* llevadura premsada. Una nou, devers 25 g
* aigua
* vi blanc o cava
* pebre vermell (n’hi ha que li diuen paprika. La dolça. Tret que us agradi el coent)
* 1 arengada

          P R E P A R A C I Ó

Netejar i tallar la verdura, no molt petita. Vull dir que no la talleu juliana que pareixerà mengim. I en tot cas deixau dues o tres fulles d’espinac i una o dues bledes sense tallar, la rompeu amb les mans amb quatre estirades, bocins grossos. Ho dic perquè dins el forn, minva. Per això n’hi ha d’haver una bona capa, d’un dit de gruix. Sinó, la verdura pareix paper de fumar adherit a la pasta, no té substància. A la ceba tendra i l’all tendre (o granat) els podeu tallar juliana.
          En tenir la verduda tallada dins un ribell, pegau quatre remenades i la torceu com si fos una tovallola banyada. Vull dir que hi ha d’haver una mica d’esclafament. Per això dic de deixar dues o tres fulles de verdesca fora tòrcer, perquè no sembli mengim. Barrejar-ho tot i amanir-ho: sal, oli, una bona cullerada de pebràs (paprika, veig que diuen).
          Potser hauríem d’haver fet primer la pasta i el temps que la pasta tovi arreglar la verdura, que és com ho faig jo: però no sé què m’ha pegat.
 
          P A S T A

* 1 tassó (gros o petit, depèn de la quantitat de coques que hàgiu de fer) d’aigua
* 1 tassó d’oli
* 1 tassó de cava (n’hi ha que hi posen cervesa, i puc dir que també funciona, i molt bé).

          Posau tot aquest suc dins una ribella, no fa res si és de plàstic, i foneu la nou de llevadura premsada. Tot seguit hi afegiu la farina. Si el tassó és dels de beure aigua, n’heu de menester devers un quilo de farina, o un pèl més. Ben barrejat fins que la pasta es desferri de les mans. Heu de fer una massa homogènia, no cal pastar, només barrejar i que es desferri, que la ribella quedi neta. La pasta no s’ha d’aferrar per les mans, no ha d’embrutar. Això és el senyal que està a punt. Si no, us posau oli per les mans i no s’aferrarà. Ara, tapau la ribella amb un drap net de cuina (ha de ser net, això em va agradar molt d’uns xinesos que varen venir un dia a casa meva a fer menjar. La gent que maneja llevats, ha de tenir això ben clar. El pensament que el pedaç no toca la pasta, us el llevau del cap, perquè quan tovi, quan pugi, la tocarà).
          Ara heu d’esperar que envesteixi, que ‘véngui’, per dir-ho com les velles que me’n varen ensenyar. I quan veus que vé, prepares la llauna.
          Si no teniu llauna, tranquils: treis la safata del forn de la cuina de butà i la folrau de paper d’alumini. Tot seguit, la untau d’oli. Dur les mans untades d’oli us anirà molt bé per agafar la bolla de pasta que heu de menester per la coca. Si n’heu fet un quilo, bastaria per 4 0 5 coques del tamany d’una safata de cuina. Benfet. Tenim la bolla enmig de la llauna. L’esclafam i amb un moviment circular centrífug la feim anar cap a les voreres, ben escampada i fent força damunt, perquè la llevadura estira. Ha de ser prima, però si heu fet massa prim i s’esqueixa, arreplegau la bolla i hi afegiu un bocí més de pasta. Ja podeu encendre el forn. I mentre el forn s’encalenteix, hi escampau la verdura. Un bon gruix, feu-me cas, que si no surt resseca i aferrada i no saben què mengen. En estar la verdura escampada, agafar 4 0 5 tomàquets de ramellet, llevar-los el cor amb un ganivet i fer-los un tallet per poder-hi passar el dit, però no xapar-los, sinó que és millor que els trossos siguin romputs amb les mans, i així el suc que fas damunt la coca, s’aprofita. Benfet.
En tenir la verdura damunt la coca i els bocins de tomàquet distribuïts artísticament per damunt el quadrilàter de verdesca, agafar l’arengada i embolicar-la amb un paper de diari o d’estrassa, i esclafar-la amb una porta o amb una premsa a fi que l’escata es desferri de la carn. Millor si ho heu fet abans de començar a fer la coca i heu posat els bocins d’arengada dins oli d’oliva. En aquest cas, distribuïu els bocins per damunt la coca. Si no, hi podeu posar bocins d’anxova de llauna. També, trossets de gatí o de mussola prèviament marinats amb oli, sal pebre negre i pebràs (paprika, n’hi ha que diuen). Distribuïu els bocins de peix, agafau el setrill i posau un regalimet d’oli a la coca i l’enfornau.
Sabreu quan és cuita perquè ho anireu mirant, de tant en tant. Sobretot, quan començareu a rebre telegrames de l’oloreta que us enviarà.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!