I tot per tenir la mania de corregir
Tant de perfeccionisme, i tanmateix no trob llegidor res que sigui escrit meu.
Corregia Viacrucis, el darrer bocí, el que encara està penjat. A les 12, l’hora de l’Àngelus, m’he abocat una copa de cava. Però això és obligat, és reglamentari.
Ara, a les sis, quan he posat quatre bocins de gel dins un got ample, amb un bon raig de Bombay Sapphire i una tònica Nordic, de lluna perquè he estat tot lo dia aferrada a aquest text i com més faig, pitjor, és quan he vist que em convenia, primer, una bona dutxa, i anar a caminar fins que les cames aguantin. Abans que no tanqui el comerç m’aturaré a xafardejar amb una amiga perquè no vull perdre contacte amb la reality, i en tornar posaré la ‘pava’ al foc plena d’aigua i escaldaré te o mate per esvair les boires. I si ho veig tot més clar, supòs que acabaré penjant el text refet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda Xesca,
Pensaràs que estic desapareguda pel Txad, però no. No m’he mogut. Però la feina, feinetes, em superen darrerament.
Jo, per manera de ser, des de sempre, és de nit quan em trobo més clarivident. O m’ho sembla. En canvi, les primeres hores després de llevar-me em pesen molt i estic habitualment de mal humor. Millor no parlar ni decidir res. Fins dues hores després, pures rutines. I prou. Es allò dels bioritmes, sembla. I fa anys que duren.
Dues hores de nit em donen més bon resultat que 4 o 5 de dia.
M’ha agradat molt la columna anterior, la que explica com el president d’Israel es mes obert, culte, format i educat que els espanyols. Es una meravellosa anècdota.
A mirar sempre enfora. On aprenem coses i trobem gent educada i culta.I on podem trobar complicitats per a la causa nacional. La península castellana és un desert de l’edat mitjana i no n’han sortit. Ni volen.
Molts records,
Lisa